Torna la competició europea al Camp Nou. Avui, però, no sonarà l’himne de la Champions, aquell que fa posar la pell de gallina abans dels partits i la que a Xavi li fa ràbia sentir des de casa. La música serà una altra. Menys especial, menys aristocràtica. És el que passa quan caus a la segona divisió europea per no haver fet bé la feina. El Barça s’estrena en l’Europa League, la competició que va substituir la UEFA, i que el club blaugrana no disputava des de la temporada 2003/2004, la primera amb Joan Laporta de president i Rijkaard a la banqueta. Aquell equip liderat per Ronaldinho sobre la gespa i que tenia en l’ara tècnic un dels seus referents va caure eliminat a mans del Celtic de Glasgow en els vuitens.

Precisament, a la ronda on el Barça vol arribar. I el primer escull amb què es troba no és fàcil de superar. És l’Europa League, però l’eliminatòria amb el Nàpols és de nivell Champions. De fet, tots dos conjunts es van veure les cares en la màxima competició continental la temporada 2019/2020, i el Barça en va sortir vencedor. Però des d’aleshores les coses han canviat molt. El Barça és un equip totalment diferent, que ha perdut Messi i que s’està intentant reconstruir amb uns joves amb fam de títols acompanyats per alguns veterans disposats a ajudar-los en aquesta transició, encara que a vegades pugui semblar que es resisteixin a fer un pas al costat per culminar el canvi de cicle. Aquell equip del 2003 de Rijkaard també estava naixent i va donar pas a un gran equip que va ser capaç d’alçar la Champions de París. Qui sap si el d’ara, el de Xavi, aconseguirà en un futur proper èxits similars.

Però per tornar a l’elit europea, abans el Barça ha de passar pel purgatori de l’Europa League. I el repte no pot ser cap altre que guanyar-la. Fer-ho, com molt bé va recordar Xavi, és un dels camins per tornar a la Champions la temporada vinent. “Li donem molt valor, és un partit molt important per a nosaltres”, reconeixia Pedri. “No és la Champions, però és una competició molt bona. Estem motivats”, afegia Xavi. I és que ara mateix és on el Barça té més possibilitats a què aferrar-se per no quedar-se en blanc aquesta temporada.

Xavi espera que l’empat en el derbi hagi estat només un lleuger entrebanc, i que l’equip torni a mostrar la cara que va exhibir contra l’Atlético de Madrid. El tècnic no arriscarà amb Araujo, a qui reserva de cara a la cita de Mestalla, diumenge, perquè allà no hi serà Piqué. El Barça necessita un bon resultat, així que és molt probable que Xavi doni continuïtat a l’onze dels últims partits. Ell manté que no té un equip fix, però sí que té futbolistes intocables.

Si no vol sorprendre, sortirà amb Ter Stegen a la porteria, amb Dest i Alba als laterals i a l’eix Piqué i Eric Garcia, que té una magnífica ocasió per oblidar la seva errada contra l’Espanyol. Al mig del camp es mantindria Busquets de mig centre, amb Pedri i Frenkie de Jong als interiors, i al davant la tripleta dels últims partits, amb Adama ben obert a la banda dreta, Ferran Torres com a davanter centre i Gavi actuant de fals extrem esquerre. En aquesta competició, Xavi no podrà comptar amb Alves, perquè el va haver de descartar per complir la normativa de la UEFA. Ahir el tècnic reconeixia que havia estat injust i que si hagués sabut que el sancionarien amb dos partits potser s’ho hauria repensat. Al davant, Memphis continua de baixa.

Al Barça no l’espera un partit fàcil. El Nàpols és el tercer classificat de la lliga italiana però a només dos punts del líder. Arriba a Barcelona en un bon moment, malgrat que l’empat contra l’Inter va ser una petita decepció perquè no els va permetre assolir el lideratge. Fa quatre partits que no perden i estan convençuts que tindran possibilitats al Camp Nou. És un equip perillós al contraatac i que dificultarà el joc del Barça amb la seva bona pressió avançada. Els blaugrana necessiten un bon resultat en l’anada per no patir a San Paolo.