Alves, en mans de Xavi
Els moviments en la plantilla definiran la situació del brasiler, del qual el club destaca el seu rendiment al camp i la seva aportació al vestidor
Necessita jugar assíduament per mantenir la confiança de Tite
Fa unes setmanes Dani Alves (39 anys) semblava tenir pista lliure al Barça per aterrar al mundial de Qatar (21 de novembre-18 de desembre) encara com a jugador blaugrana. Ara, però, s’ha de filar prim en cada moviment de la plantilla, per petit que sigui. Joan Laporta, a L’Esportiu, va lloar el rol del jugador no només sobre el terreny de joc sinó també en l’“ambient i el suport als jugadors més joves”. Ni una cosa ni l’altra, amb tot, garanteix la seva continuïtat. Xavi Hernández en tindrà l’última paraula. No és una fitxa que compliqui la massa salarial, però un overbooking en la posició de lateral dret amb Sergi Roberto, Dest i la possible arribada d’Azpilicueta (Chelsea) complicaria la seva continuïtat.
Laporta, que sempre té bones paraules per a Alves, també dona a entendre que al mateix jugador li pot convenir canviar d’aires si veu que a Barcelona tindrà pocs minuts, fet que li pot complicar l’entrada a la llista de Tite per al mundial.
Passi el que passi, Alves ha fet història aquesta temporada en el Barça. Ha estat el més veterà a disputar partits oficials (38 anys i 244 dies) i també a marcar un gol (38 anys i 276 dies). El seu rendiment (17 partits) ha anat en consonància amb el de l’equip les darreres setmanes, de més a menys. Xavi el va trucar en persona després de signar com a entrenador. El club no el va poder inscriure fins al mercat d’hivern i va quedar fora de l’Europa League.
L’afició el va rebre com un fill pròdig, tot i que se’n va anar a la Juventus l’estiu del 2016 a cost zero aprofitant una clàusula que Bartomeu va acceptar abans d’afrontar el procés electoral. Allò va provocar un terratrèmol al Camp Nou, ja que la decisió va agafar tothom a contrapeu.
Durant vuit temporades havia estat l’amo i senyor del lateral dret després de triomfar en el Sevilla. Va anunciar el seu adeu per Instagram i Messi i Neymar es van quedar sense un dels seus referents. Neymar deixaria el club l’estiu següent –un altre terratrèmol encara més gran– i es retrobaria amb Alves en el PSG. No va ser una conxorxa però ho va semblar. Cap dels dos, amb tot, aixecaria la preuada Champions, títol que el lateral va guanyar dos cops amb el Barça de Guardiola, el millor equip que ha tingut mai el club en la seva història.
El gran canvi
Després del seu pas per la Juventus i el PSG, Alves va decidir el 2019 fer realitat un dels seus somnis d’infantesa, fitxar pel club de la seva vida: el São Paulo. En dues temporades hi va jugar 95 partits en una posició inaudita, pràcticament de mitjapunta. Això li va permetre fer 10 gols i donar 14 assistències. A més, va guanyar el campionat Paulista, un altre títol a la seva col·lecció.
La decisió de jugar prop de l’àrea rival la va prendre ell mateix. Molts internacionals brasilers, quan tornen al seu país, fan el mateix. Trien el club i juguen on volen. El salt al São Paulo també va cridar l’interès de Tite, tot i que el seleccionador el necessitava com a lateral. Una lesió al genoll li va impedir jugar la copa Amèrica del 2021 però la glòria l’esperava molt més lluny, a Tòquio.
L’or de Tòquio
Alves va convèncer la federació perquè el portés als Jocs de Tòquio, on acabaria alçant l’únic gran títol que li faltava al seu palmarès. Ara bé, aquest or seria el principi del final de la seva etapa en el São Paulo.
El club, en plena copa Libertadores, li va donar permís a contracor per anar als Jocs. Quan va tornar del Japó, el jugador, el més ben pagat del Brasil (300.000 euros al mes), va alertar de la preocupant situació econòmica de l’entitat. Es va arribar a un acord per diferir-li els pagaments, però unes declaracions en què reivindicava que era ell qui havia posat en el mapa del món el São Paulo no van caure bé a l’afició i el jugador va acabar marxant per la porta del darrere. Després va arribar la trucada de Xavi i la resta de la història és ben coneguda. El penúltim capítol el tindrem a Qatar i potser el següent repte serà jugar en el Barça amb 40 anys fets.
El camí cap al mundial
Després de la cita olímpica Tite va tornar a convocar Alves per a l’absoluta el setembre del 2021 per jugar un parell de partits de classificació per al mundial. Quan es va quedar sense equip, des de l’octubre fins al gener, el va deixar fora, una senyal de perill per Alves. Per això l’urgència del mateix jugador de trobar un club que no el deixés fora de la cursa de Qatar 2022. Ja en el Barça, a partir de gener i fins al març, Alves va ser convocat per a dos dels quatre partits que va jugar la seleçao. Ara, torna a estar en la concentració de l’equip per jugar amistosos contra Coreà i el Japó d’avui i el dia 6. El dia 11 hi ha un Argentina-Brasil a Austràlia, un test rellevant abans de les vacances. Tite té confiança en el lateral perquè faci, com en el Barça, de referent per als jugadors més joves de l’equip, com ara Vinícius i Rodrygo.
Publicat a
Notícies
Dimarts,24 setembre 2024
