Barça

La protagonista

Aitana Bonmatí

No és d’eixe món

Avui no és un dia qualsevol a Catalunya. Us agradin o no els llibres, les roses o simplement veure passejar els enamorats pels carrers de les nostres ciutats teniu una cita ineludible. Abans que la marabunta de l’era postpandèmica us acabi xuclant en un remolí del qual difícilment sortireu cal anar en peregrinació gairebé religiosa al lloc i a l’hora que us diré: la parada de Plataforma per la Llengua a la Rambla Catalunya a les 5 h de la tarda.

No hi trobareu cap escriptor premiat ni els senyors mediàtics de l’autoajuda ni aquests que surten a totes hores per televisió. Tenen tots ells els meus respectes i prou llibres que vendran avui. Ho sabem tots.

Hi trobareu una figura menuda que no necessitaria escriure cap gran llibre per ser un gegant. El futbol, ai las, és cultura i avui també celebrem l’alta cultura. Pocs artistes i creadors trobareu en qualsevol camp que estiguin a la seva altura. Es cregui o no, com en els escacs, el futbol és art en moviment i, com el jazz, amb gran dosis d’improvisació.

La música té set notes amb sostinguts i bemolls. El futbol en té 22, onze per banda. Hi ha esquemes més o menys coneguts, dissonàncies que fan mal a la vista (com música que mal a l’oïda) i també variacions magistrals, com la de Goldberg. I després, és clar, tenim els intèrprets, amb directors més o menys sonats, en tenen la fama, i els solistes que aixequen de la butaca gent que fa tants d’anys que escolta àries, per dir un altre estil, que ells mateixos se sorprenen de veure’s cridant d’emoció. Ja ho havia vist tot, pensen, fins que algú els desperta una part desconeguda de l’epitàlem.

La nostra solista podria tenir els aires, i ara penso en el cinema, d’Albert Serra, imitador de segona del caràcter dalinià. Viu tot l’èxit que l’envolta, que no deixa de ser recent, amb la naturalitat que tant ens agrada els catalans, sigui aquest un vici o no.

Per això proposo que, compreu o no el seu llibre, us hi apropeu solemnement per recordar-li que el concert vist al Camp Nou no el va igualar ni Sant Jordi matant el drac ni l’equipararà un jardí de roses de cent mil colors diferents. Ompliu Instagram amb imatges d’una colossal figura de l’esport català i el futbol mundial. Regaleu-li el que vulgui! És Aitana i és nostra!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)