No hi havia millor manera d’afrontar la setmana entrant, amb la final de dijous a Turquia contra el Galatasaray i el clàssic de diumenge al Santiago Bernabéu, que oferir una actuació pràcticament rodona i recuperar sensacions després de la petita i desil·lusionant ensopegada contra l’equip turc al Camp Nou. Aquell empat sense gols va ser un lleuger sotrac en l’escalada que acumulava l’equip i va servir de petit toc d’atenció per si de cas havia existit un bri de relaxació. Però ben al contrari: la màquina blaugrana està ben greixada i preparada per al que ha d’abordar.

I l’Osasuna en va pagar les conseqüències. Abans del minut 30 ja perdia per 3 a 0, amb un doblet de Ferran Torres i un altre d’Aubameyang. Xavi va posar el seu millor equip a la gespa, reservant l’apercebut Araujo per al Bernabéu però amb els intocables Piqué i Busquets, que aquesta setmana tot indica que hauran de fer un sobreesforç per estar fins en els tres duels.

El partit no va tenir res a veure amb el de dijous. L’equip va ser molt més agressiu en la pressió, la circulació de la pilota va ser molt més fluida i ràpida i es va fer mal per les bandes i també en passades interiors. Va dominar a través de la pilota i va ser molt vertical quan la recuperava. També va ser efectiu, el que reclama Xavi perquè és conscient de la importància d’obrir la llauna per fer que els partits es decantin a favor del Barça.

I va ser Ferran Torres, possiblement el davanter que més necessitava el gol, qui ho va fer. Va transformar el penal que havien comès sobre Gavi, que havia sorprès la defensa de l’Osasuna amb una gran internada ben vista per Busquets. Que ara l’equip està més treballat també va quedar clar en una jugada de pissarra que Ferran Torres no va poder culminar. Els blaugrana feien mal per les bandes, i n’haurien pogut fer en l’estratègia i amb les passades profundes d’Alves. Una no la va caçar bé per poc Aubameyang. Ferran Torres repetiria després d’una magnífica assistència de Dembélé, que va saber tenir pausa per llegir molt bé els moviments dels companys. I definició perfecta del valencià per sota les cames del porter de l’Osasuna. El doblet li anirà molt bé per rebaixar l’ansietat amb què jugava per culpa de la falta de gols.

I si hi ha algun davanter que en això no té problemes és Aubameyang. El gabonès va tornar a demostrar que és letal dins l’àrea anticipant-se al seu marcador i desviant amb la punta de la bota una excel·lent centrada de Dembélé. Aubameyang ja ha signat sis gols des que va arribar. Un reforç d’hivern com no n’hi ha.

Amb el partit sentenciat i sense que hi hagués cap símptoma en els minuts inicials de la segona meitat que el guió pogués canviar, Xavi va començar a donar descans a diverses peces clau pensant en els dos propers partits. Així, Lenglet va entrar per Piqué, Memphis per Aubameyang, Riqui Puig per Pedri, Braithwaite per Ferran Torres i Mingueza per Alba.

No hi va haver la més mínima desconnexió al Barça, ben al contrari. Va continuar buscant gols i qui el va trobar va ser un altre dels jugadors necessitats d’alegries, Riqui Puig. Després de rematar des de la frontal i que el porter l’aturés, ell mateix va recollir el refús, va fer una retallada a Nacho Vidal i va fer entrar la pilota lluny del pal defensat per Sergio Herrera. Gol de classe. Va ser una bona manera de tancar una gran jornada, que ja havia viscut les ofrenes de la copa de bàsquet i la lliga del femení.