Són diversos els factors que expliquen la millora del FC Barcelona en aquests últims mesos. Un canvi, ara sí, més tangible i acompanyat dels resultats, i no només de sensacions com passava temps enrere. Perquè pel camí el Barça s’ha quedat fora dels vuitens de la Champions i va deixar escapar, també, la possibilitat de guanyar la copa i la supercopa. Tot això, però, ja ha quedat enrere, i les forces ara s’han de centrar a continuar escalant posicions en la lliga i a continuar vius en l’Europa League. Demà l’equip té una final contra el Nàpols, després de l’empat a un gol al Camp Nou. Els ànims són elevats i la confiança està pels núvols.

Un element important en la revifalla del Barça és el canvi d’entrenador, però també, sobretot, l’arribada de reforços en el mercat d’hivern i la recuperació d’alguns lesionats i la millora en el rendiment d’altres. Aquestes tres circumstàncies han permès que en l’equip hi hagi una competència que en el primer tram de la temporada no existia. I la competència sempre és bona perquè fa millors els futbolistes. Si més no, els fa estar alerta i deixar-se la pell en els entrenaments i el terreny de joc per guanyar-se un lloc en l’onze. Lògicament, aquesta exigència també es nota en la feina del dia a dia, i la qualitat del treball també és superior al que es feia en els entrenaments de l’inici de temporada.

No és un tema de menysprear la feina de Koeman, perquè va haver de treballar amb el que tenia a les mans. El tècnic holandès va haver de gestionar una plantilla que acabava de perdre Messi i Griezmann sense que li poguessin portar relleus a l’altura, i va patir un munt de lesions que el van obligar a recórrer als joves del planter; uns joves que ara ja són peces indiscutibles per a Xavi. Precisament la presència de Nico i Gavi ha fet espavilar alguns jugadors que en principi no havien de témer per la seva titularitat. Un d’aquests és Frenkie de Jong. L’exmigcampista de l’Ajax era indiscutible per a Koeman i també ho és per a Xavi, però si abans sabia que, jugués com jugués, el seu nom sempre estaria entre els escollits, ara ja no ho té tan clar. Xavi li exigeix més, vol que participi més en el joc, que tingui més incidència en l’equip i que agafi més responsabilitats. I el fet de tenir la pressió dels joves s’està notant en el seu rendiment.

En la posició d’interior també cal destacar que el retorn de Pedri ha estat la millor notícia possible per al Barça. Ha estat molt temps lesionat, i també va recaure, però ara mateix passa per un moment molt dolç. Cada cop està assumint un rol més rellevant per a l’equip i és una evidència que el treball físic que ha fet es nota. Ha guanyat massa muscular i resistència, que sumats al seu grandíssim talent el fan un futbolista excepcional. Gràcies al fet que tots els jugadors ara mateix estan endollats, Xavi va poder donar-li descans i gestionar els seus minuts per evitar possibles recaigudes o que acabi fatigat, com li va passar en el tram final de la temporada passada o en l’inici d’aquesta.

A la zona defensiva, Xavi va reclamar l’arribada de Dani Alves per insuflar energia positiva a l’equip però també per millorar la competència en una posició on els que hi estaven actuant no rendien al nivell esperat. El cas més paradigmàtic és el de Sergiño Dest. Quan va arribar, Xavi hauria vist amb molt bons ulls que se li trobés una sortida en el mercat d’hivern. Ell, però, va decidir quedar-se i treballar millor per capgirar el pensament que tenia el tècnic sobre ell. I ho ha aconseguit. Quan Alves no ha pogut jugar per sanció, ell ho ha fet a un nivell molt superior. I Xavi n’està molt satisfet, com va reconèixer després del duel contra el València. “Sergiño Dest està a un nivell espectacularment bo. Quan vam arribar no estava tan bé i ara està molt bé, tant amb la pilota com sense la pilota. Estic molt content amb el seu progrés”, va dir. A l’eix defensiu, Araujo també està rendint a un alt nivell, mentre que Eric Garcia, tret de l’errada en el derbi, també té la confiança de Xavi. La lesió que va fer-se quan passava per un gran moment de forma l’ha fet retrocedir, però en els dos últims partits ja està recuperant la seva millor versió. I Piqué, malgrat els seus alts i baixos, sempre és una garantia per a l’equip i una peça important per al tècnic.

On la competència sí que s’ha fet més gran és a la davantera. És en aquesta línia on el Barça sí que s’ha reforçat. I ho ha fet bé. Tant Koeman com Xavi s’havien queixat que faltava gol i capacitat de desequilibri al davant, i ara l’equip té un munt de recursos al davant. I encara té un dels seus millors davanters, Ansu Fati, de baixa per lesió. Abans dels fitxatges, Xavi va haver de mirar cap al filial, i la veritat és que Abde i Jutglà no van rendir malament, però amb les incorporacions de Ferran Torres, Adama i Aubameyang s’ha fet un pas endavant increïble. Tots tres són jugadors indiscutibles i han donat un altre aire i més poder d’intimidació a l’equip.

Amb Adama en la plantilla, per exemple, Dembélé, perdonat del tot, ja sap que té un competidor d’alçada a l’extrem dret. També ell ha millorat el seu rendiment, i l’altre dia a Mestalla ja va recuperar la titularitat. Aubameyang, que va fer un trio de gols, també millora la posició de davanter centre, i aviat tornarà Memphis, que s’haurà d’espavilar si vol tenir minuts. Ferran Torres ha marcat en la copa i espera fer-ho aviat en la lliga i l’Europa League.

Que la millora és incontestable també ho certifiquen les xifres. En els últims tres partits de lliga el Barça ha marcat 10 gols –4 a l’Atlético, 2 a l’Espanyol i 4 més al València–. Fa nou jornades que no perd, amb cinc victòries i quatre empats. Els blaugrana també estan aconseguint ser sòlids lluny del Camp Nou. Des de l’arribada de Xavi, en la lliga encara no s’ha perdut a domicili, amb vuit partits jugats i quatre victòries –contra el València, l’Alavés, el Mallorca i el Vila-real– i quatre empats –contra l’Espanyol, el Granada, el Sevilla i l’Osasuna–. Números que certifiquen una trajectòria clarament ascendent.

9

jornades

sense perdre en la lliga