Quan no estàs inspirat en clau d’equip, sempre és positiu tenir individualitats que et puguin salvar els mobles. I això és el que va passar al Ciutat de València. El Barça ho tenia tot a favor per encaixar una derrota, però marxa amb tres punts més, manté el segon lloc en la taula i el somni de la lliga encara viu, gràcies al talent, a tres rampells de qualitat dels seus futbolistes. Ho tenia tot perdut amb el gol de penal de Morales i una altra pena màxima en contra. Però llavors va aparèixer Ter Stegen per aturar el penal i capgirar el duel per complet. De l’1 a 0 es va passar a l’1-2 en molt pocs minuts gràcies als gols d’Aubameyang i Pedri. El Llevant va tornar a empatar gràcies a un altre penal, però ja en l’afegit Luuk de Jong, amb una excel·lent rematada de cap, va certificar la victòria. El triomf, però, no pot amagar el que ja és el segon avís per al Barça aquesta setmana. Són dos partits seguits en què l’equip ha fet un pas enrere futbolísticament. El més positiu, però, és que aquest Barça té ànima, no es dona per vençut i fins a l’últim minut ho va intentar. Però alerta.

Després de pràcticament un mes en l’ostracisme, Xavi va voler donar una oportunitat a Nico, que va ser la novetat principal en l’onze més enllà del retorn d’Alves i Frenkie de Jong. Va donar descans a Pedri, pensant en el transcendental duel de dijous contra l’Eintracht de Frankfurt, i l’equip ho va notar moltíssim. De fet, al Barça li durava la desinflada d’Alemanya, perquè durant el primer temps el Llevant va ser superior als blaugrana en futbol i en actitud. Molt preocupant.

Lents, sense intensitat, sense idees i cometent algunes errades incomprensibles, com la del primer minut d’Alves, que a punt va estar d’acabar amb un gol de Morales. Campaña també va amenaçar amb un xut des de dins de l’àrea ben aturat per Ter Stegen, que va ser clau en una internada de Morales alentint prou la pilota perquè Eric arribés a temps de treure-la sobre la línia. El Barça no trobava solucions en atac –només un xut de De Jong i un de Ferran Torres– i en defensa tenia problemes per contenir un Llevant molt intens en la pressió i amb les idees molt clares. Xavi es va desesperar a la banda amb el seu equip. No s’esperava una posada en escena tan fluixa i més encara després del que va passar a Alemanya.