Habituat a nedar en aigües tranquil·les i cristal·lines, el Barça va patir més del previst en la visita a l’Alfredo di Stéfano. Quan l’hàbit i la quotidianitat del dia a dia en la lliga i la rutina de les victòries t’acostuma a nedar sempre amb el corrent a favor, costa canviar el xip el dia que el partit es torça. Quan no tens ànima de salmó, costa nedar a contracorrent perquè no tens interioritzat aquest instint. Els salmons senten en el més profund del seu interior la crida d’haver de nedar riu amunt. Està en el seu ADN. Forma part del seu cicle biològic. Nedar riu amunt i morir. Però aquest Barça no té desenvolupat aquest instint. El Barça està habituat a una altra cosa: dominar i atropellar els seus rivals des de l’inici, sense concessions. Dominar i dominar des del xiulet inicial. I aquest no va ser el guió de partit que es va trobar a Madrid. El gol inicial d’Olga Carmona (8’) va convidar el Barça a fer una cosa que només havia fet una vegada aquesta temporada: veure’s obligat a remuntar un partit. Des de la jornada 5 de lliga que el Barça no anava a darrere en el marcador en un partit. Va ser contra l’Alavés. Aquell dia el partit a l’estadi Johan Cruyff va acabar amb un 9-1. Ahir al Barça li va costar moltíssim més. Però els gols d’Alèxia Putellas i Clàudia Pina en la segona part permeten afrontar la tornada dels quarts de final de la Champions al Camp Nou amb tranquil·litat.

L’equip de Jonatan Giráldez mai va sentir-se còmode damunt del terreny de joc. El tècnic gallec va repetir l’onze de l’anterior clàssic. Alberto Toril va introduir quatre novetats. Alguna d’obligada per la baixa d’Asllani. Respecte del dia del recent 5-0 al Johan Cruyff, Toril va canviar la sueca, Robles, Ivana i Kaci per Svava, Lucía, Rocío i Zornoza. El Madrid va jugar amb un doble lateral a la banda esquerra amb Svava i Olga Carmona, i Graham Hansen va entrar poc en joc. La intensitat del conjunt blanc, ahir de negre, va posar en dificultats la circulació de pilota d’un Barça, que abans dels deu minuts ja perdia. Les blaugrana van perdre una pilota al mig del camp, Esther va guiar l’atac, va contemporitzar, va detectar l’arribada d’Olga i aquesta va aprofitar el desajust defensiu per superar Sandra Paños amb un xut creuat.

El Madrid hauria pogut fer el segon en el minut 38, però la rematada d’Esther, un autèntic corcó durant tot el partit, va picar a la fusta.

El Barça, en canvi, va tardar 25 minuts a rematar entre els tres pals de la porteria defensada per Misa. Va ser en un xut de Patri. La dada ho diu tot. Al Barça li va costar generar perill en la primera meitat. Les targetes grogues a Aitana i Leila van ser un símptoma més que el Barça no estava fi.

L’entrada de Clàudia Pina en atac –Rölfo va passar al lateral per Leila– i el penal validat pel VAR en el minut 53 ho van canviar tot. Olga Carmona va desequilibrar Graham Hansen dins l’àrea i la finlandesa Lina Lehtovaara, a instàncies del VAR, va xiular pena màxima. Alèxia va assumir la responsabilitat i va enderrocar el mur blanc.

La capitana va signar també el tercer gol de la nit en el temps afegit. Patri la va assistir i l’actual pilota d’or va definir amb subtilesa per damunt de Misa, picant la pilota com ho havia fet diumenge Aubameyang davant Courtois en el clàssic del Bernabéu. 7 gols suma Alèxia en aquesta Champions en sis partits jugats.

L’altre gol de la remuntada va portar el segell de Clàudia Pina. Després d’un xut d’Aitana ben bloquejat per Ivana Andrés, la dorsal 6 va recollir el refús dins l’àrea per connectar un xut ras i sec que certificava la remuntada blaugrana.

L’1-3 deixa el Barça amb un peu i mig a les semifinals de la Champions. El dia 30 al Camp Nou, segon capítol i desenllaç final.