Per a Filip Kostic (Kragujevac, Sèrbia, 1992), tot el que està vivint enguany amb l’Eintracht de Frankfurt, especialment en l’Europa League, està sent com una reconciliació. Una espècie de redempció després que l’estiu passat, en l’últim instant, protagonitzés un dels casos més estrambòtics que ha deixat el mercat de fitxatges en els últims anys. Cotitzat pel seu gran rendiment en la Bundesliga, relacionat durant tot l’agost amb clubs com l’Inter de Milà, com la Lazio o com la Roma, semblava que les últimes hores de mercat havien de ser determinants perquè acabés fent les maletes. L’oferta de 10 milions d’euros que havia de fer arribar la Lazio a Frankfurt, però, mai va arribar, i segons van publicar alguns mitjans de comunicació com Sky Sports Italia, no va fer-ho perquè l’Eintracht, reticent a desfer-se d’un dels seus millors actius malgrat la seva voluntat de sortir, hauria donat un correu electrònic fals al conjunt romà, que no va poder tancar l’operació. Els alemanys, en contrapartida, van negar aquesta versió al·ludint que la Lazio s’hauria oblidat de posar la lletra K en el cognom del futbolista serbi en l’oferta, i que per tant no van poder acceptar l’operació. Un despropòsit, sigui quina sigui la versió real, que va acabar amb Filip Kostic rebotat i fora de la convocatòria del partit contra l’Arminia Bielefeld, aparentment per haver-se negat a entrenar el dia abans. “No sabem per què ho ha fet. I òbviament estem irritats”, va declarar aquell mateix dia al diari Bild el director esportiu de l’Eintracht, Markus Krösche.

Però una situació que podria haver desencadenat una guerra civil entre la institució de Frankfurt i la seva estrella va cicatritzar en qüestió de dies, fruit de la voluntat d’un Kostic que va recordar el que havia suposat per a ell el club, que el va rescatar després de temporades difícils, tant a l’Stuttgart com a l’Hamburg. “Estimo aquest club i he promès als aficionats que tornaré a donar-ho tot per aquesta samarreta”, va prometre Kostic, demostrant un pedigrí competitiu que l’ha dut al llarg de la seva carrera a adaptar-se a tot tipus de circumstàncies. A adaptar-se al ritme d’una Bundesliga que el va sorprendre. “El primer dia vaig entendre que havia de treballar molt, sobretot físicament, perquè després de la Premier és la competició més exigent”, va explicar en arribar del Groningen el futbolista serbi, que avui està entre els 15 jugadors de la competició que més vegades esprinten. També el seu trajecte l’ha dut a aclimatar-se a una posició diferent, molt exigent en l’aspecte físic. De la seva època com a mitjapunta en la lliga neerlandesa, en queda el dorsal 10 a l’esquena. Però el Kostic actual és un futbolista a qui Adi Hutter va retornar a la banda, a la posició on va debutar amb 16 anys com a professional en el futbol serbi. Però en lloc de fer-ho com a extrem, a fer-ho com a carriler encara amb més metres per cobrir, una posició que ha acabat sent idònia per a un futbolista que no s’estalvia hores de gimnàs i que, tot i l’incident de l’estiu, no ha trigat en tornar a posar-se a la butxaca a una de les aficions més passionals d’Alemanya. De les seves botes en va néixer un dels gols en la victòria al Benito Villamarín, amb una centrada enverinada per sobre de Claudio Bravo. I també des del seu guant a la cama esquerra va veure la llum la diana, obra de Martin Hinteregger, que va enviar l’Eintracht rumb a una eliminatòria històrica contra el Barça, en el que a Frankfurt s’ha catalogat com el partit del segle. Lluny queden les ganes de marxar de Kostic, encara que en l’horitzó apareixen nous pretendents davant d’un contracte que expira el 2023. Però el que mana ara és un present que torna a situar Filip Kostic en tot el carril esquerre de l’Eintracht i com un dels punts calents d’un equip que sap que de la seva cama esquerra sempre en pot nèixer l’esperança de seguir somiant.