Molts garrotxins esperen amb candeletes el partit de demà. No és un dia qualsevol. El Barça visita l’Estadi Municipal d’Olot, a les set del vespre, en el seu primer i últim partit abans de marxar de gira als Estats Units. Un matx amb història al darrere entre dos clubs que tenen vincles esportius, històrics i ideològics. Salvant les diferències abismals de pressupost i categories, l’Olot sap que és un bon moment per fer una crida arreu i explicar que un altre futbol és possible. Una festa a la capital de la Garrotxa per concloure amb els actes de l’any del centenari i posar rumb a un futur que el club garrotxí afronta amb il·lusió i determinació. Per fer aquest reportatge hem parlat amb l’actual president del club, Joan Agustí, i el president de la comissió del centenari del club, Carles Llorens.

La Garrotxa, Olot i Barça

Si volem entendre la història del futbol a Olot i a la Garrotxa, ens hem de remuntar fins l’any 1902, quan va arribar la figura de Joaquim Peris de Vargas durant un estiu. El directiu català, nascut a Cuba, passava les vacances a la capital de la Garrotxa per fer companyia al seu germà, guàrdia civil destinat a Olot. Vargas tenia molt bona relació amb Joan Gamper, president del Barça, i va aprofitar una visita del suís durant un estiu a la capital volcànica per potenciar el futbol a la comarca. Van passar uns anys i va arribar el primer club a la ciutat, l’Olot Deportiu. Així ho explica Carles Llorens, president de la comissió del centenari del club: “Per conèixer el vincle entre els dos clubs, ens hem de remuntar fins a la prehistòria. Abans que l’actual Olot nasqués.” Llorens va ser l’encarregat d’escriure i relatar la història de l’Olot des del seu 75è aniversari. Des d’aleshores ha escrit diverses publicacions i ha estat una de les peces importants per dur a terme totes les accions del centenari. Juntament amb un grup de persones que hi han estat treballant diàriament.

La relació després de la guerra

La guerra civil va refredar els lligams entre Barça i Olot. Principalment els colors de la indumentària garrotxina, que van passar a ser de color blanc. També van passar-se a dir Unión Deportiva Olot, perdent així el Football Club instaurat a començament de segle. Per acabar de rematar-ho, l’escut del club va canviar i va passar a tenir la bandera espanyola en un fons. Alguns aficionats van arribar a fer una campanya per recuperar els colors que van passar a ser els actuals vermell i blau. Havia arribat un moment difícil per a dos clubs arrelats al territori, però la relació va continuar viva. Malgrat tot.

El debut al Camp Municipal d’Olot

El Barça també hi va ser present quan el club olotí va canviar el seu antic camp de l’Estació per l’actual Estadi Municipal d’Olot, l’any 1956. El conjunt blaugrana va ser el convidat per fer un amistós entre juvenils. Era una època en què la relació era molt bona, i fins i tot el Barça de Kubala es deixava veure per Olot. Això no obstant, la relació es va anar refredant després de la falta d’entesa entre Olot i Barça per portar Lluís Llorens, històric jugador que va acabar sent fitxat pel Madrid i que suposaria un trasbals per a l’entitat blaugrana, segons va publicar la Revista Barcelonista. D’ell va ser el gol que va inaugurar la nova era a l’Estadi Municipal d’Olot. Fins a la dècada dels setanta, el primer equip del Barça no va tornar a la Garrotxa.

El retorn del blaugrana

Les temporades 1971-73, just abans de l’entrada de Cruyff a la banqueta del Barça, els blaugrana van tornar a Olot però en un primer any sense disputar cap partit. En aquell equip hi havia Reixach, Asensio, Rifé, Sadurní i estava entrenat per l’holandès Rinus Michels, i en el segon any va guanyar l’Olot per 0 a 2. Una de les destinacions de les pretemporades d’aquell Barça va ser la Garrotxa i l’hotel Montsacopa, ja desaparegut fa un temps. Les temporades següents, per a la ciutat i la comarca, van ser uns anys d’eufòria i futbol inesborrables. Una identitat amb un equip humil que ha anat creixent de mica en mica.

L’actual vinculació

Olot i Barça van firmar un acord per vincular els dos clubs que ha servit per refermar els orígens del conjunt garrotxí amb els del blaugrana. L’Olot feia temporades que buscava aquest acord, i l’any 2019 es va oficialitzar. L’entesa es va traduir en diferents avantatges per a tots dos clubs. El Barça té preferència a l’hora de fitxar jugadors de la base olotina i els socis de l’Olot poden gaudir d’uns descomptes i avantatges que el club blaugrana els ofereix. Des de descomptes al Johan Cruyff, museu del club i palau de gel, fins a la gratuïtat de les entrades a les seccions d’handbol, hoquei, futbol sala i bàsquet en cadira de rodes. Un dels altres avantatges de què ha gaudit el club presidit per Joan Agustí ha estat la incorporació, en forma de cessió, de jugadors del filial del Barça al primer equip. Són els casos del cassanenc Arnau Comas i del badaloní Peque Polo. Tots dos van formar part del conjunt gironí durant una temporada i van ajudar el club a assolir els seus objectius a final de temporada. Després del descens a tercera divisió, el Barça no va tornar a cedir cap jugador a l’equip garrotxí. El salt qualitatiu de categoria ha estat un impediment per continuar amb les cessions i el pont català que s’havia bastit.

Bona relació

Agustí també ha comentat que el tracte amb la junta de Joan Laporta és molt bona i que això ho han d’aprofitar per continuar fent créixer el club. “Lluitem perquè un altre futbol sigui possible. Amb jugadors del territori que se sentin identificats. No ho fem per qüestions de raça, sinó per representar una societat, cultura i territori”, ha assenyalat, orgullós, el president Agustí.