Aquest mes de juny és clau per poder posar una mica de llum a la foscor en què està instal·lat el Barça des de fa un cert temps. L’adeu precipitat de Leo Messi a començament d’agost de l’any passat no va deixar gaire marge d’actuació per reconstruir un equip que havia perdut el seu referent dins del camp, i ara el temps escanya per afrontar la propera temporada amb una planificació més acurada.

La penosa situació econòmica que viu el club no permet dur a terme les operacions desitjades per deixar enrere com una mala anècdota aquest darrer curs “d’aprovat justet”, com el va qualificar el president Joan Laporta, i la realitat és que tot i els esforços que es facin a curt termini, al Barça li costarà tornar a ser allà on li pertoca, ja que anys de males praxis tampoc tenen una ràpida i fàcil solució.

El que és un fet irrefutable és que el Barça necessita liquiditat amb molta urgència. D’opcions que es podrien estudiar, n’hi ha algunes. Primer, passar un estiu en blanc pel que fa a noves incorporacions per limitar-se a recuperar diners o bé amb la venda de jugadors o bé amb comiats que permetin l’estalvi de sous desorbitats, i mirar cap al filial quan calguin reforços.

Una altra alternativa seria demanar una aportació econòmica als socis. El 1957, els abonats del futur Camp Nou van haver de pagar per endavant una certa quantitat de diners durant trenta mesos, proporcional al tipus d’abonament escollit. Més endavant, el president Núñez va sol·licitar, l’any 1978, el pagament avançat d’un any d’abonament per pal·liar la crisi econòmica que tenia l’entitat.

La tercera via seria canviar radicalment el model de propietat i que el FC Barcelona passés a convertir-se en una societat anònima. Es tractaria de donar entrada a algun milionari o a algun fons inversor en el capital social. Un debat que ha pres empenta en els darrers mesos, però que, de moment, la gran majoria de socis no vol ni sentir-ne a parlar.

Per acabar, la quarta opció és justament per la qual ha apostat la junta directiva: vendre actius. No és una mesura exemplar, però probablement, a hores d’ara, sigui la menys desagradable, abans de provar-ne d’altres que ben segur serien més doloroses. Les vendes se centren a subhastar algunes àrees del Barça Corporate al millor postor.

Abans de qualsevol pas en ferm, el club demana el vistiplau dels seus associats, com ja haurà fet fins en cinc ocasions en l’últim any si hi sumem la propera assemblea general extraordinària del 16 de juny. Serà una reunió exclusivament telemàtica entre setmana i enmig de l’estiu que, a priori, no permetrà gaire debat amb els compromissaris.

La seva importància, però, és cabdal perquè estan en joc dues palanques econòmiques de les quals s’ha parlat molt darrerament. El primer ordre del dia és l’autorització per a l’adquisició, per part d’un o més inversors, d’una participació del capital social de fins al 49,9% per BLM (Barça Licensing & Merchandising), la branca que s’encarrega de gestionar les botigues de marxandatge blaugrana.

L’oferta més valuosa és la que ha fet el consorci Fanatics i Investindustrial per 200 milions d’euros nets en deu anys. Fanatics és una multinacional dels Estats Units que gestiona els productes de l’NBA, l’NFL o el PGA Tour de golf, entre d’altres. Per la seva banda, Investindustrial proporciona experiència industrial i plataformes globals per accelerar la creació de valor. Entre els seus clients hi ha el parc d’atraccions de PortAventura.

El segon ordre del dia és la validació per a la cessió de fins al 25% dels ingressos per a l’explotació dels drets de televisió corresponents a la lliga espanyola i/o l’obtenció de finançament sobre la base d’aquests drets. CVC Capital Partners és l’entitat que ja té un acord amb Javier Tebas per oferir al Barça 270 milions d’euros pel 10% dels drets televisius en un període de 50 anys, xifres que el club blaugrana refusa.

Laporta sempre ha fet gala de la transparència de la seva gestió, i així ho ha deixat palès diverses vegades, però també hi ha ocasions en què el soci té massa poca informació per poder emetre un vot, com passa ara amb la venda parcial de BLM i dels drets de televisió, ja que no se sap quin poder d’acció tindrien els nous propietaris.

Ja va passar també amb l’acord de patrocini de Spotify. Per raons de confidencialitat, el club no va poder comunicar tots els detalls del contracte amb la companyia sueca de música en streaming. I la falta d’informació sobre els 1.500 milions de finançament per a l’Espai Barça va desencadenar en unes sessions informatives obertes per a tots els socis i sòcies, a més d’un referèndum.