“És complicat tornar a guanyar.” És un missatge que s’ha repetit més d’una vegada al llarg de la temporada des de dins del vestidor del Barça, un equip campió. El conjunt blaugrana venia d’aconseguir copa, lliga i Champions en un 2021 que passarà a la història del club. El Barça ho ha fet. Ha tornat a guanyar i no es cansa de fer-ho, que té el mateix mèrit que repetir els bons resultats. Mantenir l’ambició, la mentalitat guanyadora i un nivell d’exigència altíssim enmig d’una temporada marcada per les nombroses lesions. L’equip de Jonatan Giráldez tanca el curs amb una nova col·lecció d’èxits: la lliga perfecta, la supercopa –títol que l’any passat es va resistir– i la copa, aconseguida ahir després de golejar l’Sporting de Huelva (6-1) en la final a l’estadi de Santo Domingo d’Alcorcón. La dolorosa derrota a Torí va deixar ferides unes jugadores que ràpidament van canviar el xip i van afrontar el repte següent de la copa. Van girar full amb un exhibició contra el Madrid en les semifinals, i ahir van tenir la paciència i l’efectivitat per tombar un rival amb el bloc junt i que va resistir durant molts minuts. L’equip va poder regalar una darrera alegria a una afició que es va tornar a desplaçar a terres madrilenyes per donar suport a les jugadores, tal com va fer al Juventus Stadium, al Johan Cruyff o en els dos partits al Camp Nou. I també la va tenir Melanie Serrano, que no es va poder acomiadar del club de la seva vida sobre la gespa, però sí que va aixecar el darrer títol. Alèxia li va cedir els honors davant de la resta de companyes en una imatge icònica, una més, que va deixar aquest equip.

Sobre el camp, el Barça no va fer el millor partit de la temporada, però la seva superioritat davant de la resta va tornar a quedar palesa. L’equip blaugrana, que es va endur un ensurt en una doble ocasió de l’Sporting de Huelva –amb rematada al pal–, va començar a encarrilar la final passat l’equador del primer temps. Una rematada de cap de Marta Torrejón va estavellar-se a la fusta i entre Fisher i Dolan es van introduir la pilota dins la pròpia porteria en el minut 25. Poc després, Mapi León, escollida MVP de la final, va rematar al fons de la xarxa i de forma inapel·lable un córner picat per Lieke Martens. Tot i això, el Huelva va treure l’orgull per retallar la distància per mitjà de la capitana, Sandra Castelló, un quart d’hora després de la represa. El Barça, però, no es va deixar espantar, i Crnogorcevic primer i Clàudia Pina, premiada amb la titularitat, després, van sentenciar la final. Martens, autora de dues assistències, va fer el 5-1 amb un gran cop de cap. Totes les jugadores van abraçar la neerlandesa, que acaba contracte el 30 de juny i que va plorar durant la celebració del títol. La capitana, Alèxia, va tancar la golejada amb el sisè i definitiu gol.

Tres títols. La copa com a cirereta d’un pastís en què només ha faltat la Champions. Una derrota que no esquitxa el brutal rendiment d’un equip que ha guanyat 45 dels 47 partits disputats i que ha trencat barreres. El missatge després de Torí va ser clar: “Tornarem.” Toca que les jugadores recarreguin piles i afrontin el nou curs. De ganes, no els en falten. És moment de la feina als despatxos per confeccionar una plantilla que continuï aixecant copes i torni a disputar una final europea. L’espectacle continuarà el curs 2022/23.