El sol va tornar a sortir al Barça. El conjunt blaugrana va recuperar la seva millor versió contra el Real Madrid per segellar el pas a una nova final, la tercera d’aquesta temporada, ara en la copa. Va ser la versió piconadora que tantes vegades hem vist al llarg del curs. La d’un equip infinitament superior, que surt a mossegar des del primer moment i que es mostra insaciable fins que l’àrbitre indica el final dels 90 minuts. La realitat que s’ha trobat en les competicions espanyoles i que s’allunya de la que es va trobar dissabte passat contra un Olympique de Lió més preparat. El Madrid, un dels equips que havia pogut competir millor contra les blaugrana aquest curs, va pagar els plats trencats i no va tenir cap possibilitat davant un Barça que va anar per feina i va treure l’orgull. I és que l’equip de Jonatan Giráldez no tenia temps per passar el dol ni lamentar-se, malgrat la duresa del cop. Les jugadores van haver de canviar el xip ràpidament per afrontar un últim títol i van demostrar amb escreix que la seva mentalitat és 100% guanyadora.

El tècnic gallec va introduir tres canvis respecte a la final de Torí, dos dels quals obligats. Hansen, amb una lesió al peu dret, i Jenn Hermoso, baixa d’última hora per unes molèsties al genoll, van deixar el seu lloc a Martens i Oshoala. La gran sorpresa en l’onze va ser la presència d’Engen al pivot, que va deixar Patri a la banqueta. La noruega va complir en escreix en una posició clau.

El setge del conjunt culer va ser constant des de l’inici. El Barça va recuperar el paper d’amo i senyor del partit al qual està acostumat. La pressió alta i la circulació vertiginosa no van donar cap possibilitat a un Madrid que va ser incapaç de generar perill en el primer temps. La mala notícia dels primers quaranta-cinc minuts va ser el resultat, curt pels mèrits del Barça. Un solitari gol de Martens, a passada d’Alèxia, va donar l’avantatge al Barça, però és que abans les blaugrana havien enviat dues rematades a la fusta –d’Alèxia i Oshoala– i havien topat amb Misa un parell de vegades –en xuts de Mariona i Rolfö–. En la segona part, el Barça va posar la directa i entre Aitana i Mariona es van encarregar de dictar sentència en els primers vuit minuts. Això va permetre aixecar el peu de l’accelerador a les jugadores de Giráldez, que, tot i això, van continuar imposant el seu domini i Oshoala va tancar la golejada aprofitant una passada preciosa de Clàudia Pina. La futbolista de Montcada i Reixac va oferir un autèntic recital en la mitja hora que va estar sobre la gespa.

L’espina de la Champions és llarga i es va clavar amb força, però el Barça pot acabar la temporada amb un altre títol. La derrota contra el Lió no esquitxarà el magnífic any de les blaugrana, que poden assolir un altre triplet –supercopa, lliga i copa–. I cal donar-hi valor. Perquè, malgrat la falta de competitivitat en el futbol espanyol, guanyar sense parar i mantenir l’ambició de menjar-se el món a cada partit també té mèrit. Diumenge (11.30 h), l’Sporting de Huelva serà l’últim escull.