Fora, sí o sí

Heus aquí, és clar, quan emergeix l’etern problema dels contractes. Tots aquests jugadors en tenen per a la temporada vinent i, per tant, sigui com sigui, desfer-se’n costarà diners si no hi ha pel mig un traspàs o una cessió a cost zero. L’afer d’Umititi s’estudiarà en les facultats d’economia.

El jugador, incapacitat per jugar al primer equip, va renovar amb la presumpta promesa que aquest estiu sí que es buscaria la vida. Però una promesa, si no hi ha un contracte pel mig, promesa és.

Braithwaite (18 milions) és un dels clàssics fitxatges ruïnosos de l’era Bartomeu. 10 gols en el Barça en 44 partits des del 2019. S’ha passat més de mitja lliga lesionat i ara tot són presses per traspassar-lo o, més aviat, per regalar-lo i estalviar-se els dos anys de contracte que li queden.

En els casos de Riqui i Mingueza el més lògic sembla una cessió a algun dels clubs amb els quals Alemany manté bona relació; però, atenent al recent traspàs de Jutglà i a les teranyines de la caixa forta del Barça, el club acceptaria qualsevol cosa per ells.

L’afició també pot dir adeu, amb alegria o sense, al jugador més important que acaba contracte, Dembélé i als cedits Luuk de Jong i Adama.

La zona grisa

Hi ha un grup de jugadors que tenen un peu al Barça i un altre a fora. Esportivament encara poden ser útils a la causa de Xavi, que tampoc mouria un dit si arribés una bona oferta per ells. Parlem de Neto, Lenglet i Dest. El porter brasiler és el primer que deu estar fatigat d’una suplència eterna, però té un contracte generós garantit fins al 2024. Des del club mantenen que es vol fitxar un porter que competeixi amb Ter Stegen. Amb quins diners?

Lenglet ha estat un últim recurs d’urgència en un eix defensiu amb Piqué, Araujo i Eric, que serà reforçat amb Christiansen. El francès és un dels jugadors que va acceptar rebaixar-se el sou a canvi d’allargar el contracte (2026). Un central difícil de col·locar perquè el seu rendiment ha anat clarament de més a menys.

Serginho Dest és un jugador amb el qual Xavi ha comptat quan no ha estat lesionat, però la temptació d’acceptar qualsevol oferta és raonable després de l’acord per renovar Sergi Roberto. El nord-americà (21 anys) té marge de millora, també ha fet de substitut d’Alba però no és imprescindible. Tampoc sabem si Dani Alves continuarà, tot i que fa unes setmanes semblava que l’acord de renovació estava fet. Xavi és de l’opinió que el jugador, amb el mundial pel mig, serà útil una última temporada, però cada salari s’ha de calcular al cèntim.

Memphis, per la seva badna, és l’altre cas flagrant de jugador amb un peu a Barcelona i un altre a fora. La recuperació d’Ansu Fati i el probable fitxatge de Lewandowski el deixaran encara amb menys minuts. Xavi n’ha parlat bé, li ha donat minuts i ha acabat sent el màxim golejador de l’equip (13 gols), juntament amb Aubameyang. Ell mateix ha parlat d’una possible renovació, però el club prioritza ingressos i estalvi en salaris si té cobertes les posicions d’atac ni que sigui amb l’ascens d’Ez Abde al primer equip.

Intocables...

Si hi ha un jugador del qual Xavi ha recordat que és imprescindible en l’equip aquest és Frenkie de Jong. Vol dir això que el neerlandès continuarà creixent al Camp Nou? No està gens clar perquè una possible oferta de la Premier de més de 70 milions seria un caramel que difícilment Laporta i Alemany deixarien escapar.

Tot i la confiança cega de Xavi i també del director esportiu (Jordi Cruyff) en el jugador, passaria al davant el factor econòmic, que allunyaria la gran esperança blanca del futbol europeu. El Barça, de fet, estaria actuant com ho faria qualsevol altre equip en una situació crítica: vendre actius. De Jong és un altre dels jugadors que es va abaixar el sou en plena pandèmia.

En el mateix sentit està el procés de renovació de Gavi. Laporta va expressar la seva preocupació en l’entrevista que va oferir en aquest diari. Igual que De Jong, el migcampista andalús és intocable per a la direcció esportiva, però igual que clubs històrics com ara l’Ajax venen jugadors que han format per equilibrar els seus comptes, el Barça estaria en una situació similar. Si un dels taurons de la Champions s’emporta Gavi pagant la clàusula (50 milions), Xavi hauria de confiar en Pedri, Nico González i algun altre jugador jove o descobriment en el mercat per mirar de completar la zona ampla.

La massa salarial també està en perill per l’arribada de jugadors cedits. Alemany s’ha tret de sobre Coutinho, però encara fa números amb Pjanic, Trincão i Collado.

Javier Tebas, amb la massa salarial i el fair-play financer, mou les seves palanques per forçar el club a signar l’acord amb CVC i sobre la taula també hi ha la venda d’un 49 % de Barça Studios.