Hi ha millors i pitjors ressaques. La que ahir tenien les jugadores del Barça i les 91.553 persones que van assistir al Camp Nou deuria ser la més dolça i agradable de la seva vida. Una ressaca plena d’emocions difícils de descriure amb paraules però que, alhora, podrien tenir milers d’adjectius per explicar-les. Assimilar el que va passar dimecres necessita temps. Un temps que aquestes futbolistes no tenen. Són tan competitives i professionals que ja deuen pensar en el duel de demà contra el Vila-real en la lliga. No només volen els quatre títols, sinó que volen guanyar tots els partits, començant per aquest. No seran 91.553 espectadors, però l’afició que les rebi al Johan Cruyff segur que encara seguirà en un núvol.

El Barça tornarà a jugar al Camp Nou aviat, en les semifinals, però la primera vegada amb públic és única. 91.553 és una xifra que ja forma part dels llibres d’història. I podria haver estat més alta si els accessos a l’estadi no s’haguessin col·lapsat i alguns aficionats no s’haguessin quedat sense poder entrar a l’estadi. La gent tenia tantes ganes de veure l’equip que la festa va durar més de 90 minuts. Va començar a les cinc de la tarda amb la rebuda de l’autocar, va continuar durant el partit i va seguir amb el xiulet final. La gent va decidir quedar-se a aplaudir i celebrar amb les futbolistes la gesta aconseguida, especialment el sector de la grada d’animació. Elles van respondre a l’excel·lent actitud de l’afició amb una volta d’honor, aplaudiments, càntics i fotografies fins que tothom quedés satisfet. Perquè, a part de ser molt bones damunt la gespa, ho són fora. Són properes i agraïdes i això la gent també ho valora.