El Barça continua en línia ascendent, sobretot pel que fa als resultats. L’equip ha donat un tomb des de l’arribada de Xavi. Tant que, tal com va explicar el mateix tècnic en el postpartit contra el Llevant, fins i tot els dies en què el joc no és el millor de tots, els jugadors són capaços de competir i tirar endavant els partits. N’és un exemple molt clar el triomf contra vent i marea al Ciutat de València. La de diumenge contra el Llevant va significar la setena victòria consecutiva en la lliga. Xavi va igualar així la millor ratxa que va aconseguir l’equip l’any passat quan, de gener a febrer, Koeman es va emportar els tres punts també en set jornades seguides. De fet, va ser durant la millor època del neerlandès a Can Barça, quan va arribar a encadenar dinou duels de lliga sense perdre que van fer creure els culers en la consecució del títol de lliga. Les ensopegades finals contra el Granada, el Llevant i el Celta van esvair aquesta idea.

L’estrena de Xavi a la banqueta està sent positiva. Si mirem les primeres temporades dels entrenadors blaugrana dels últims 50 anys, el de Terrassa està firmant uns bons números. El primer any no sempre és fàcil i menys en una banqueta amb tant de pes i exigència com la del Barça. A més, Xavi va tenir el hàndicap d’haver aterrat al Camp Nou a mitja temporada, amb una mala dinàmica de joc i resultats, lesions de futbolistes importants, una situació econòmica molt delicada i l’ombra de Leo Messi encara molt present. Però tant l’equip com el club han sabut sobreposar-se.

El tècnic que més victòries consecutives va aconseguir en el debut va ser Tito Vilanova, amb onze el curs 2012/13. El segueix de ben a prop Pep Guardiola, amb deu la temporada 2008/09. Si mirem els últims 20 anys, Xavi ja ha superat les millors ratxes de triomfs de Radomir Antic, Luis Enrique i Quique Setién, i ha igualat, a banda de Koeman, Ernesto Valverde, l’últim entrenador que s’ha pogut proclamar campió de lliga amb el club. Xavi és a només una de les vuit que va firmar Tata Martino el curs 2013/14 i a dues de les nou de Frank Rijkaard la temporada 2003/04.

Aquesta última va ser una escalada similar a la del Barça actual. Ja s’han fet molts paral·lelismes sobre aquell any, el primer de Laporta. El Barça, que va encadenar disset partits sense perdre des del gener fins al maig, era a 16 punts del segon lloc, que acabaria aconseguint en les últimes jornades. Ara els de Xavi també han assolit la segona posició, que fins fa tres mesos es veia molt lluny, a 13 punts de distància.