El que per a la majoria hauria estat una patata calenta, agafar el pitjor Llevant dels últims anys i sobretot assumir l’herència d’un dels entrenadors més importants de la seva història com és Paco López, per a Alessio Lisci (Roma, 1986) va ser una alenada d’aire fresc, un repte per a valents. Però si una cosa havia acreditat aquest italià de tan sols 36 anys i que avui és l’entrenador més precoç de tot el campionat, és desimboltura, atreviment i capacitat per fer front a les adversitats. “Soc l’ideal per a aquest moment”, va dir sense retrets el dia de la seva presentació en la que per a ell està sent una temporada frenètica, en què ha culminat una ascensió fulgurant, passant en poc temps del juvenil A del conjunt granota fins a l’elit després de la destitució el 29 de novembre de Javier Pereira.

Adaptar-se ràpid i sobretot acceptar els reptes és una virtut que Lisci ha demostrat en el futbol, però també en la vida. Futbolista en categories menors del futbol del seu país, no va trigar a deixar les botes, però sempre amb la intenció d’abraçar les banquetes. I de fer-ho amb força. De fet, va aconseguir el que a Itàlia anomenen una beca Leonardo, que dona dret a pràctiques remunerades a l’estranger. Lluny d’acceptar l’oferta del primer club, però, l’actual tècnic del Llevant va agafar la iniciativa i, amb una fe cega, va escriure correus als vint clubs de primera divisió espanyola oferint-se per a aquestes pràctiques. No va tenir gran èxit, però amb poc va fer molt. Només li van respondre l’Atlético de Madrid i el Llevant i al cap de poc temps va desembarcar a València per assumir un equip de futbol vuit de l’equip d’Orriols i al mateix temps per convertir-se en ajudant de Miguel Ángel Villafaina al juvenil de divisió d’honor de l’entitat. Un repte tan suculent com al mateix temps sacrificat i que va obligar Lisci a vendre productes italians a restaurants de la ciutat de València per complementar el seu sou, tal com ha confirmat el mateix entrenador a La Gazzetta dello Sport.

Voluntat i empenta. Fins i tot per sobreposar-se a moments difícils. Va haver de tornar a Roma l’any 2016 quan el Llevant va acomiadar Villafaina. Però l’esperit Lisci ja havia impregnat un Llevant que poc després li tornaria a trucar per oferir-li el juvenil B. I d’allà novament al juvenil A, amb el qual aconseguiria dos subcampionats del seu grup de divisió d’honor i arribar fins a la semifinal de la copa del 2019. Un any més tard, amb la destitució de Luis García Tevenet, Lisci acompanyaria molts d’aquells jugadors del juvenil al filial en el que ha estat un esglaó previ, en un any d’enorme dificultat en què encara viu instal·lat en zona de descens, a agafar les regnes del primer equip. I encara que només va ser capaç de sumar un dels primers dotze punts a primera divisió i que va caure eliminat contra l’Alcoià, encaixant a més molts gols en aquells primers partits, Lisci va aportar una mirada optimista a un vestidor deprimit i els resultats, encara que potser tard per salvar la categoria, estan començant a arribar. El Llevant ha sumat 11 dels darrers 21 punts en disputa, tres triomfs, dos empats i dues derrotes en els darrers partits i ha frenat una sagnia que semblava no tenir aturador en algun moment de la temporada. I pel camí, Lisci, optimista de mena, va ser ratificat com a mínim fins a final de la temporada i demostra que, enmig de la crisi, està disposat a aferrar-se a la seva oportunitat.