El Barça va reconciliar-se amb el Camp Nou. Bé, va fer-ho a mitges, ja que hi va tornar a guanyar després de tres desfetes seguides, cosa que mai havia succeït al coliseu culer, però novament no va aconseguir mostrar una versió convincent. L’equip blaugrana, després d’un mes d’abril en què s’havia perdut, allunyat d’aquella estimulant versió que sí que havia exhibit anteriorment, volia ahir contra el Mallorca tornar al camí marcat, recuperar sensacions i retrobar-se futbolísticament, però la realitat és que no va ser capaç de fer-ho. El triomf sí que suposa, malgrat tot, un alleujament important, ja que la classificació per a la propera edició de la Champions League es posa a favor: quan falten 12 punts per disputar-se, el Barça avantatja de 9 punts el cinquè, el Betis, que tanca avui la jornada visitant el Getafe; de 5 el quart, l’Atlético, i de 2 el tercer, el Sevilla.

Li va costar, doncs, a l’equip orientat per Xavi, un altre cop. El conjunt blaugrana es va trobar un rival que se li va tancar, amb pràcticament tots els futbolistes darrere de la línia de la pilota, i no va saber, sobretot en la primera part, com atacar-lo. Va tenir la possessió, va jugar a camp rival, però no va generar situacions interessants en un primer acte força descoratjador tant en clau col·lectiva com individual. Només Memphis va estar actiu i encertat, en un atac ahir sense Dembélé, acompanyant Aubameyang, i un Ferran Torres desaparegut. És especialment preocupant el moment que viu el davanter valencià, que, coincidint amb la baixada de l’equip, ha passat a ser absolutament intranscendent, i contra els mallorquins tampoc es va sobreposar, inèdit pràcticament, sense participar de cap manera, ni picant a l’espai, ni rebent per fer accions d’un contra un. Tampoc quan es va trobar en posició de rematada dins l’àrea va estar afinat. Igual que Aubameyang, negat, que va malbaratar les ocasions que va tenir.

I és que el Barça, tot i no estar fluid, va generar oportunitats. Gairebé sempre des de la banda, amb una centrada a l’àrea o, també, amb transicions ràpides, la majoria comandades per Frenkie de Jong, feliç quan troba espais per córrer i conduir endavant. Ahir el migcampista neerlandès va trobar sovint contextos que li són més favorables i es va sentir més còmode, en aquest tipus d’accions, encara que potser aquesta verticalitat, aquesta pressa per anar cap amunt, no és el que interessa al Barça.

El gol de Memphis (25’), que va resoldre amb qualitat després d’una bona desmarcada a l’espai una passada de Jordi Alba, no va servir tampoc per asserenar res i, de fet, el Mallorca, tot i ser inofensiu, va inquietar en un parell de contraatacs. La baixa de Piqué, que ho va intentar d’inici però va haver de ser rellevat en la primera part, és sensible per a un conjunt defensivament fràgil. La dinàmica va virar després del descans, segurament gràcies a la diana de Sergio Busquets (54’), que va obrir escletxa amb un xut encreuat des de la frontal, i el Barça es va instal·lar amb més assiduïtat a camp rival i va ser, per moments, un pèl més recognoscible.