Gavi, Dembélé, Sergi Roberto, Ferran Torres, Adama Traoré, Dani Alves, Frenkie de Kong, Neymar, Messi, Lewandowski, Tebas, Ceferin, Mirotic. Són noms propis que cita Joan Laporta en una entrevista a L’Esportiu amb uns quants missatges potents i contundents. Rep l’agent de Gavi, Iván de la Peña, amb qui negocien la renovació del contracte. Rep la plantilla del primer equip masculí, per “falta d’actitud i de lideratge”. Rep Javier Tebas, pels criteris restrictius en el fair play financer. Rep l’anterior directiva, per l’herència d’uns salaris “que en el mercat no es paguen”. I tot plegat en un context molt i molt delicat, amb la convicció que s’ha de fer una sacsejada a l’equip però assumint també com està de collat i limitat.

No hi ha solució màgica. Les famoses palanques econòmiques tenen totes danys col·laterals, de present i sobretot de futur. I si les que acabi activant no són suficients per fer les reformes que creu imprescindibles, tocarà prendre “una via més dràstica i més conflictiva”, en paraules del president, per tenir fair play. “Potser haurem de tirar pel dret i haurem de reduir la massa salarial d’una manera que no és la que ens agradaria, encara que sigui prenent alguns riscos.” Mesures dràstiques, conflictives i amb riscos. Lligant conceptes i lligant respostes –“s’hauran de prendre decisions. I si hem d’anar als tribunals, hi anirem, perquè arriba un moment en què estem bloquejats”; o “això d’alguna manera ho haurem de tallar. I normalment és per la via del consens, per la via del pacte, però també entenc que les altres parts que poden haver-hi en aquest conflicte diguin que tenen un contracte signat que s’ha de complir”–, s’arriba a la conclusió que el Barça té a sobre la taula escenaris radicals. Què es pot fer amb els sous tan elevats? Es poden demanar més rebaixes o fins i tot anar més enllà i plantejar fórmules, arriscades i complexes, com la de forçar alguna rescissió, que tampoc seria el primer cas. No hi ha dubte, això sí, que seria una via dràstica i conflictiva, adjectius emprats per Laporta. La prioritat és guanyar marge salarial. Com sigui, perquè tota operació està bloquejada. I el grau d’aquest com sigui el marcarà l’evolució de tots els fronts oberts que té el club, que no són ni pocs ni són senzills.