Un nou escenari

La notícia de veure Pedri des del primer dia a les ordres de Xavi és excel·lent, i és que el migcampista està cridat a ser un dels homes més importants de l’equip, si no el més important. I és que el canari es va fer una ruptura del bíceps femoral el 14 d’abril passat en l’eliminació de l’Europa League contra l’Eintracht de Frankfurt que el va obligar a dir adeu a la temporada just quan vivia el seu millor moment, després de marcar fins a tres gols –golassos, millor dit– en els últims sis partits. Per tant, la teoria diu que aprofitant la pretemporada per créixer en els conceptes que ara Xavi pot aplicar amb molta més tranquil·litat, el pes de Pedri en el joc blaugrana pot ser encara més destacat.

I no només pel fet de començar la pretemporada amb l’equip, sinó perquè Pedri no acumula ni de bon tros el desgast que va tenir en la primera temporada com a blaugrana, en què va arribar a disputar 71 partits entre el Barça i la selecció espanyola, jugant l’Eurocopa i els Jocs Olímpics. Aquell desgast lògicament va tenir conseqüències nefastes per a la salut de Pedri, que es va fer tres lesions greus durant el curs, que van provocar que només pogués disputar 22 partits de blaugrana la temporada passada.

A banda de la que es va fer a l’abril, la primera lesió va ser al quàdriceps en el partit de Champions al Camp Nou contra el Bayern (0-3) el 14 de desembre. Aquell dia Pedri va començar el seu calvari particular aquesta temporada, i és que va haver d’estar aturat dues setmanes. Va tornar per jugar el partit de Champions al camp del Benfica (3-0) el 29 de setembre, en què va recaure de la lesió. La previsió era que hagués d’estar una mica més d’un mes fora dels terrenys de joc, però al novembre el canari, en un entrenament, va tornar a recaure de la mateixa lesió per segona vegada i va haver d’estar fora dels terrenys de joc fins al 12 de gener, quan va tornar per jugar la supercopa.

Una assegurança de vida

La temporada passada Pedri no va poder aportar tot el que hauria desitjat i tot el que el Barça necessitava d’ell per culpa de les lesions, però en l’únic tram de la temporada que va poder tenir continuïtat el joc de l’equip ho va agrair. I de quina manera. És cert que els dos primers partits que va disputar amb Xavi a la banqueta no van acabar bé. Va ser en la supercopa contra el Madrid, en què el Barça va perdre en la pròrroga (2-3), i en els vuitens de final de la copa contra l’Athletic, en què els blaugrana també van perdre en la pròrroga (3-2). A partir de llavors, però, Pedri va poder encadenar setze partits jugant (només en dos va sortir des de la banqueta). Curiosament, o no, va coincidir amb la millor ratxa del Barça de tot el curs, i és que els blaugrana no van perdre ni un sol partit fins a la fatídica derrota contra l’Eintracht.