Que no s’aturi la ratxa
Xavi iguala el nombre de victòries seguides en la lliga de Ronald Koeman i Ernesto Valverde en la temporada de la seva estrena
En total són quinze partits sense perdre, la millor ratxa actual de les cinc grans lligues europees
El Barça continua en línia ascendent, sobretot pel que fa als resultats. L’equip ha donat un tomb des de l’arribada de Xavi. Tant que, tal com va explicar el mateix tècnic en el postpartit contra el Llevant, fins i tot els dies en què el joc no és el millor de tots, els jugadors són capaços de competir i tirar endavant els partits. N’és un exemple molt clar el triomf contra vent i marea al Ciutat de València. La de diumenge contra el Llevant va significar la setena victòria consecutiva en la lliga. Xavi va igualar així la millor ratxa que va aconseguir l’equip l’any passat quan, de gener a febrer, Koeman es va emportar els tres punts també en set jornades seguides. De fet, va ser durant la millor època del neerlandès a Can Barça, quan va arribar a encadenar dinou duels de lliga sense perdre que van fer creure els culers en la consecució del títol de lliga. Les ensopegades finals contra el Granada, el Llevant i el Celta van esvair aquesta idea.
L’estrena de Xavi a la banqueta està sent positiva. Si mirem les primeres temporades dels entrenadors blaugrana dels últims 50 anys, el de Terrassa està firmant uns bons números. El primer any no sempre és fàcil i menys en una banqueta amb tant de pes i exigència com la del Barça. A més, Xavi va tenir el hàndicap d’haver aterrat al Camp Nou a mitja temporada, amb una mala dinàmica de joc i resultats, lesions de futbolistes importants, una situació econòmica molt delicada i l’ombra de Leo Messi encara molt present. Però tant l’equip com el club han sabut sobreposar-se.
El tècnic que més victòries consecutives va aconseguir en el debut va ser Tito Vilanova, amb onze el curs 2012/13. El segueix de ben a prop Pep Guardiola, amb deu la temporada 2008/09. Si mirem els últims 20 anys, Xavi ja ha superat les millors ratxes de triomfs de Radomir Antic, Luis Enrique i Quique Setién, i ha igualat, a banda de Koeman, Ernesto Valverde, l’últim entrenador que s’ha pogut proclamar campió de lliga amb el club. Xavi és a només una de les vuit que va firmar Tata Martino el curs 2013/14 i a dues de les nou de Frank Rijkaard la temporada 2003/04.
Aquesta última va ser una escalada similar a la del Barça actual. Ja s’han fet molts paral·lelismes sobre aquell any, el primer de Laporta. El Barça, que va encadenar disset partits sense perdre des del gener fins al maig, era a 16 punts del segon lloc, que acabaria aconseguint en les últimes jornades. Ara els de Xavi també han assolit la segona posició, que fins fa tres mesos es veia molt lluny, a 13 punts de distància.
A Europa, els millors
Són set victòries seguides i quinze jornades sense conèixer la derrota. Des del dia 4 de desembre que el Barça no perd en la lliga. El Betis, un dels candidats a jugar la Champions, va assaltar el Camp Nou gràcies a un gol de Juanmi. Des de llavors, l’equip de Xavi ha posat la directa en la seva ascensió fins a la segona posició: onze victòries i quatre empats. O el que és el mateix: 37 punts de 45 possibles.
El blaugrana és l’equip de les cinc grans lligues europees que fa més temps que no perd en la competició de la regularitat. És la millor ratxa actual. De fet, el Barça és a un partit d’igualar els setze duels sense perdre de la Juventus en la Serie A –va caure el 3 d’abril contra l’Inter–. És la ratxa més llarga que ha aconseguit un equip de la lliga espanyola, la Premier, la Bundeslliga, la Serie A i la Ligue 1 aquest curs. Ara els de Xavi han igualat les quinze jornades sense perdre del Sevilla –que va veure frenada la ratxa al Camp Nou–, el Manchester City i el PSG –tots dos van caure derrotats al febrer.
Si el Barça no es veu superat pel cansament o per la càrrega de partits que té d’aquí a final de temporada, aquestes ratxes es podrien allargar. A casa el calendari és, a priori, propici: el Cadis, el Rayo Vallecano, el Mallorca, el Celta i el Vila-real han de passar per l’estadi. A fora es complica una mica més la cosa: la Real Sociedad i el Betis –rivals directes en la lluita per entrar en la Champions– i el Getafe són els obstacles a superar.