Contra un lustre d’ombres
Ousmane Dembélé i el Barça oficialitzen la continuïtat del francès, que en cinc temporades de blaugrana no ha complert les expectatives que va generar el seu fitxatge per 140 milions
El tècnic hi té fe i és el seu principal valedor
Ousmane Dembélé continuarà en el Barça fins al 2024. Era ja un secret de domini públic que ahir el club va oficialitzar amb un acte amb el futbolista i Joan Laporta a la ciutat esportiva Joan Gamper. “Des de petit, el Barça és el club dels meus somnis, i tinc ganes de començar la temporada per donar-ho tot pel club”, va assegurar el 7. “El Barça sempre va ser la meva primera opció”, va afegir el jugador, que renova, després d’infinitat d’estira-i-arronses i amb l’objectiu de revertir cinc anys –els que fa que és culer– decebedors.
I és que Dembélé no ha complert les expectatives que el seu fitxatge va generar fa un lustre. Aquell estiu del 2017, el Barça presidit per Josep Maria Bartomeu, despitat i amb 222 milions d’euros a la butxaca després d’haver perdut Neymar, que havia posat rumb al PSG, va apostar per aquell jove de 20 anys, que jugava en el Borussia Dortmund, i a qui, des del club blaugrana, albiraven un potencial descomunal. De fet, tant li agradava al director esportiu d’aleshores, Robert Fernández, que ja l’havia intentat fitxar l’any anterior quan estava en el Rennes, que va preferir-lo a Kylian Mbappé, que va marxar també al PSG i hauria costat una xifra semblant a la que es va acabar pagant per Dembélé: 140 milions d’euros. La comparativa ara és odiosa; un, Mbappé, és un dels millors jugadors del planeta; l’altre, Dembélé, es podria dir que encara no s’ha enlairat.
La realitat és que l’extrem de 25 anys està lluny encara de ser un futbolista diferencial, almenys el que reclama un equip com el Barça. Les lesions l’han martiritzat, també és cert, frenant-li la progressió en diversos moments, fent-li perdre’s temporades gairebé completes –una (2019/20) sí que la va passar pràcticament en blanc–, i només ha jugat 150 partits oficials, dels 287 que el Barça ha disputat mentre ell ha estat en el club. De fet, només ha estat titular en el 33% dels matxs que l’equip blaugrana ha jugat en aquests cinc anys.
Malgrat tot, quan li ha tocat participar tampoc ha trobat aquella regularitat ni ha ofert el rendiment que s’espera d’un atacant que va costar tants diners. Aquest darrer curs, a les ordres de Xavi Hernández, l’entrenador de tots els que ha tingut a can Barça que més l’ha mimat, tot i el sidral que ha suposat el serial de la renovació, ha mostrat segurament la seva millor cara, encara que tampoc acaba de ser convincent, no és suficient. Dembélé és pur talent, posseeix un un contra un i un canvi de ritme que només tenen els escollits, però la presa de decisions és una feblesa que té molt gran i que acostuma a arruïnar allò de bo que genera. La falta d’instint a l’àrea rival, amb 32 gols en cinc anys sent davanter del Barça, també és una debilitat important. Ara, amb un Xavi que té la màxima fe en ell, el jugador té una nova oportunitat per créixer, optimitzar les seves virtuts i convertir-se en algú transcendent per al Barça.
2017/18: aterratge i greu lesió
El seu inici de blaugrana no va poder ser pitjor. Corria el 22 setembre del 2017, quan Ernesto Valverde li va donar la primera titularitat al camp del Getafe i, en la primera part, intentant un toc d’esperó, va trencar-se el tendó del bíceps femoral de la cama esquerra. Quiròfan, quatre mesos de baixa i, en el retorn, una altra lesió muscular. La primera campanya, doncs, va estar condicionada per aquesta primera lesió.
TITULARITATS: 14
GOLS: 4
2019/20: temporada en blanc
Una campanya completament per oblidar, ja que se la va passar pràcticament en blanc. Va començar-la encadenant problemes musculars que no li van permetre jugar amb continuïtat, i al mes de febrer va trencar-se, com li havia passat dos anys i mig abans, de manera greu; lesió al bíceps femoral de la cama dreta i adeu definitiu a la resta de temporada. Quique Setién, relleu d’Ernesto Valverde a mig curs, no el va dirigir ni un partit.
TITULARITATS: 5
GOLS: 1
2020/21: un pas endavant
Després d’un curs pràcticament inactiu, va tornar a poc a poc i es va acabar convertint en una peça important en l’equip entrenat per Ronald Koeman, que va col·locar-lo en molts partits de punta. En aquesta demarcació va oferir una bona versió en alguns partits, però la falta d’instint de cara a porteria, el poc gol que té, no li permeten ser una garantia com a davanter centre en un equip del nivell del Barça.
TITULARITATS: 27
GOLS: 11
2021/22: la renovació a l’horitzó
A l’estiu, amb la selecció francesa, es va fer una lesió al genoll de la qual va haver de ser operat, i no va jugar amb el Barça fins al mes de novembre. Xavi va donar-li galons i la versió mostrada pel jugador ha estat, segurament, la millor en els cinc anys, amb 13 assistències en la lliga. Ha acabat, això sí, la temporada amb una pírrica xifra de gols, 2. A més, el serial de la renovació va alterar l’ambient durant moltes setmanes.
TITULARITATS: 18
GOLS: 2
2018/19: posada en escena
Tot i començar jugant i entrant en l’equip, les lesions musculars van convertir-se en el seu enemic de nou i van frenar-lo en diferents moments de la temporada. En aquest segon curs va mostrar el futbolista que és: molt talentós, amb un un contra un prodigiós, però erràtic en la presa de decisions i força dispers. Va acabar amb una xifra de gols de 14 en totes les competicions, el seu millor registre de culer.
TITULARITATS: 30
GOLS: 14
Notícies
Dimarts,12 novembre 2024