Durant molts minuts el Barça va semblar actuar només amb un jugador: Dembélé. Aquest és el problema. Sobretot perquè en la plantilla 2022/23 no s’hi compta. La direcció esportiva no l’ha convençut perquè renovi i ell, tal com està el pati, en perdrà les ganes. L’equip fa pinta que ha perdut tota la seguretat i ell mateix n’és el principal exponent. Ho va intentar tot; però, aquesta és la realitat, no li va sortir res. Driblant per la dreta, driblant per l’esquerra, atacant el seu lateral per velocitat, buscant una diagonal cap al mig o centrant pilotes. Durant alguns minuts semblava que no hi havia cap altre jugador al món. Però el resum, això també és cert, és que tota la seva producció va acabar en zero gols ja fos per males decisions pròpies, mala fortuna, desencert en el xut, migcampistes i davanters que no el van acompanyar i l’angoixa existencial que van mostrar tots plegats sobre la gespa.

Un altre problema per al francès va ser la manca absoluta de fe en les possibilitats dels jugadors que l’envoltaven i en la pròpia estratègia de l’equip, probablement no planificada. Dest li feia nosa pel costat i Frenkie, pel mig. Ousme, és clar, també troba a faltar un davanter centre que clavi les seves centrades perquè, si nó, té la tendència obsessiva de voler acabar ell mateix les jugades i, això també està clar, no és un golejador nat. La seva vida en el futbol bàsicament és córrer la banda i centrar. Alguns xuts que va provar van sortir tan desviats que Xavi, en la roda de premsa, ho va definir de manera irònica: “Als entrenaments fotem uns gols increïbles, però quan arriba el partit no tenim fe quan xutem.” Ben bé semblava parlar per ell.

Després hi ha l’altre problema, la combinació amb Adama quan juguen tots dos. Sempre li toca, a Dembelé, anar cap a l’esquerra, i ahir, un cop més, va quedar desactivat i sense tenir clara quina era la seva funció primordial. Un altre cop centrar pilotes? O agafar-la i jugar-se-la tot sol. Heus aquí la crisi del francès, que és la mateixa que la de l’equip. Molta voluntat, massa, i poca tranquil·litat contra uns rivals que ja saben de quin peu calça el Barça i el mateix Dembélé. Tampoc l’ajuda el mal moment de Ferran Torres, que no desequilibra per la seva banda i tampoc troba situacions de rematada, i de Memphis, que no ha tornat a ser el de principi de temporada.

Malgrat tot, sembla una broma de mal gust que el club no miri de renovar-lo amb una oferta un pel més sucosa, sobretot si acaba arribant qualsevol desconegut incapaç de fer la meitat del que és capaç d’exhibir ell.