El Barça vol la Champions. Vol el quartet i la temporada perfecta. Ho vol tot. Qui vulgui aturar aquest equip tindrà feina. El Wolfsburg, l’últim botxí blaugrana a Europa, es plantava al Camp Nou amb l’etiqueta d’aspirant al triplet i de rival d’entitat capaç d’igualar les forces amb el conjunt de Giráldez. Però es va ensorrar davant una primera part descomunal de les blaugrana. És un Barça que diverteix i que il·lusiona l’aficionat culer –que ho necessita– amb una manera de jugar que representa a la perfecció l’ADN del club i que està recollint els fruits de molts anys de feina. A més, va caure un altre cop el rècord d’assistència amb 91.648 aficionats.

Els cinc gols contra el Wolfsburg, que no n’havia encaixat mai tants en la Champions, i la superioritat exercida al camp demostren el creixement d’un equip que fa dos anys va ser incapaç de marcar un gol a les alemanyes. Si s’havien de treure una espina ho van fer d’una revolada.

Giráldez va tornar a apostar per Rolfö al carril esquerre i va situar Crnogorcevic a l’extrem. El conjunt alemany va sortir amb una pressió intensa, però això no va ser cap problema per al Barça. Les de Giráldez no es posaven nervioses i esquivaven les línies amb una circulació ràpida i, un cop superaven la primera pressió, es trobaven amb uns espais que van ser una mina d’or. El Barça va obrir la llauna en el minut 3. Rolfö va servir una falta ràpidament i Aitana, que va firmar un partit brutal, va guanyar l’esquena a la defensa per definir davant Schult. En dos minuts van caure dues ocasions més. El Wolfsburg era una joguina trencada a les mans de les jugadores del Barça.

En el minut 10, el segon. Crnogorcevic va recuperar una pilota en la pressió i Graham Hansen es va encarregar de la resta. La noruega va deixar asseguda una defensa amb una retallada i va fer el 2-0. Un gol per recordar que va ser la gran oblidada dels premis individuals i que devia fer estirar els cabells als aficionats d’un Wolfsburg que la va deixar escapar l’any 2019. Aquest gol va generar una reunió de les futbolistes alemanyes al mig del camp per intentar aturar l’hemorràgia. No va servir de res. El Barça, acompanyat d’un Camp Nou endollat, va fer encara dues dianes més abans del descans. En el 33, Jennifer Hermoso va culminar una triangulació preciosa entre Aitana, Patri i Marta Torrejón per fer el tercer. La lateral va assistir la madrilenya, que va decidir controlar i fer una pausa abans d’anotar. I cinc minuts després, Alexia, que va aparèixer entre les centrals alemanyes, va fer el quart. El Wolfsburg intentava tenir una mica més la pilota i no fer-se mal, però el Barça mossegava i forçava les pèrdues fàcils de l’equip alemany, que demanava el descans a crits.

El Wolfsburg va aprendre dels errors en la segona meitat, i va jugar més arreplegat per dins per no tornar a deixar les autopistes del primer temps. Les alemanyes van poder córrer en alguns moments com els agrada. Fins i tot es van acostar més a l’àrea de Paños i van marcar el gol de l’honor a través de Roord –anul·lat per fora de joc primer i rectificat pel VAR després–. El problema és que el Barça, malgrat abaixar el llistó, seguia a la seva. Sòlid en defensa i passant-s’ho bé en atac. Com el Camp Nou. Però les de Giráldez no van tenir el mateix encert de cara a gol. Fins al penal que va transformar Alexia en el 85 per situar la maneta. La cirereta del pastís la van posar el retorn d’Oshoala i Mariona dos mesos després. En canvi, Graham Hansen es va retirar amb molèsties.

Amb el xiulet final va tornar la festa, mentre les jugadores del Wolfsburg s’ho miraven des de la distància. D’aquí a una setmana toca viatjar a Alemanya. El Barça té la feina pràcticament feta. Seran 90 minuts per tornar a demostrar que ara ja no hi ha distància. La distància la posen elles.