Un vincle amb valors

Molts gar­rot­xins espe­ren amb can­de­le­tes el par­tit de demà. No és un dia qual­se­vol. El Barça visita l’Estadi Muni­ci­pal d’Olot, a les set del ves­pre, en el seu pri­mer i últim par­tit abans de mar­xar de gira als Estats Units. Un matx amb història al dar­rere entre dos clubs que tenen vin­cles espor­tius, històrics i ideològics. Sal­vant les diferències abis­mals de pres­su­post i cate­go­ries, l’Olot sap que és un bon moment per fer una crida arreu i expli­car que un altre fut­bol és pos­si­ble. Una festa a la capi­tal de la Gar­rotxa per con­cloure amb els actes de l’any del cen­te­nari i posar rumb a un futur que el club gar­rotxí afronta amb il·lusió i deter­mi­nació. Per fer aquest repor­tatge hem par­lat amb l’actual pre­si­dent del club, Joan Agustí, i el pre­si­dent de la comissió del cen­te­nari del club, Car­les Llo­rens.

La Gar­rotxa, Olot i Barça

Si volem enten­dre la història del fut­bol a Olot i a la Gar­rotxa, ens hem de remun­tar fins l’any 1902, quan va arri­bar la figura de Joa­quim Peris de Var­gas durant un estiu. El direc­tiu català, nas­cut a Cuba, pas­sava les vacan­ces a la capi­tal de la Gar­rotxa per fer com­pa­nyia al seu germà, guàrdia civil des­ti­nat a Olot. Var­gas tenia molt bona relació amb Joan Gam­per, pre­si­dent del Barça, i va apro­fi­tar una visita del suís durant un estiu a la capi­tal volcànica per poten­ciar el fut­bol a la comarca. Van pas­sar uns anys i va arri­bar el pri­mer club a la ciu­tat, l’Olot Depor­tiu. Així ho explica Car­les Llo­rens, pre­si­dent de la comissió del cen­te­nari del club: “Per conèixer el vin­cle entre els dos clubs, ens hem de remun­tar fins a la pre­història. Abans que l’actual Olot nasqués.” Llo­rens va ser l’encar­re­gat d’escriure i rela­tar la història de l’Olot des del seu 75è ani­ver­sari. Des d’ales­ho­res ha escrit diver­ses publi­ca­ci­ons i ha estat una de les peces impor­tants per dur a terme totes les acci­ons del cen­te­nari. Jun­ta­ment amb un grup de per­so­nes que hi han estat tre­ba­llant diària­ment.

La relació després de la guerra

La guerra civil va refre­dar els lli­gams entre Barça i Olot. Prin­ci­pal­ment els colors de la indu­mentària gar­rot­xina, que van pas­sar a ser de color blanc. També van pas­sar-se a dir Unión Depor­tiva Olot, per­dent així el Foot­ball Club ins­tau­rat a començament de segle. Per aca­bar de rema­tar-ho, l’escut del club va can­viar i va pas­sar a tenir la ban­dera espa­nyola en un fons. Alguns afi­ci­o­nats van arri­bar a fer una cam­pa­nya per recu­pe­rar els colors que van pas­sar a ser els actu­als ver­mell i blau. Havia arri­bat un moment difícil per a dos clubs arre­lats al ter­ri­tori, però la relació va con­ti­nuar viva. Mal­grat tot.

El debut al Camp Muni­ci­pal d’Olot

El Barça també hi va ser pre­sent quan el club olotí va can­viar el seu antic camp de l’Estació per l’actual Estadi Muni­ci­pal d’Olot, l’any 1956. El con­junt blau­grana va ser el con­vi­dat per fer un amistós entre juve­nils. Era una època en què la relació era molt bona, i fins i tot el Barça de Kubala es dei­xava veure per Olot. Això no obs­tant, la relació es va anar refre­dant després de la falta d’entesa entre Olot i Barça per por­tar Lluís Llo­rens, històric juga­dor que va aca­bar sent fit­xat pel Madrid i que supo­sa­ria un tras­bals per a l’enti­tat blau­grana, segons va publi­car la Revista Bar­ce­lo­nista. D’ell va ser el gol que va inau­gu­rar la nova era a l’Estadi Muni­ci­pal d’Olot. Fins a la dècada dels setanta, el pri­mer equip del Barça no va tor­nar a la Gar­rotxa.

El retorn del blau­grana

Les tem­po­ra­des 1971-73, just abans de l’entrada de Cruyff a la ban­queta del Barça, els blau­grana van tor­nar a Olot però en un pri­mer any sense dis­pu­tar cap par­tit. En aquell equip hi havia Rei­xach, Asen­sio, Rifé, Sadurní i estava entre­nat per l’holandès Rinus Mic­hels, i en el segon any va gua­nyar l’Olot per 0 a 2. Una de les des­ti­na­ci­ons de les pre­tem­po­ra­des d’aquell Barça va ser la Gar­rotxa i l’hotel Mont­sa­copa, ja des­a­pa­re­gut fa un temps. Les tem­po­ra­des següents, per a la ciu­tat i la comarca, van ser uns anys d’eufòria i fut­bol ines­bor­ra­bles. Una iden­ti­tat amb un equip humil que ha anat crei­xent de mica en mica.

L’actual vin­cu­lació

Olot i Barça van fir­mar un acord per vin­cu­lar els dos clubs que ha ser­vit per refer­mar els orígens del con­junt gar­rotxí amb els del blau­grana. L’Olot feia tem­po­ra­des que bus­cava aquest acord, i l’any 2019 es va ofi­ci­a­lit­zar. L’entesa es va tra­duir en dife­rents avan­tat­ges per a tots dos clubs. El Barça té pre­ferència a l’hora de fit­xar juga­dors de la base olo­tina i els socis de l’Olot poden gau­dir d’uns des­comp­tes i avan­tat­ges que el club blau­grana els ofe­reix. Des de des­comp­tes al Johan Cruyff, museu del club i palau de gel, fins a la gratuïtat de les entra­des a les sec­ci­ons d’hand­bol, hoquei, fut­bol sala i bàsquet en cadira de rodes. Un dels altres avan­tat­ges de què ha gau­dit el club pre­si­dit per Joan Agustí ha estat la incor­po­ració, en forma de cessió, de juga­dors del filial del Barça al pri­mer equip. Són els casos del cas­sa­nenc Arnau Comas i del bada­loní Peque Polo. Tots dos van for­mar part del con­junt gironí durant una tem­po­rada i van aju­dar el club a asso­lir els seus objec­tius a final de tem­po­rada. Després del des­cens a ter­cera divisió, el Barça no va tor­nar a cedir cap juga­dor a l’equip gar­rotxí. El salt qua­li­ta­tiu de cate­go­ria ha estat un impe­di­ment per con­ti­nuar amb les ces­si­ons i el pont català que s’havia bas­tit.

Bona relació

Agustí també ha comen­tat que el tracte amb la junta de Joan Laporta és molt bona i que això ho han d’apro­fi­tar per con­ti­nuar fent créixer el club. “Llui­tem perquè un altre fut­bol sigui pos­si­ble. Amb juga­dors del ter­ri­tori que se sen­tin iden­ti­fi­cats. No ho fem per qüesti­ons de raça, sinó per repre­sen­tar una soci­e­tat, cul­tura i ter­ri­tori”, ha asse­nya­lat, orgullós, el pre­si­dent Agustí.