No era la Champions, però tant li fa. Al Barça, a dia d’avui, li queda gran Europa. No està a punt per sobreviure en l’elit, la Champions, ni per dominar en la segona divisió, l’Europa League, el seu purgatori particular. De fet, s’ha complicat moltíssim el futur en aquesta competició després de no passar de l’empat contra el Nàpols al Camp Nou. El va salvar el tantes vegades discutit VAR, que va veure unes mans en una centrada d’Adama i que va permetre als de Xavi empatar un partit que se’ls havia posat costa amunt amb el gol de Zielinski en el primer temps. En aquest mercat d’hivern, sobretot, el Barça s’ha reforçat en la davantera però continua sent un equip massa inofensiu, al qual li costa moltíssim convertir en gol tot el que és capaç de generar. Com en el derbi, va disposar de les millors ocasions, però la seva manca d’efectivitat, ahir en especial de Ferran Torres, el condemna a patir i a buscar una gesta a l’estadi de San Paolo la setmana vinent. Els blaugrana van ser millors però no n’hi ha prou.

Guanyar l’Europa League és un camí per entrar en la propera Champions, però la manera més fàcil de fer-ho és quedant entre els quatre primers de la lliga. I per aquest motiu, Xavi també va pensar en el duel de diumenge a Mestalla contra el València i va reservar alguns futbolistes pensant en la cita de Mestalla. Va fer un canvi per línia. Mingueza va actuar de lateral dret en el lloc de Dest, Nico va entrar per Busquets, reemplaçant De Jong al mig centre, i Aubameyang va sortir de referència en atac amb Ferran Torres desplaçat a l’esquerra i Gavi quedant-se a la banqueta.

La proposta blaugrana no va ser desencertada perquè van poder dur la veu cantant del joc sense patir gens ni mica en defensa. Ara bé, el domini no era aclaparador ni d’aquells que inquieten el rival, sinó que vivia més de les bones intencions. El Barça dominava però no amenaçava. En va tenir una Pedri amb un xut massa elevat i també Nico, però el Nàpols en cap cas notava la pressió de jugar al Camp Nou i contra un rival de l’entitat del Barça. Vivia còmodament sobre la gespa, deixant passar els minuts esperant per clavar una urpada feridora que pogués noquejar els de Xavi.

I ho va fer al cap de mitja hora de joc, just després que Ferran Torres desaprofités una magnífica ocasió quan s’havia quedat sol després d’una passada d’Aubameyang. Doncs just després, en una jugada per la banda dreta, Zielinski no va fallar després de recollir el refús d’una primera rematada que li havia aturat Ter Stegen. Una jugada aïllada desnivellava el partit i deixava el Barça amb l’obligació de reaccionar per no complicar-se moltíssim la vida en la competició. El gol va fer mal als blaugrana. És un equip tendre i li costa aixecar-se després d’un cop. Imprecís, no va saber trobar la fórmula per fer mal a la defensa napolitana, que controlava bé la banda d’Adama, els passadissos interiors i també Aubameyang, titular per primer cop.

El Barça va seguir mantenint el pes del partit en l’inici del segon temps però el Nàpols no passava angoixes per defensar-se. No és un equip qualsevol, l’entrenat per Spalletti. I aleshores, va arribar-li una pilota a Adama a la banda, aquest va centrar i Meret la va atrapar sense complicacions. Al camp semblava que ningú havia apreciat res i les protestes dels jugadors del Barça van ser tímides, sense exagerar. Però havia passat alguna cosa i el VAR va intervenir. L’àrbitre ho va anar a veure i va xiular mans de Juan Jesus. El penal el va transformar Ferran Torres amb molta sang freda.

Als blaugrana els quedaven molts minuts i Xavi va decidir anar pel partit fent un triple canvi i va fer entrar Busquets, Gavi i Dembélé. Aquest últim va ser rebut amb una sonora xiulada pel públic, malgrat els esforços d’Eric i Piqué per demanar a l’afició que paressin l’esbroncada. Si això s’ha de repetir en tots els partits al Camp Nou caldrà reflexionar sobre la conveniència de fer-lo jugar gaires minuts.

La realitat, però, és que amb el pas dels minuts la ira sobre el francès es va anar dissipant perquè el més important era buscar un segon gol per anar més tranquils a San Paolo. El gol va revitalitzar el Barça, que va creure més que mai en la remuntada. Aubameyang va tenir el segon després d’una molt bona jugada individual però el xut va anar massa alt. El Nàpols semblava que donava per bo l’empat, confiant que encara queda el partit de tornada al seu estadi, on no és gens fàcil guanyar, i es conformava a defensar-se bé de les envestides del Barça per sortir al contraatac o en algunes jugades aïllades. Era l’Europa League, però el Nàpols és un equip de Champions, que sap a què juga i que té les idees molt clares. No és cap casualitat que estigui en plena lluita per guanyar la lliga italiana. El Barça només el va poder superar gràcies al VAR perquè les moltes arribades que van tenir els de Xavi fins al final del partit van quedar en un no res. Especialment desafortunat va estar Ferran Torres, que va desaprofitar dues bones ocasions per marcar el segon gol.

Com en el derbi, en els últims minuts Xavi va jugar la carta de Luuk de Jong, que va entrar per Aubameyang, i malgrat que l’holandès va disposar de dues rematades aquest cop no van sortir cara. Això sí, queda clar que l’afició li ha agafat estima. Si el Barça vol seguir viu, a Nàpols tocarà ser més efectius. Una feina dura.