Xavi i Julen. Lopetegui i Xavi Hernández. La vida des de la passió. Dos entrenadors abraçats al futbol. Caràcter i personalitat. Dos perseguidors de somnis. Xavi va renunciar al confort de Doha per acceptar pilotar la nau Barça enmig de les turbulències. Va prevaldre fer realitat el seu etern desig d’entrenar el Barça per sobre de les circumstàncies. Només un temerari hauria acceptat la missió de liderar el projecte en un dels moments més delicats de la història del club com ho és ara. Però quan arriba la crida, i tu et sents preparat, hi ha quelcom que es desperta en el teu interior que és irrefrenable. Xavi ho ha viscut ara. També Lopetegui en el passat. En el seu cas va perdre l’oportunitat de ser en un mundial per entrenar el Real Madrid. Era el seu somni. També ell va escoltar la crida. Però a Julen el somni li va durar pocs mesos. Fins que Florentino el va decapitar després d’un clàssic. Així és la vida de l’entrenador. Perseguir somnis, assaborir-los, patir-los, caure i aixecar-se. És una professió de risc. Almenys el funambulista té xarxa. Els entrenadors, no. Sempre lligats als resultats.

Lopetegui va caure i es va aixecar. I ara lidera un Sevilla que en aquests moments és el candidat més sòlid per disputar-li aquesta lliga al Madrid d’Ancelotti. Està fent una bona feina a Nevión en les tres temporades que encadena ja a allà. El repte de Xavi és edificar un nou Barça. El projecte és més majúscul perquè el Sevilla, abans de l’arribada de Julen, ja tenia unes bases sòlides i les expectatives, per agosarades que siguin, mai seran tan exigents com les que se li pressuposen al Barça per història. Xavi és conscient que caldrà temps, paciència i molt treball per tornar a veure un Barça guanyador, però més enllà dels resultats, els aficionats han detectat llum. I aquesta llum transmet optimisme. Xavi marca el camí. Amb extrems oberts a la banda, exigint en la pressió, sent verticals i sobretot apostant amb fermesa pels joves, perquè Xavi sap que el futur depèn d’ells. La idea és clara. Jugui contra el Bayern, l’Elx o el Sevilla. Tant és.

El partit del Barça ahir a Sevilla és un pas més cap a la reconstrucció. Fa uns mesos haver anat al Sánchez Pizjuán hauria estat quelcom similar a anar a l’escorxador i rebre una correctiu similar al viscut a Lisboa contra el Benfica. Fa uns mesos el Barça hauria anat a Sevilla sense esperar-ne res. Ahir, en canvi, el Barça va fer que el segon classificat de la lliga es fes petitet. I va ajudar l’expulsió estúpida de Koundé. Jordi Alba va tirar l’esquer i el francès hi va caure de quatre potes. Alba el va buscar en una acció a la banda i aquest, amb el joc aturat, li va tirar la pilota a la cara. Del Cerro Grande el va expulsar i el Barça va jugar durant mitja hora amb superioritat numèrica. El Barça va tancar el Sevilla a la seva àrea i l’equip de Lopetegui va donar per bo l’empat. El Barça no creix en victòries però creix en sensacions. Ja és un primer pas.

Va merèixer més el Barça. En els últims minuts Dembélé va estavellar un xut al pal en una acció que mereixia millor destí. El francès va retallar cap a dins i va connectar un cacau que va picar a la fusta. Va respirar Bono i va respirar tot el sevillisme. Abans Gavi havia rematat de cap fora una bona centrada d’Abde i Jordi Alba encara va tenir un xut en el temps afegit que va blocar bé Bono.

Cap equip de la lliga ha guanyat al Sánchez Pizjuán encara en aquesta temporada però el Barça hi va estar a prop. Perquè en la primera meitat, amb 11 contra 11, també va ser millor que el Sevilla. Durant la primera mitja hora de partit el Barça va viure instal·lat a camp rival. Va pressionar bé i va ofegar la sortida de pilota d’un Sevilla que només va fer mal a pilota aturada. Així va arribar el gol dels andalusos. Rakitic va servir un córner per baix, Abde es va empassar el marcatge de Papu Gómez i l’argentí va connectar una precisa rematada al fons de la xarxa. Premi per al Sevilla en una acció de pissarra quan millor estava el Barça. Un error de concentració puntual d’Abde va costar car. Abans el Sevilla havia avisat amb un gol anul·lat a Rafa Mir per un fora de joc clar.

El gol de l’empat del Barça també va arribar a pilota aturada. També en un córner. Dembélé el va servir per dalt i Araujo va fer un salt poderós que va superar Fernando i va rematar amb el cap de forma inapel·lable lluny de l’abast de Bono. El gol d’Araujo feia justícia.

El Sevilla va sobreviure, però el Barça surt enfortit de la visita al Pizjuán. Amb poc rèdit de punts, sí, perquè només en retalla un als molts equips que encara té davant, però amb la sensació que és un equip sobre el qual permet edificar alguna cosa amb sentit lògic. Les baixes de Gavi i Busquets per al primer partit del 2022, a Mallorca, la pitjor notícia d’una nit plujosa a Sevilla.