Al més pur estil de Joan Laporta, amb una gran lona vestint un edifici al centre de Pamplona, l’Osasuna ha anunciat aquesta setmana la renovació del seu entrenador, Jagoba Arrasate. A diferència del president blaugrana, però, la grandiloqüència de l’anunci contrasta amb el tarannà terrenal d’un entrenador sorgit dels estrats més baixos del futbol i que encara avui, amb el reconeixement de tota una ciutat que ha après a apreciar la seva feina a l’elit, tendeix sempre a apel·lar a l’esperit humil d’un esport que va aprendre a estimar des dels camps de sorra i fang, i que va haver de compaginar amb la seva feina de professor de matemàtiques a l’herri ikastola de Zumaia. De fet, la tasca de mestre la va arribar a compaginar fins i tot durant els seus primers passos a la Real Sociedad, on després de fer-ho molt bé a l’Elgoibar va arribar per entrenar els seus juvenils.

Biscaí de naixement però aficionat txuri-urdin des del bressol (va estar una setmana sense dirigir-li la paraula a la seva mare per no haver-lo deixat anar a Saragossa a veure la final de copa del 87), Arrasate és dels que parlen tal com raja, un personatge pur dins d’un món, el del futbol, que sovint tendeix a l’artificialitat. “Soc igual dins i fora del camp. A mi ningú em pot titllar de ser artificial”, va dir en una entrevista al Diario Vasco el tècnic biscaí, que viu la seva quarta temporada a l’Osasuna, on comparteix una gran relació amb el director esportiu, Braulio Vázquez, amb qui ha gaudit de moments de joia com l’ascens a primera de fa dos anys, amb qui ha aconseguit retornar un segell futbolístic molt clar al club navarrès, sempre vinculat a la rauxa i la intensitat, i on han resistit a moments de gran pressió, com quan Vázquez va haver de ratificar amb vehemència Jagoba el gener de l’any passat, amb l’equip instal·lat en zona de descens. “Lluitarem fins al final. I ho farem amb Arrasate. Aquest vaixell té un capità, que és Jagoba, i arribarem a port o no, però ho farem amb ell”, va dir llavors el director esportiu, que no es va equivocar i que avui ha decidit renovar el vincle fins al 2024 amb un entrenador que a base de bona feina ha rebut oportunitats per a les quals potser no estava predestinat. Com l’any 2012, que va ser assenyalat per la Real per ser el tercer ajudant de Philippe Montanier, un any abans que el tècnic francès no arribés a un acord per renovar amb el club, fet que de sobte, en una temporada en què el conjunt guipuscoà s’havia classificat per a la Champions, va catapultar Jagoba a la banqueta d’Anoeta, en una decisió tan impactant, similar a la que va assumir el Barça quan va promocionar Tito Vilanova com a substitut de Pep Guardiola. I encara que el moviment va generar cert debat a Sant Sebastià, la contundència amb què l’equip va imposar-se en la fase prèvia a l’Olympique de Lió va donar credibilitat a un Arrasate que en la seva estada a Anoeta va anar de més a menys, havent d’assumir al llarg del seu mandat les vendes de jugadors com Antoine Griezmann i Claudio Bravo.

Però més enllà del desenllaç, la seva tasca al club del seu cor li va obrir portes. Primer la del Numància i finalment la d’un Osasuna on ha connectat a la perfecció amb la ciutat i amb un estadi on el sacrifici és l’únic ingredient obligat. Amb El Sadar, han patit i han gaudit, sempre junts, però amb un esperit tan intrínsec a la institució com a un entrenador que està fent arrels a Navarra i que, una vegada renovat, promet agitar l’arbre i canviar coses de cara al futur per poder mantenir l’esperit i l’ambició que l’ha dut a ser una figura indiscutible a Pamplona.