“El representant de Gavi està comparant i no ho entenem”

Un cop fem el canvi d’entre­na­dor, l’equip millora. El Xavi ho ha fet molt bé. Ens tro­bem amb un últim tram de tem­po­rada des­astrós. El pri­mer ja va ser-ho, vam millo­rar amb el canvi a la ban­queta, i el final de tem­po­rada ha estat dolent. És un equip que encara està en cons­trucció, que s’ha de reforçar, i no hem tin­gut els recan­vis neces­sa­ris per suplir les absències per lesi­ons que hem tin­gut. Quan sem­blava que res­sorgíem i teníem l’espe­rança que podia anar bé, hem tin­gut una sèrie de cir­cumstàncies i, més enllà de les lesi­ons o deter­mi­na­des deci­si­ons que s’hagin pres en els par­tits dels rivals direc­tes, no hem tin­gut prou fons d’armari per afron­tar aquest final de lliga en la línia ascen­dent en què anàvem. Això ens porta a rea­fir­mar-nos en la idea que hem de reforçar l’equip i hem de pren­dre deci­si­ons impor­tants.

Acabo la tem­po­rada empre­nyat i dece­but. Dece­but perquè, mal­grat que soc cons­ci­ent que hem tin­gut lesi­ons, no es pot per­dre con­tra el Cadis, el Rayo i el Vila-real a casa. Estic dece­but amb l’acti­tud de l’equip. He patit tant o més que Xavi per aquesta falta de caràcter. No ho entenc i ha estat una gran decepció. Aquest equip no ha tin­gut en cap moment un lide­ratge i m’he que­dat dece­but i empre­nyat. No es pot per­me­tre que el pri­mer equip del Barça a casa perdi con­tra el Cadis, el Rayo i el Vila-real. És una gran decepció que tinc com a pre­si­dent. I hi hem d’afe­gir que no hem gua­nyat cap de les finals que vam jugar la set­mana pas­sada, ni el femení ni el bàsquet. Té mèrit arri­bar a la final four de bàsquet? Sí, però no és admis­si­ble per­dre com vam per­dre con­tra el Madrid en la semi­fi­nal. A veure si l’hand­bol ens dona una ale­gria a Europa i el fut­bol sala, en la lliga. Però en línies gene­rals estic dece­but i empre­nyat.

La diagnosi la tenim clara. És clar que per­dre té con­seqüències, i per això vam can­viar d’entre­na­dor. Ja vèiem que vam per­dre la lliga pas­sada, el començament de la lliga tam­poc era bo i les con­seqüències han aca­bat sent el canvi d’entre­na­dor. Ara tenim una plan­ti­lla que s’ha d’estruc­tu­rar més i s’ha de fer més com­pe­ti­tiva. Tenim uns con­trac­tes here­tats que són difícils de recon­duir i hau­rem de pren­dre deci­si­ons en aquest sen­tit. M’ima­gino que seran deci­si­ons dràsti­ques o que s’han d’ade­quar a la situ­ació econòmica del club. El lle­gat que hem rebut és nefast, és una rea­li­tat. Recon­duir aquesta situ­ació econòmica encara reque­reix temps. Tenim una sèrie d’opci­ons, però no n’hi ha cap de fantàstica, perquè totes com­por­ten o bé ven­dre drets de tele­visió o par­ti­ci­pa­ci­ons de les empre­ses que desen­vo­lu­pen les línies de negoci del club. A més, tenim una doble rea­li­tat per­versa, que és el cri­teri de la lliga de fut­bol pro­fes­si­o­nal [LaLiga]. És inver­sem­blant la manera que té de reac­ci­o­nar davant una situ­ació com la d’un club com el Barça, que està neces­si­tat de gene­rar ingres­sos. Ho estem fent, però, encara que generéssim deter­mi­nats ingres­sos, el cri­teri de LaLiga no ens per­me­tria tenir marge sala­rial. Res­pec­tem les nor­mes, però ente­nem que són estric­tes i són un greuge com­pa­ra­tiu amb altres països. Estem par­lant amb LaLiga d’aquests temes, però veiem una posició molt enro­cada. Ras i curt: segons LaLiga, ni ingres­sant 600 mili­ons d’euros podríem tenir marge sala­rial. Si fem una ope­ració entre aques­tes opci­ons que tenim per gene­rar ingres­sos, encara ens posa­rien pro­ble­mes. Les últi­mes notícies que tenim són aques­tes. És com­pli­cat con­viure amb aquests cri­te­ris tan res­tric­tius i estric­tes que fixa la lliga de fut­bol pro­fes­si­o­nal.

Ells tenen la nos­tra pro­posta i una data per pro­nun­ciar-se, perquè no hi ha més marge. Estem pre­pa­rant la tem­po­rada vinent fa temps i és un tema que tenim enca­llat, perquè l’agent no res­pon a l’oferta. Sem­bla que estan fent una con­tra­pro­posta. Hi ha una pri­o­ri­tat en aquest moment, que és redreçar l’eco­no­mia per tenir fair play. Hi ha molts juga­dors que tenim apa­rau­lats i ope­ra­ci­ons que estan pen­dents d’això i LaLiga no s’obre a donar-nos-el. El cri­teri que segueix és molt res­tric­tiu.

Con­ti­nuar dis­cu­tint i inten­tar convèncer-los que hem de tenir fair play, perquè no pot ser que no puguem fit­xar ningú per a la tem­po­rada vinent. Hi ha ope­ra­ci­ons que ja estan fetes, però LaLiga segueix un cri­teri molt res­tric­tiu i insta a fer una ope­ració que volen que fem i que sí que gene­ra­ria un mínim fair play. Però tam­poc ens arre­gla­ria gran cosa. Sig­ni­fica ven­dre un 10% dels drets de tele­visió, i nosal­tres estem inten­tant que això, si es pro­du­eix, que sigui en les millors con­di­ci­ons. No en unes con­di­ci­ons que no com­pen­sen.

Sí.

Molt poc. Ja deuen saber el que fan... Nosal­tres pen­sem que si es fa aquesta ope­ració, al Barça li ha de sor­tir a compte. Si no, no val la pena fer-la. Hi ha ope­ra­ci­ons que estem plan­te­jant per millo­rar els comp­tes i LaLiga, en lloc d’aju­dar, ens intenta per­ju­di­car. Em sorprèn molt.

Podria que­dar resolt durant el mer­cat d’estiu, depèn de la solució que optem. El que ens interessa a nosal­tres és abans del 30 de juny tenir-ho resolt perquè també estem pen­dents de tan­car els comp­tes d’aquest any.

Tot afecta. Tot això ho ani­rem anun­ci­ant a mesura que puguem tenir fair play. Sergi Roberto és un juga­dor que l’entre­na­dor vol, que con­si­dera que entén per­fec­ta­ment el sis­tema de joc, perquè fa molts anys que juga a la casa, i el tècnic diu que l’ajuda el fet de tenir juga­dors així. Ell sem­pre ha tin­gut un com­promís total amb el club. Tenim la pre­visió de reno­var-lo, però també tenim el fair play que ens està blo­que­jant.

Fa molt de temps que el seu repre­sen­tant té l’oferta de reno­vació sobre la taula. Nosal­tres no tenim notícies que l’hagi accep­tada. Les notícies que tenim són que està com­pa­rant i que en algun moment haurà de dir alguna cosa. Nosal­tres ja hem dit la nos­tra posició i, de moment, no està accep­tada per l’agent del juga­dor.

Sí, perquè no ho ente­nem. És un juga­dor que a tots ens agrada; té 17 anys, un pre­sent i un futur magnífic al Barça, i no ente­nem per què el seu repre­sen­tant està jugant i com­pa­rant. Penso que la pro­posta del club, dins els nos­tres nivells sala­ri­als, és més que accep­ta­ble. A més, no sor­ti­rem d’aquests nivells, perquè no vull que el Barça con­tinuï en la línia que seguien els que ens van pre­ce­dir i que han por­tat el Barça a la ruïna. Nosal­tres hem de posar-hi cri­teri, i és el que estem fent. Si tenim juga­dors que sur­ten del plan­ter, els fem una oferta de pre­sent i de futur molt bona i resulta que el seu repre­sen­tant està com­pa­rant i endar­re­rint la decisió; és com­pren­si­ble que la situ­ació no m’agradi. Jo l’ani­ma­ria que l’acceptés com més aviat millor, perquè també ens ajuda a pla­ni­fi­car.

En l’àmbit sala­rial està on li cor­res­pon. És un juga­dor que, a part de tenir una gran qua­li­tat tècnica, ha anat selec­ci­o­nat i té un recor­re­gut. Estem molt con­tents amb ell. S’ha d’enten­dre que adap­tar-se al sis­tema del Barça reque­reix un temps i crec que quan el Pedri ha jugat ell ha ren­dit més. És evi­dent. Quan hi ha un direc­tor de l’equip que fun­ci­ona fa rut­llar els davan­ters. Pedri és un mig­cam­pista que arriba i té gol i ajuda als ata­cants. I crec que el joc de Fer­ran anava en bona sin­to­nia amb el de Pedri. No són excu­ses, però són situ­a­ci­ons que s’han produït. Hem tin­gut lesi­o­nats juga­dors que esta­ven fun­ci­o­nant bé. Pri­mer Ansu i ara Pedri. Fer­ran té molt recor­re­gut al Barça i estem molt con­tents amb la seva acti­tud i qua­li­tat.

També estem con­tents amb ell. Ha donat un altre aire a l’equip, no hi ha res a recri­mi­nar-li. Torno al tema del fair-play. És una opció de com­pra ele­vada i, a més, el mer­cat s’està movent i tenim la situ­ació del Trin­cao que és molt recíproca perquè venen a ser les matei­xes quan­ti­tats. Ja veu­rem què passa. El mer­cat es mou i hi ha interès en aquests juga­dors i hau­rem de valo­rar el fac­tor fair-play.

Són deci­si­ons tècni­ques que tant la secre­ta­ria tècnica com l’entre­na­dor aca­ba­ran pre­nent. Estem encan­tats amb el ren­di­ment, l’ambi­ent que ha creat i com ha aju­dat els joves. Estem agraïts al que ha apor­tat al club i ara hi ha cir­cumstàncies espor­ti­ves que han de valo­rar el juga­dor, l’entre­na­dor i el secre­tari tècnic. L’objec­tiu del Dani és jugar el mun­dial. Si amb la pre­visió que estem fent per a la pròxima tem­po­rada no té minuts, pot veure per­ju­di­cada la seva presència. Ho han de valo­rar els tècnics.

A qui no li agrada Ney­mar? És un juga­dor excep­ci­o­nal.

Té con­tracte amb el PSG, li que­den qua­tre o cinc anys. Aquests juga­dors que han fir­mat per clubs com el PSG, han fir­mat gai­rebé la seva escla­vi­tud. Per diners.

Messi ha anat com ha anat. Hauríem vol­gut tots que acabés la seva vida espor­tiva aquí i per les raons que siguin no ha pogut ser. No ha pogut ser pel fair play de la lliga espa­nyola i per la pro­posta del PSG. Aquests juga­dors quan entren en una dinàmica com aquesta es tro­ben que no poden sor­tir perquè les ope­ra­ci­ons son de molts mili­ons d’euros. Ja em diràs, en el cas de Ney­mar. No sé com ho faran a França, perquè pot­ser tenen altres sis­te­mes que no tenim aquí, però can­cel·lar anti­ci­pa­da­ment un sis­tema que està sig­nat costa molts diners. També és cert que el PSG té un estat al dar­rere, tenen molts diners i pot­ser poden fer un paga­ment per avançat per res­cin­dir un con­tracte d’aquest tipus.

Tots aquests juga­dors per tor­nar algun dia al Barça hau­rien de venir lliu­res. Nosal­tres no estem en dis­po­sició de fer una ope­ració de com­pra del que pot cos­tar un traspàs d’aquests juga­dors. Però és que ni que tinguéssim els calés ho faríem. Seria una irra­ci­o­na­li­tat. Si són juga­dors que que­den lliu­res i estan al mer­cat, doncs són d’una qua­li­tat excep­ci­o­nal i que al Barça ja els hem gau­dit. Després seria una qüestió més aviat del tècnic que pensés si poden encai­xar o no al nou pro­jecte del Barça. Com a juga­dors, els dos, m’agra­den moltíssim.

Lewan­dowski té un any més de con­tracte amb el Bayern i aquesta és la situ­ació. I ja està, no puc dir res més.

Dei­xem que tot­hom tre­ba­lli. Hem de res­pec­tar que té un any de con­tracte amb el Bayern. És un juga­dor de molta qua­li­tat, que ens agrada molt també, però té con­tracte.

Això dis­tor­si­ona el mer­cat. Els juga­dors aca­ben sent segres­tats pels diners. Són els efec­tes que un club tin­gui un estat al dar­rere. Això va con­tra tots els prin­ci­pis de la Unió Euro­pea. És una reflexió pel que fa a la sos­te­ni­bi­li­tat del fut­bol a Europa. Després hi ha la lec­tura que es pot fer des del Barça. Hi ha un rival directe que no surt reforçat i pre­fe­rim que no ens pugui fer la guitza a l’hora de com­pe­tir. Però em quedo amb la reflexió res­pecte a la sos­te­ni­bi­li­tat del fut­bol. Perquè crec que tam­poc no ens hem de pre­o­cu­par tant d’un rival. Ens hem de pre­o­cu­par de tenir nosal­tres un equip com­pe­ti­tiu, que és el que estem inten­tant fer. S’ha vist que quan ens hem pre­o­cu­pat més de nosal­tres que dels rivals, les coses han anat bé.

Ens hem de pre­o­cu­par del Barça. El que facin els altres és el seu pro­blema. Hem de pro­cu­rar que no es facin il·lega­li­tats i el mer­cat està dis­tor­si­o­nat pels clubs-estat i està claríssim quins són: tenim el PSG, el Manc­hes­ter City i els que vin­dran. Això fa més difi­cultós ges­ti­o­nar un club com el nos­tre que és pro­pi­e­tat dels socis i sòcies.

Que es com­plei­xin les nor­mes, que hi hagi una har­mo­nit­zació al fair-play finan­cer, que no hi hagi períodes de gràcia amb alguns països men­tre aquí no podem tenir fair-play sufi­ci­ent per fer ope­ra­ci­ons encara que gene­rem ingres­sos. Em diuen: “Tu tens l’herència que tens i no és culpa de tot això”. Bé, l’herència és culpa dels qui van ges­ti­o­nar el club, però, tot i això, si s’adop­ten mesu­res més fle­xi­bles a altres països també s’hau­rien d’adop­tar aquí. I això no és així. La solució passa perquè la lliga sigui molt més fle­xi­ble en temes de fair-play i que aquests clubs no tin­guin els pri­vi­le­gis que tenen per part de la UEFA. Els hi per­me­ten fer coses que no són admis­si­bles i que els altres no les fem.

És freda. Pen­sem que la Cham­pi­ons és millo­ra­ble pel que fa a recur­sos pels clubs i a fer-la més atrac­tiva. La idea que tenim els clubs que defen­sem una Super­lliga és la d’asseure’ns i tro­bar solu­ci­ons a tot això. I solu­ci­ons reals, no con­ti­nuar dis­fres­sant la història. Perquè els clubs, que som els que estem inver­tint en aquest espec­ta­cle, hem de gover­nar. Hi ha un pro­blema de gover­nança i crec que ens podem posar d’acord amb la UEFA. Els clubs hem de gover­nar l’alta com­pe­tició. La UEFA també té quel­com a dir, evi­dent­ment. I també s’ha de par­lar del repar­ti­ment dels diners. És un negoci que costa molts diners man­te­nir-lo a l’elit i si no es pro­du­eix això, hi ha clubs que tenim una tra­dició que estem sor­tint molt per­ju­di­cats.

Sin­ce­ra­ment, no crec que esti­guin en dis­po­sició de fer cap sanció. Els clubs estem defen­sant els prin­ci­pis de la Unió Euro­pea: la lliure com­petència i l’euro­pe­isme. Volem que el fut­bol a Europa sigui sos­te­ni­ble i no hi hagi agents externs, de països amb oli­gar­ques rus­sos o àrabs, que dis­tor­si­o­nin aquest mer­cat. S’està defen­sant això i no crec que la UEFA esti­gui en dis­po­sició de san­ci­o­nar a clubs que estem defen­sant aquests prin­ci­pis. Hem rebut la ins­cripció per la pròxima Cham­pi­ons. No els convé que vul­guin atemp­tar la lliure com­petència. I si ho fan, rebran un efecte boo­me­rang perquè aca­ba­ran impo­sant-se als prin­ci­pis de la UE.

Sí, però no era un lloc per par­lar d’aquests temes. El tracte és cor­recte i vam fer alguns comen­ta­ris, però no ana­ven enfo­cats a ana­lit­zar aquest con­flicte. Crec que ells saben que el que estem plan­te­jant té lògica. Ells volen man­te­nir un poder que hau­rien de com­par­tir. Quan par­len de diàleg, nosal­tres volem esta­blir-lo. Quan una part no vol par­lar i es tanca en banda, el diàleg no es pro­du­eix.

Ara el mer­cat comença a moure’s i nosal­tres també tenim juga­dors que tenen ofer­tes. Tenen ofer­tes perquè són juga­dors de molta qua­li­tat i hem de dei­xar d’alguna manera que flu­eixi tot una mica i estar molt atents a quin és el fair play que tenim per pren­dre segons qui­nes deci­si­ons. En aquests moments, tot està obert. La veri­tat és que hi ha juga­dors a qui hem reno­vat i que tenen pre­sent i futur, i aquests és obvi que volem que con­tinuïn a les nos­tres files. I d’altres que també tenen una gran qua­li­tat, però que tenen mer­cat, tenen també pro­pos­tes, i en aquest cas dependrà molt del tema del fair play.

Parlo de juga­dors del pri­mer equip del Barça i n’hi ha molts que tenen una gran qua­li­tat. Frenkie té una gran qua­li­tat; coneix el nos­tre sis­tema i, sí, és un juga­dor cobe­jat en el mer­cat i ens han arri­bat pro­pos­tes, però nosal­tres pen­sem que ha de con­ti­nuar al Barça.

Quan parlo de deci­si­ons dràsti­ques, em refe­reixo al tema del fair play. Tenim una massa sala­rial molt ele­vada que encara no ens per­met tenir fair play. I aquí hau­rem de pren­dre alguna decisió. Pot­ser hau­rem de tirar pel dret i hau­rem de reduir la massa sala­rial d’una manera que no és la que ens agra­da­ria, encara que sigui pre­nent alguns ris­cos. Tenim una massa sala­rial encara molt ele­vada, here­tada dels que van ges­ti­o­nar abans el club, mala­ment per cert, i que és molt difícil de recon­duir per una via pacífica. Pot­ser hem d’acu­dir a una via més dràstica i més con­flic­tiva per tal de tenir fair play finan­cer, perquè el que no volem és que un equip que pen­sem que s’ha de reforçar per ser més com­pe­ti­tiu i poder aspi­rar a tot allò a què el Barça ha d’aspi­rar doncs que es vegi limi­tat pel tema del fair play finan­cer i per una massa sala­rial espor­tiva que tenim en un 40% supe­rior a la resta dels equips i que, a més de ser un lle­gat des­astrós que ens ha vin­gut per la mala gestió dels ante­ri­ors ges­tors del club, ens tro­bem que no podem reforçar. Les mesu­res dràsti­ques, que tant de bo no hagués d’adop­tar, ani­rien més aviat per aquí.

La pri­mera tem­po­rada vam fer el que vam poder i ara ja ve la segona tem­po­rada, i el que no podem fer és estar amb aquest neguit que ens té blo­que­jats. S’hau­ran de pren­dre deci­si­ons. I si hem d’anar als tri­bu­nals, hi ani­rem, perquè arriba un moment en què estem blo­que­jats. Tant la nor­ma­tiva com l’herència que tenim ens tenen blo­que­jats. I hem de pren­dre alguna decisió. Tant de bo no sigui dràstica.

Sap què passa? Que fins que no hi entres, no tens la con­fir­mació de com està tot això. Ens esperàvem que no estigués tant mala­ment. Hi ha hagut un dife­ri­ment de sala­ris, però no estem par­lant de sala­ris que es puguin anar liqui­dant, son sala­ris molt ele­vats. Són sala­ris que ja no els fem en el club i crec que no es fan ni en el mer­cat del fut­bol. Per con­fi­den­ci­a­li­tat, per res­pecte a la pri­va­ci­tat no és el moment d’anar dient noms, però són uns sala­ris molt ele­vats que en el mer­cat no es paguen i que malau­ra­da­ment, per una decisió errònia dels ante­ri­ors direc­tius, ens ho hem tro­bat ara i encara que­den dos anys. Això d’alguna manera ho hau­rem de tallar. I nor­mal­ment és per la via del con­sens, per la via del pacte, però també entenc que les altres parts que poden haver-hi en aquest con­flicte diguin que tenen un con­tracte sig­nat que s’ha de com­plir.

Ja n’hauríem pogut acti­var algu­nes. Però ja li ho dic: hem de tro­bar la millor solució en interès del Barça. I cap d’aques­tes opci­ons és per­fecta. Estem bus­cant la que ens eli­mini els fons pro­pis nega­tius, que alhora ens per­meti donar bene­fi­cis aquesta tem­po­rada i que també ens doni fair play. Qua­drar tot això, pot­ser ho hau­rem de fer per fases, pot­ser no es pot fer tot abans del 30 de juny. Hi estem tre­ba­llant.

Això no és cert. Miri, hi ha diver­ses opci­ons, podem dir-n’hi palan­ques. Tenim l’opció de ven­dre drets tele­vi­sius. Nosal­tres voldríem que com a màxim fos­sin el 10% dels drets tele­vi­sius, al màxim de capi­tal pos­si­ble. Si fem uns números ràpids veiem que nosal­tres ingres­sem per drets de tele­visió 165 mili­ons fixes per la lliga, després posem-hi que per UEFA i bonus arri­bem als 260. El que garan­tei­xen els drets de tele­visió són aquests 165 mili­ons. El 10% d’aquests 165, són 16,5 mili­ons, i hi ha opci­ons com la de CVC que és a 50 anys, unes altres opci­ons a 20 anys i d’altres a 10 anys. Què ens passa aquí? Que totes aques­tes quan­ti­tats que ens paguin, tri­bu­ten, per tant ja podem anar reduint en un 25 % els diners que inver­tirà qui com­pri els drets de tele­visió. A par­tir d’aquí, segons la quan­ti­tat que sigui, liqui­dem els fons pro­pis nega­tius, en tot o en part, i a par­tir d’haver liqui­dat tot això, el 10 % dels drets tele­vi­sius els tenim alli­be­rats; la resta, el 90 %, estan en garan­tia del crèdit que té Gold­man Sachs amb el Barça. Per tant seria un crèdit que s’hau­ria d’amor­tit­zar anti­ci­pa­da­ment i això també té un cost. Són diver­sos fac­tors, els que hem de tenir en compte, i no és tan sen­zill. Liqui­dar un crèdit com el de Gold­man Sachs, que estem par­lant de l’ordre dels 595 mili­ons d’euros, també té una pena­lit­zació per liqui­dació anti­ci­pada. Això es pot nego­ciar, d’acord, però liqui­dant aquest crèdit, de cash ja ens en que­da­ria ben poc.

Tenim opci­ons per xifres impor­tants però que a l’hora de la veri­tat també hem de valo­rar una altra cosa. Qui et paga 1.000 mili­ons pels drets de tele­visió, vol el 100% dels drets de tele­visió i pot­ser podríem tenir una opció a deu anys. Però aquesta opció si fas números arri­bes a la con­clusió que et per­ju­dica el compte de resul­tats dels pro­pers anys. Si són deu anys, dels pro­pers deu anys, perquè son -165 mili­ons d’euros que ingres­saràs cada any perquè són el 100% dels drets de tele­visió fixos. També s’ha de valo­rar l’incre­ment que tin­dran els drets de tele­visió els pro­pers anys perquè si entra Net­flix, Ama­zon, Dis­ney... tota una sèrie de com­pa­nyies això farà que hi hagi un incre­ment impor­tant. Una de les nego­ci­a­ci­ons que s’està fent és inten­tar capar l’incre­ment perquè no sigui tan nega­tiu per nosal­tres, que almenys l’incre­ment d’aquests drets se’ls quedi el club. Una altra fórmula que són, evi­dent­ment, menys diners, però es que­den menys per­cen­tatge dels drets de tele­visió, el 22%, i ho fan a 20 anys. En aquesta ope­ració poden sor­tir encara tots els aspec­tes que hem de con­si­de­rar –liqui­dar el fons pro­pis nega­tius, saber quin cash ens queda i veure com impacta en el compte de resul­tats dels pro­pers anys–, pot­ser surt millor que no pas la que es vol com a ope­ració al 100% dels drets de tele­visió.

Després hi ha una altra que és CVC, amb 270 mili­ons d’euros, pel 10% dels drets de tele­visió a 50 anys. Són molts anys i aquí hauríem de mirar d’afi­nar aquesta ope­ració perquè surti més interes­sant al club. Capar l’incre­ment dels drets de tele­visió, que no ens for­cin a que aquesta venda del 10% dels drets de tele­visió ens blo­quegi el res­tant 90% de drets. I després que ens doni el màxim fair play pos­si­ble. Els fac­tors que estem tenint en compte en aquests moments és reduir el fons propi nega­tiu, que ens doni fair play, que hi hagi cash que pugui per­me­tre al club fer les inver­si­ons que ha de fer i que impacti el menys pos­si­ble de forma nega­tiva en el compte de resul­tats dels pro­pers anys.

CVC és una ope­ració que hem anat millo­rant. Però, en ter­mes de fair play, la nos­tra sor­presa és que resulta molt poc. Hem de posar a la balança si ens surt a compte ven­dre el 10 % dels drets de tele­visió per 270 mili­ons i 50 anys. Si abans he dit que ingres­sem 165, doncs només cal que n’aga­fem 16,5, que seria aquest 10%, i mul­ti­pli­car-ho per 50 anys... Sur­ten molts més mili­ons (825). L’ope­ració, per a CVC i LaLiga, és magnífica, però al Barça, si no li dona prou fair play, tam­poc li surt a compte.

Va ser una llàstima. Però crec que hem fet un paper molt digne aquesta tem­po­rada. Boníssim. El que sí que m’agra­da­ria és que la lliga espa­nyola fos més com­pe­ti­tiva, perquè crec que la con­seqüència que no ho sigui gaire ens va por­tar a fer una final en què, si bé és veri­tat que vam exhi­bir molta qua­li­tat tècnica, pot­ser ens va fal­tar la força que va mos­trar l’Olym­pi­que de Lió. Això com s’adqui­reix? Poten­ci­ant la lliga espa­nyola. A Europa hem pogut com­pe­tir i hem anat amb el cap ben alt i dret, i podem dir amb orgull que estan donant mol­tes ale­gries al club i que són una part molt impor­tant del club, cada vegada més. La prova és l’èxit que va tenir en els par­tits con­tra el Madrid i el Wolfs­burg al Camp Nou. Hem de tre­ba­llar per millo­rar, des de la humi­li­tat, i que això ens pro­vo­qui una força inte­rior per ser millors, que no ens cre­guem que ho hem fet tot. L’any pas­sat vam gua­nyar la Cham­pi­ons; aquest any no ha pogut ser i les animo perquè són l’orgull del club, de la ciu­tat i del país i això té molt de mèrit. Aquesta càrrega que tenen de ser una referència social també és bona i també les ajuda a ser millors i a bus­car l’excel·lència, però encara ens falta. Estic segur, com diuen elles, que l’any que ve tor­na­rem a jugar la final de la Cham­pi­ons i que aquest cop la gua­nya­rem. S’ha fet una gran tem­po­rada. Hem gua­nyat la lliga i ara espe­rem gua­nyar la copa de la Reina.

Estem valo­rant, en un dels edi­fi­cis que hi ha, fer la Masia feme­nina, ara és mixta. Tenim una aposta deci­dida pel Barça femení. Ja no només de donar-li la pro­jecció que cor­res­pon en l’àmbit mediàtic, sinó també en l’àmbit for­ma­tiu. Volem tenir també una Masia o una estruc­tura de juga­do­res joves que tin­guin la pos­si­bi­li­tat d’arri­bar al pri­mer equip i per això estem tre­ba­llant amb for­ma­dors, for­ma­do­res i pro­fes­si­o­nals que ens per­me­tin ser un club gene­ra­dor de juga­do­res. Que comen­cem a ser-ho.

A Miro­tic pre­ci­sa­ment li hem d’agrair el que aporta a l’equip, perquè va fer un par­tidàs. La llàstima és que no vam poder gua­nyar. Òbvi­a­ment estem dece­buts, perquè no va sor­tir com volíem. S’ha arri­bat a la final, vam que­dar ter­cers, vam gua­nyar l’Olym­piacòs i ara a veure en la lliga com van els play-off. Aquí han de demos­trar que tenien qua­li­tat i capa­ci­tat per ser cam­pi­ons d’Europa i no ha pogut ser, però almenys ara hem de con­cen­trar-nos en la lliga i després ho valo­ra­rem tot ple­gat. Vull veure com acaba la tem­po­rada.

És una secció que és la segona en importància. Pel què fa a pres­su­post i per segui­ment que té dins del club i volem resul­tats. La final four està molt bé arri­bar-hi però no ha sor­tit com volíem. Els hem de fer con­fiança i con­fiar que gua­nya­rem la lliga.

En l’hand­bol s’ha gua­nyat la lliga, s’ha gua­nyat la copa i ara veu­rem si en la final four de Colònia ens en sor­tim. No és fàcil, perquè hi som els qua­tre millors equips d’Europa, de molt. S’ha fet una molt bona tem­po­rada en hand­bol, també en fut­bol sala; ara estem en els play-off de la lliga. En l’hoquei, més enllà d’aquesta no ofi­ci­osa copa d’Europa que es va jugar, la resta ho hem gua­nyat, i tenim pre­vist fer unes noves incor­po­ra­ci­ons que aju­da­ran també molt l’equip.