Un cop fem el canvi d’entrenador, l’equip millora. El Xavi ho ha fet molt bé. Ens trobem amb un últim tram de temporada desastrós. El primer ja va ser-ho, vam millorar amb el canvi a la banqueta, i el final de temporada ha estat dolent. És un equip que encara està en construcció, que s’ha de reforçar, i no hem tingut els recanvis necessaris per suplir les absències per lesions que hem tingut. Quan semblava que ressorgíem i teníem l’esperança que podia anar bé, hem tingut una sèrie de circumstàncies i, més enllà de les lesions o determinades decisions que s’hagin pres en els partits dels rivals directes, no hem tingut prou fons d’armari per afrontar aquest final de lliga en la línia ascendent en què anàvem. Això ens porta a reafirmar-nos en la idea que hem de reforçar l’equip i hem de prendre decisions importants.

Acabo la temporada emprenyat i decebut. Decebut perquè, malgrat que soc conscient que hem tingut lesions, no es pot perdre contra el Cadis, el Rayo i el Vila-real a casa. Estic decebut amb l’actitud de l’equip. He patit tant o més que Xavi per aquesta falta de caràcter. No ho entenc i ha estat una gran decepció. Aquest equip no ha tingut en cap moment un lideratge i m’he quedat decebut i emprenyat. No es pot permetre que el primer equip del Barça a casa perdi contra el Cadis, el Rayo i el Vila-real. És una gran decepció que tinc com a president. I hi hem d’afegir que no hem guanyat cap de les finals que vam jugar la setmana passada, ni el femení ni el bàsquet. Té mèrit arribar a la final four de bàsquet? Sí, però no és admissible perdre com vam perdre contra el Madrid en la semifinal. A veure si l’handbol ens dona una alegria a Europa i el futbol sala, en la lliga. Però en línies generals estic decebut i emprenyat.

La diagnosi la tenim clara. És clar que perdre té conseqüències, i per això vam canviar d’entrenador. Ja vèiem que vam perdre la lliga passada, el començament de la lliga tampoc era bo i les conseqüències han acabat sent el canvi d’entrenador. Ara tenim una plantilla que s’ha d’estructurar més i s’ha de fer més competitiva. Tenim uns contractes heretats que són difícils de reconduir i haurem de prendre decisions en aquest sentit. M’imagino que seran decisions dràstiques o que s’han d’adequar a la situació econòmica del club. El llegat que hem rebut és nefast, és una realitat. Reconduir aquesta situació econòmica encara requereix temps. Tenim una sèrie d’opcions, però no n’hi ha cap de fantàstica, perquè totes comporten o bé vendre drets de televisió o participacions de les empreses que desenvolupen les línies de negoci del club. A més, tenim una doble realitat perversa, que és el criteri de la lliga de futbol professional [LaLiga]. És inversemblant la manera que té de reaccionar davant una situació com la d’un club com el Barça, que està necessitat de generar ingressos. Ho estem fent, però, encara que generéssim determinats ingressos, el criteri de LaLiga no ens permetria tenir marge salarial. Respectem les normes, però entenem que són estrictes i són un greuge comparatiu amb altres països. Estem parlant amb LaLiga d’aquests temes, però veiem una posició molt enrocada. Ras i curt: segons LaLiga, ni ingressant 600 milions d’euros podríem tenir marge salarial. Si fem una operació entre aquestes opcions que tenim per generar ingressos, encara ens posarien problemes. Les últimes notícies que tenim són aquestes. És complicat conviure amb aquests criteris tan restrictius i estrictes que fixa la lliga de futbol professional.

Ells tenen la nostra proposta i una data per pronunciar-se, perquè no hi ha més marge. Estem preparant la temporada vinent fa temps i és un tema que tenim encallat, perquè l’agent no respon a l’oferta. Sembla que estan fent una contraproposta. Hi ha una prioritat en aquest moment, que és redreçar l’economia per tenir fair play. Hi ha molts jugadors que tenim aparaulats i operacions que estan pendents d’això i LaLiga no s’obre a donar-nos-el. El criteri que segueix és molt restrictiu.

Continuar discutint i intentar convèncer-los que hem de tenir fair play, perquè no pot ser que no puguem fitxar ningú per a la temporada vinent. Hi ha operacions que ja estan fetes, però LaLiga segueix un criteri molt restrictiu i insta a fer una operació que volen que fem i que sí que generaria un mínim fair play. Però tampoc ens arreglaria gran cosa. Significa vendre un 10% dels drets de televisió, i nosaltres estem intentant que això, si es produeix, que sigui en les millors condicions. No en unes condicions que no compensen.

Sí.

Molt poc. Ja deuen saber el que fan... Nosaltres pensem que si es fa aquesta operació, al Barça li ha de sortir a compte. Si no, no val la pena fer-la. Hi ha operacions que estem plantejant per millorar els comptes i LaLiga, en lloc d’ajudar, ens intenta perjudicar. Em sorprèn molt.

Podria quedar resolt durant el mercat d’estiu, depèn de la solució que optem. El que ens interessa a nosaltres és abans del 30 de juny tenir-ho resolt perquè també estem pendents de tancar els comptes d’aquest any.

Tot afecta. Tot això ho anirem anunciant a mesura que puguem tenir fair play. Sergi Roberto és un jugador que l’entrenador vol, que considera que entén perfectament el sistema de joc, perquè fa molts anys que juga a la casa, i el tècnic diu que l’ajuda el fet de tenir jugadors així. Ell sempre ha tingut un compromís total amb el club. Tenim la previsió de renovar-lo, però també tenim el fair play que ens està bloquejant.

Fa molt de temps que el seu representant té l’oferta de renovació sobre la taula. Nosaltres no tenim notícies que l’hagi acceptada. Les notícies que tenim són que està comparant i que en algun moment haurà de dir alguna cosa. Nosaltres ja hem dit la nostra posició i, de moment, no està acceptada per l’agent del jugador.

Sí, perquè no ho entenem. És un jugador que a tots ens agrada; té 17 anys, un present i un futur magnífic al Barça, i no entenem per què el seu representant està jugant i comparant. Penso que la proposta del club, dins els nostres nivells salarials, és més que acceptable. A més, no sortirem d’aquests nivells, perquè no vull que el Barça continuï en la línia que seguien els que ens van precedir i que han portat el Barça a la ruïna. Nosaltres hem de posar-hi criteri, i és el que estem fent. Si tenim jugadors que surten del planter, els fem una oferta de present i de futur molt bona i resulta que el seu representant està comparant i endarrerint la decisió; és comprensible que la situació no m’agradi. Jo l’animaria que l’acceptés com més aviat millor, perquè també ens ajuda a planificar.

En l’àmbit salarial està on li correspon. És un jugador que, a part de tenir una gran qualitat tècnica, ha anat seleccionat i té un recorregut. Estem molt contents amb ell. S’ha d’entendre que adaptar-se al sistema del Barça requereix un temps i crec que quan el Pedri ha jugat ell ha rendit més. És evident. Quan hi ha un director de l’equip que funciona fa rutllar els davanters. Pedri és un migcampista que arriba i té gol i ajuda als atacants. I crec que el joc de Ferran anava en bona sintonia amb el de Pedri. No són excuses, però són situacions que s’han produït. Hem tingut lesionats jugadors que estaven funcionant bé. Primer Ansu i ara Pedri. Ferran té molt recorregut al Barça i estem molt contents amb la seva actitud i qualitat.

També estem contents amb ell. Ha donat un altre aire a l’equip, no hi ha res a recriminar-li. Torno al tema del fair-play. És una opció de compra elevada i, a més, el mercat s’està movent i tenim la situació del Trincao que és molt recíproca perquè venen a ser les mateixes quantitats. Ja veurem què passa. El mercat es mou i hi ha interès en aquests jugadors i haurem de valorar el factor fair-play.

Són decisions tècniques que tant la secretaria tècnica com l’entrenador acabaran prenent. Estem encantats amb el rendiment, l’ambient que ha creat i com ha ajudat els joves. Estem agraïts al que ha aportat al club i ara hi ha circumstàncies esportives que han de valorar el jugador, l’entrenador i el secretari tècnic. L’objectiu del Dani és jugar el mundial. Si amb la previsió que estem fent per a la pròxima temporada no té minuts, pot veure perjudicada la seva presència. Ho han de valorar els tècnics.

A qui no li agrada Neymar? És un jugador excepcional.

Té contracte amb el PSG, li queden quatre o cinc anys. Aquests jugadors que han firmat per clubs com el PSG, han firmat gairebé la seva esclavitud. Per diners.

Messi ha anat com ha anat. Hauríem volgut tots que acabés la seva vida esportiva aquí i per les raons que siguin no ha pogut ser. No ha pogut ser pel fair play de la lliga espanyola i per la proposta del PSG. Aquests jugadors quan entren en una dinàmica com aquesta es troben que no poden sortir perquè les operacions son de molts milions d’euros. Ja em diràs, en el cas de Neymar. No sé com ho faran a França, perquè potser tenen altres sistemes que no tenim aquí, però cancel·lar anticipadament un sistema que està signat costa molts diners. També és cert que el PSG té un estat al darrere, tenen molts diners i potser poden fer un pagament per avançat per rescindir un contracte d’aquest tipus.

Tots aquests jugadors per tornar algun dia al Barça haurien de venir lliures. Nosaltres no estem en disposició de fer una operació de compra del que pot costar un traspàs d’aquests jugadors. Però és que ni que tinguéssim els calés ho faríem. Seria una irracionalitat. Si són jugadors que queden lliures i estan al mercat, doncs són d’una qualitat excepcional i que al Barça ja els hem gaudit. Després seria una qüestió més aviat del tècnic que pensés si poden encaixar o no al nou projecte del Barça. Com a jugadors, els dos, m’agraden moltíssim.

Lewandowski té un any més de contracte amb el Bayern i aquesta és la situació. I ja està, no puc dir res més.

Deixem que tothom treballi. Hem de respectar que té un any de contracte amb el Bayern. És un jugador de molta qualitat, que ens agrada molt també, però té contracte.

Això distorsiona el mercat. Els jugadors acaben sent segrestats pels diners. Són els efectes que un club tingui un estat al darrere. Això va contra tots els principis de la Unió Europea. És una reflexió pel que fa a la sostenibilitat del futbol a Europa. Després hi ha la lectura que es pot fer des del Barça. Hi ha un rival directe que no surt reforçat i preferim que no ens pugui fer la guitza a l’hora de competir. Però em quedo amb la reflexió respecte a la sostenibilitat del futbol. Perquè crec que tampoc no ens hem de preocupar tant d’un rival. Ens hem de preocupar de tenir nosaltres un equip competitiu, que és el que estem intentant fer. S’ha vist que quan ens hem preocupat més de nosaltres que dels rivals, les coses han anat bé.

Ens hem de preocupar del Barça. El que facin els altres és el seu problema. Hem de procurar que no es facin il·legalitats i el mercat està distorsionat pels clubs-estat i està claríssim quins són: tenim el PSG, el Manchester City i els que vindran. Això fa més dificultós gestionar un club com el nostre que és propietat dels socis i sòcies.

Que es compleixin les normes, que hi hagi una harmonització al fair-play financer, que no hi hagi períodes de gràcia amb alguns països mentre aquí no podem tenir fair-play suficient per fer operacions encara que generem ingressos. Em diuen: “Tu tens l’herència que tens i no és culpa de tot això”. Bé, l’herència és culpa dels qui van gestionar el club, però, tot i això, si s’adopten mesures més flexibles a altres països també s’haurien d’adoptar aquí. I això no és així. La solució passa perquè la lliga sigui molt més flexible en temes de fair-play i que aquests clubs no tinguin els privilegis que tenen per part de la UEFA. Els hi permeten fer coses que no són admissibles i que els altres no les fem.

És freda. Pensem que la Champions és millorable pel que fa a recursos pels clubs i a fer-la més atractiva. La idea que tenim els clubs que defensem una Superlliga és la d’asseure’ns i trobar solucions a tot això. I solucions reals, no continuar disfressant la història. Perquè els clubs, que som els que estem invertint en aquest espectacle, hem de governar. Hi ha un problema de governança i crec que ens podem posar d’acord amb la UEFA. Els clubs hem de governar l’alta competició. La UEFA també té quelcom a dir, evidentment. I també s’ha de parlar del repartiment dels diners. És un negoci que costa molts diners mantenir-lo a l’elit i si no es produeix això, hi ha clubs que tenim una tradició que estem sortint molt perjudicats.

Sincerament, no crec que estiguin en disposició de fer cap sanció. Els clubs estem defensant els principis de la Unió Europea: la lliure competència i l’europeisme. Volem que el futbol a Europa sigui sostenible i no hi hagi agents externs, de països amb oligarques russos o àrabs, que distorsionin aquest mercat. S’està defensant això i no crec que la UEFA estigui en disposició de sancionar a clubs que estem defensant aquests principis. Hem rebut la inscripció per la pròxima Champions. No els convé que vulguin atemptar la lliure competència. I si ho fan, rebran un efecte boomerang perquè acabaran imposant-se als principis de la UE.

Sí, però no era un lloc per parlar d’aquests temes. El tracte és correcte i vam fer alguns comentaris, però no anaven enfocats a analitzar aquest conflicte. Crec que ells saben que el que estem plantejant té lògica. Ells volen mantenir un poder que haurien de compartir. Quan parlen de diàleg, nosaltres volem establir-lo. Quan una part no vol parlar i es tanca en banda, el diàleg no es produeix.

Ara el mercat comença a moure’s i nosaltres també tenim jugadors que tenen ofertes. Tenen ofertes perquè són jugadors de molta qualitat i hem de deixar d’alguna manera que flueixi tot una mica i estar molt atents a quin és el fair play que tenim per prendre segons quines decisions. En aquests moments, tot està obert. La veritat és que hi ha jugadors a qui hem renovat i que tenen present i futur, i aquests és obvi que volem que continuïn a les nostres files. I d’altres que també tenen una gran qualitat, però que tenen mercat, tenen també propostes, i en aquest cas dependrà molt del tema del fair play.

Parlo de jugadors del primer equip del Barça i n’hi ha molts que tenen una gran qualitat. Frenkie té una gran qualitat; coneix el nostre sistema i, sí, és un jugador cobejat en el mercat i ens han arribat propostes, però nosaltres pensem que ha de continuar al Barça.

Quan parlo de decisions dràstiques, em refereixo al tema del fair play. Tenim una massa salarial molt elevada que encara no ens permet tenir fair play. I aquí haurem de prendre alguna decisió. Potser haurem de tirar pel dret i haurem de reduir la massa salarial d’una manera que no és la que ens agradaria, encara que sigui prenent alguns riscos. Tenim una massa salarial encara molt elevada, heretada dels que van gestionar abans el club, malament per cert, i que és molt difícil de reconduir per una via pacífica. Potser hem d’acudir a una via més dràstica i més conflictiva per tal de tenir fair play financer, perquè el que no volem és que un equip que pensem que s’ha de reforçar per ser més competitiu i poder aspirar a tot allò a què el Barça ha d’aspirar doncs que es vegi limitat pel tema del fair play financer i per una massa salarial esportiva que tenim en un 40% superior a la resta dels equips i que, a més de ser un llegat desastrós que ens ha vingut per la mala gestió dels anteriors gestors del club, ens trobem que no podem reforçar. Les mesures dràstiques, que tant de bo no hagués d’adoptar, anirien més aviat per aquí.

La primera temporada vam fer el que vam poder i ara ja ve la segona temporada, i el que no podem fer és estar amb aquest neguit que ens té bloquejats. S’hauran de prendre decisions. I si hem d’anar als tribunals, hi anirem, perquè arriba un moment en què estem bloquejats. Tant la normativa com l’herència que tenim ens tenen bloquejats. I hem de prendre alguna decisió. Tant de bo no sigui dràstica.

Sap què passa? Que fins que no hi entres, no tens la confirmació de com està tot això. Ens esperàvem que no estigués tant malament. Hi ha hagut un diferiment de salaris, però no estem parlant de salaris que es puguin anar liquidant, son salaris molt elevats. Són salaris que ja no els fem en el club i crec que no es fan ni en el mercat del futbol. Per confidencialitat, per respecte a la privacitat no és el moment d’anar dient noms, però són uns salaris molt elevats que en el mercat no es paguen i que malauradament, per una decisió errònia dels anteriors directius, ens ho hem trobat ara i encara queden dos anys. Això d’alguna manera ho haurem de tallar. I normalment és per la via del consens, per la via del pacte, però també entenc que les altres parts que poden haver-hi en aquest conflicte diguin que tenen un contracte signat que s’ha de complir.

Ja n’hauríem pogut activar algunes. Però ja li ho dic: hem de trobar la millor solució en interès del Barça. I cap d’aquestes opcions és perfecta. Estem buscant la que ens elimini els fons propis negatius, que alhora ens permeti donar beneficis aquesta temporada i que també ens doni fair play. Quadrar tot això, potser ho haurem de fer per fases, potser no es pot fer tot abans del 30 de juny. Hi estem treballant.

Això no és cert. Miri, hi ha diverses opcions, podem dir-n’hi palanques. Tenim l’opció de vendre drets televisius. Nosaltres voldríem que com a màxim fossin el 10% dels drets televisius, al màxim de capital possible. Si fem uns números ràpids veiem que nosaltres ingressem per drets de televisió 165 milions fixes per la lliga, després posem-hi que per UEFA i bonus arribem als 260. El que garanteixen els drets de televisió són aquests 165 milions. El 10% d’aquests 165, són 16,5 milions, i hi ha opcions com la de CVC que és a 50 anys, unes altres opcions a 20 anys i d’altres a 10 anys. Què ens passa aquí? Que totes aquestes quantitats que ens paguin, tributen, per tant ja podem anar reduint en un 25 % els diners que invertirà qui compri els drets de televisió. A partir d’aquí, segons la quantitat que sigui, liquidem els fons propis negatius, en tot o en part, i a partir d’haver liquidat tot això, el 10 % dels drets televisius els tenim alliberats; la resta, el 90 %, estan en garantia del crèdit que té Goldman Sachs amb el Barça. Per tant seria un crèdit que s’hauria d’amortitzar anticipadament i això també té un cost. Són diversos factors, els que hem de tenir en compte, i no és tan senzill. Liquidar un crèdit com el de Goldman Sachs, que estem parlant de l’ordre dels 595 milions d’euros, també té una penalització per liquidació anticipada. Això es pot negociar, d’acord, però liquidant aquest crèdit, de cash ja ens en quedaria ben poc.

Tenim opcions per xifres importants però que a l’hora de la veritat també hem de valorar una altra cosa. Qui et paga 1.000 milions pels drets de televisió, vol el 100% dels drets de televisió i potser podríem tenir una opció a deu anys. Però aquesta opció si fas números arribes a la conclusió que et perjudica el compte de resultats dels propers anys. Si són deu anys, dels propers deu anys, perquè son -165 milions d’euros que ingressaràs cada any perquè són el 100% dels drets de televisió fixos. També s’ha de valorar l’increment que tindran els drets de televisió els propers anys perquè si entra Netflix, Amazon, Disney... tota una sèrie de companyies això farà que hi hagi un increment important. Una de les negociacions que s’està fent és intentar capar l’increment perquè no sigui tan negatiu per nosaltres, que almenys l’increment d’aquests drets se’ls quedi el club. Una altra fórmula que són, evidentment, menys diners, però es queden menys percentatge dels drets de televisió, el 22%, i ho fan a 20 anys. En aquesta operació poden sortir encara tots els aspectes que hem de considerar –liquidar el fons propis negatius, saber quin cash ens queda i veure com impacta en el compte de resultats dels propers anys–, potser surt millor que no pas la que es vol com a operació al 100% dels drets de televisió.

Després hi ha una altra que és CVC, amb 270 milions d’euros, pel 10% dels drets de televisió a 50 anys. Són molts anys i aquí hauríem de mirar d’afinar aquesta operació perquè surti més interessant al club. Capar l’increment dels drets de televisió, que no ens forcin a que aquesta venda del 10% dels drets de televisió ens bloquegi el restant 90% de drets. I després que ens doni el màxim fair play possible. Els factors que estem tenint en compte en aquests moments és reduir el fons propi negatiu, que ens doni fair play, que hi hagi cash que pugui permetre al club fer les inversions que ha de fer i que impacti el menys possible de forma negativa en el compte de resultats dels propers anys.

CVC és una operació que hem anat millorant. Però, en termes de fair play, la nostra sorpresa és que resulta molt poc. Hem de posar a la balança si ens surt a compte vendre el 10 % dels drets de televisió per 270 milions i 50 anys. Si abans he dit que ingressem 165, doncs només cal que n’agafem 16,5, que seria aquest 10%, i multiplicar-ho per 50 anys... Surten molts més milions (825). L’operació, per a CVC i LaLiga, és magnífica, però al Barça, si no li dona prou fair play, tampoc li surt a compte.

Va ser una llàstima. Però crec que hem fet un paper molt digne aquesta temporada. Boníssim. El que sí que m’agradaria és que la lliga espanyola fos més competitiva, perquè crec que la conseqüència que no ho sigui gaire ens va portar a fer una final en què, si bé és veritat que vam exhibir molta qualitat tècnica, potser ens va faltar la força que va mostrar l’Olympique de Lió. Això com s’adquireix? Potenciant la lliga espanyola. A Europa hem pogut competir i hem anat amb el cap ben alt i dret, i podem dir amb orgull que estan donant moltes alegries al club i que són una part molt important del club, cada vegada més. La prova és l’èxit que va tenir en els partits contra el Madrid i el Wolfsburg al Camp Nou. Hem de treballar per millorar, des de la humilitat, i que això ens provoqui una força interior per ser millors, que no ens creguem que ho hem fet tot. L’any passat vam guanyar la Champions; aquest any no ha pogut ser i les animo perquè són l’orgull del club, de la ciutat i del país i això té molt de mèrit. Aquesta càrrega que tenen de ser una referència social també és bona i també les ajuda a ser millors i a buscar l’excel·lència, però encara ens falta. Estic segur, com diuen elles, que l’any que ve tornarem a jugar la final de la Champions i que aquest cop la guanyarem. S’ha fet una gran temporada. Hem guanyat la lliga i ara esperem guanyar la copa de la Reina.

Estem valorant, en un dels edificis que hi ha, fer la Masia femenina, ara és mixta. Tenim una aposta decidida pel Barça femení. Ja no només de donar-li la projecció que correspon en l’àmbit mediàtic, sinó també en l’àmbit formatiu. Volem tenir també una Masia o una estructura de jugadores joves que tinguin la possibilitat d’arribar al primer equip i per això estem treballant amb formadors, formadores i professionals que ens permetin ser un club generador de jugadores. Que comencem a ser-ho.

A Mirotic precisament li hem d’agrair el que aporta a l’equip, perquè va fer un partidàs. La llàstima és que no vam poder guanyar. Òbviament estem decebuts, perquè no va sortir com volíem. S’ha arribat a la final, vam quedar tercers, vam guanyar l’Olympiacòs i ara a veure en la lliga com van els play-off. Aquí han de demostrar que tenien qualitat i capacitat per ser campions d’Europa i no ha pogut ser, però almenys ara hem de concentrar-nos en la lliga i després ho valorarem tot plegat. Vull veure com acaba la temporada.

És una secció que és la segona en importància. Pel què fa a pressupost i per seguiment que té dins del club i volem resultats. La final four està molt bé arribar-hi però no ha sortit com volíem. Els hem de fer confiança i confiar que guanyarem la lliga.

En l’handbol s’ha guanyat la lliga, s’ha guanyat la copa i ara veurem si en la final four de Colònia ens en sortim. No és fàcil, perquè hi som els quatre millors equips d’Europa, de molt. S’ha fet una molt bona temporada en handbol, també en futbol sala; ara estem en els play-off de la lliga. En l’hoquei, més enllà d’aquesta no oficiosa copa d’Europa que es va jugar, la resta ho hem guanyat, i tenim previst fer unes noves incorporacions que ajudaran també molt l’equip.