La reaparició d’Ansu Fati diumenge al Camp Nou no és només una anècdota i el fet que Xavi el col·loqués com a davanter centre, tampoc. Davant l’allau de milions que el club hauria de treure del banc per incorporar, ja no diguem Haaland, sinó un veterà com Lewandowski, tal volta el golejador tan anhelat és a casa. Però Ansu (2002) no és l’únic jove talent cridat a liderar el Barça que ve. De fet, les principals figures seran fills de la generació X, joves d’Instagram i YouTube nascuts en la segona meitat dels 90 i la primera del 2000. Un altre cas és el de Ferran Torres (2000), però n’hi ha molts més.

El club treballa contra rellotge per a la renovació de Gavi (2004), un talent i treballador impensable d’anar a buscar a un altre equip. Si fem cas de la ingent informació que genera l’entorn del Barça, ha rebut ofertes econòmiques superiors del Livepool, el Bayern, el Chelsea, el City, el PSG i la Juventus. O sigui, de tothom. En qualsevol cas, té un any més de contracte i una clàusula de 50 milions.

Igual que Ansu, també està renovat i lligat el líder natural d’aquest equip, el canari Pedri (2002). A un mig del camp en què també hi ha el tot terreny Nico González (2002), s’hi afegirà aquest juny una altra de les grans promeses del futbol espanyol, Pablo Torre (2003, Racing de Santander).

El mitjapunta, amb el 10 a l’esquena, ha liderat sense complexos l’equip de Santander, que el cap de setmana va assolir l’ascens a la segona divisió entre crits de “Pablo, quédate! Pablo, quédate!”. Però Torre, que igual que Nico és fill d’un antic jugador de primera (Esteban Torre), ja va signar fa uns mesos amb el Barça gràcies al convenciment que tindria oportunitats al primer equip, com les que estan tenint Gavi, Pedri i Nico. L’exentrenador blaugrana Quique Setién, company d’Esteban al Racing, també el va aconsellar en la mateixa línia.

El Madrid, amb més diners, va arribar tard i malament. De fet, l’agent del jove jugador, Arturo Canales, és agent del mateix Xavi i de Gerard Piqué, entre altres. El Barça va pagar cinc milions i inscriurà el jugador al segon equip, tot i que s’entrenarà a les ordres de Xavi. Amb el mundial de Qatar pel mig, serà una temporada excepcional i tenir una plantilla àmplia serà més determinant que mai.

Torre, que és internacional sub 19, no té cap compromís internacional aquest estiu i, per tant, com van fer Pedri i Gavi, podrà exhibir el seu talent en els entrenaments des del primer dia de la pretemporada.

L’holandès errant

Frenkie de Jong (1997) és l’altre home escollit per comandar el mig del camp del Barça, un altre integrant de la nova fornada de grans migcampistes europeus. Ara bé, el seu futur, com ja s’ha dit, és incert perquè econòmicament al Barça li convindria un traspàs abans del 30 de juny per quadrar els comptes i rebaixar la massa salarial. Des de València relacionen, fins i tot, la possible marxa del neerlandès al United d’Erik ten Hag amb un possible fitxatge de Carlos Soler pel club blaugrana. El club ho ha hagut de desmentir públicament amb un comunicat, fet que ha aconseguit l’efecte contrari, que ja es vegi el traspàs del jugador valencianista, que acaba el contracte el 2023, cap al Camp Nou com una possibilitat cada vegada més real si Frenkie fa el salt a la Premier. Qui té un peu i mig fora del club és Riqui Puig.

Defensa i Barça B

Amb la recent renovació d’Araujo (1999), la idea que tant ell com Eric (2001) són els centrals de present i futur ja està instal·lada al Camp Nou, malgrat la resistència i el rendiment de Piqué. Molts més dubtes ofereix Dest (2000), lateral molt ràpid però que s’equivoca sovint en les seves decisions.

Xavi i la direcció esportiva també hauran de decidir sobre jugadors del B que ja han debutat al primer equip, com ara Ez Abde (2001), ara lesionat, Álex Balde (2003) i Ilias Akhomach (2004), i el que està més en forma de tots, Ferran Jutglà (1999).