Tapant-se el rostre amb la samarreta, mossegant-la tot seguit, ajupit després, amb les mans a la cara, mirant a l’horitzó a la gatzoneta, entre llàgrimes abraçat a companys..., no sabia com posar-se Ferran Torres al final del partit sobre la gespa del Camp Nou. Estava desconsolat, l’atacant, que, tot i marcar l’únic gol del Barça, havia malbaratat múltiples ocasions de claredat que haurien canviat irremeiablement l’enfrontament. I n’era conscient. “A Luis Suárez també li va passar, que els primers mesos semblava que no tenia gol... El Barça és diferent, aquesta samarreta pesa uns quilets més. És així. Però jo estic encantat de tenir Ferran Torres a l’equip, no tinc cap dubte que li entraran els gols”, va valorar Xavi un cop acabat el matx. “Tant de bo pugui jugar molts anys al Barça perquè donarà moltes alegries. El treball que ha fet és encomiable”, va indicar el preparador, satisfet amb la versió oferta pel dorsal 19.

I és que, efectivitat a banda, l’actuació del valencià va ser impecable; compromès i agressiu en la pressió, concret en els moviments i els desmarcatges, i correcte en l’associació. Li va faltar, però, allò amb què es mesura els davanters, el gol, i en aquest aspecte no va estar fi ja que li va faltar encert en els últims metres. En la rematada, sobretot, però també en diverses accions en què un bon control o una millor conducció li haurien permès generar una situació de gol. Malgrat tot, va saber-se moure i atacar els espais en la finalització, una de les seves principals virtuts, i per això va tenir quatre oportunitats clamoroses que, de ben segur, un altre dia aniran a dins. Totes quatre, a més, van tenir el mateix desenllaç, directament a fora. La primera (27’) va ser un xut a boca de canó dins de l’àrea –on Aubameyang va deixar-lo sol– que no va colpejar bé, i, per acabar-ho d’adobar, en el següent atac el Nàpols es va avançar; la segona (45’) un cop de cap, en molt bona posició després d’una centrada de Mingueza, i tampoc va impactar com volia; en la tercera (87’), amb l’equip desencadenat a l’atac, també va xutar de forma defectuosa als núvols, per culminar una jugada col·lectiva sensacional que va finalitzar a les seves botes amb tot a favor després d’un esperó de Pedri, i la quarta, ja a l’últim sospir (92’), en el punt de penal, gràcies a una passada de Luuk de Jong, tampoc la va engaltar com requeria l’acció.

Estava negat, però va demostrar personalitat, no li va fer respecte encarregar-se del penal amb el qual el Barça va empatar el partit (59’). “El conec perfectament i no ha tingut la sort d’haver-les fet entrar, però no tenim cap dubte amb ell”, va explicar Eric Garcia, company seu al Manchester City i a la selecció espanyola. “És un noi que de cara a gol va espectacular, té una ambició increïble, treballa moltíssim i estic segur que les que no li han entrat avui li entraran el proper dia”, va concloure el defensa. “Si tenim ocasions, acabaran entrant. És qüestió de temps i també de confiança”, va manifestar també en aquest sentit Gerard Piqué. “Ha tingut gol tota la seva vida i ha de seguir creient, té tota la nostra confiança”, va concloure Xavi, que té, com el vestidor, màxima fe en Ferran Torres, protagonista ahir d’una tarda atziaga.