La notícia va ser inesperada, però no sorprenent del tot. Ferran Reverter, l’elogiat CEO del FC Barcelona, un Messi dels despatxos, com també se l’havia anomenat, deixa el càrrec. No ho farà de manera imminent, sinó que l’adeu es produirà un cop el club li hagi trobat un substitut. En el seu comunicat, el club justifica la renúncia adduint motius personals i familiars, però darrere de la decisió hi ha un problema de fons que feia temps que es coïa i que va molt més enllà de voler dedicar temps a la família i a altres projectes, que també, perquè, d’ofertes, en té i en tindrà.

De fet, Reverter ja feia un cert temps que meditava plegar com a màxim responsable executiu del Barça. I així ho havia transmès a algunes persones, que l’havien acabat convencent perquè no ho fes i es quedés al club per acabar la feinada que suposava redreçar una economia pràcticament a la ruïna. La setmana passada havia estat a Miami buscant finançament per a l’Espai Barça i també havia participat en les negociacions de l’acord de patrocini amb Spotify, que en breu s’ha de fer oficial. Precisament, uns canvis d’última hora en aquest contracte, que ha de garantir 280 milions d’euros en tres anys al Barça, han estat el detonant de la seva marxa. Reverter considerava que era un error que Spotify monopolitzés els patrocinis, perquè tindrà el de la samarreta del primer equip masculí, el femení i la d’entrenament, i també els drets de denominació comercial del Camp Nou. Era partidari de diversificar i així poder obtenir un millor rendiment econòmic. I en tornar de Miami, es va trobar que algunes condicions havien canviat.

Les discrepàncies, però, no s’acabaven aquí. No compartia el model de gestió del club de Laporta ni algunes de les decisions que s’havien pres pel que fa a contractacions en l’àrea executiva, sobretot perquè eren persones properes al president, com Manana Giorgadze, cap de gabinet; la seva filla, Paloma Mikadze, i la seva parella, i d’altres d’alguns directius com ara Holger Bittner, de l’àrea comercial i proper a Rafa Yuste, i Bryan Bachner, a l’oficina de Hong Kong i proper a Joan Oliver. Reverter, a més a més, sempre es va mostrar contrari a l’acord amb CVC i va ser un ferm defensor del projecte de la Superlliga. L’executiu entenia que el seu comitè de direcció havia de tenir un pes molt important en totes les decisions estratègiques del club.

Però és que també hi havia una discrepància de fons molt important. Reverter creu que el model de propietat del Barça s’ha d’assemblar molt més al del Bayern de Munic, amb més presència empresarial, i va arribar a qüestionar la propietat íntegra dels socis. I aquesta és una línia vermella per a Laporta, que no vol sentir a parlar de canviar el model de propietat del FC Barcelona. És innegociable.

La sortida de Reverter és amistosa i no pas traumàtica, i fins i tot algunes informacions assenyalen que podria seguir assessorant la directiva en alguns temes a partir d’ara. Fitxat al març però incorporat a l’estiu com a substitut d’Òscar Grau, durant aquests mesos ha fet una feinada de por, que ha estat reconeguda per la directiva i pels empleats. Ha aconseguit el refinançament del deute amb el pas de curt a llarg termini, ha obtingut liquiditat per poder pagar i no tenir tensions de tresoreria, ha retallat despeses que estaven disparades, ha negociat patrocinis i pràcticament ha tancat el finançament del projecte més important del club en els propers anys, l’Espai Barça.