La maledicció francesa
Jules Koundé arriba al Barça amb el cartell de gran central, de present i de futur –només té 23 anys–. El francès s’ha guanyat el respecte i l’admiració dels grans clubs d’Europa després de tres temporades d’un gran nivell a Sevilla. Les expectatives són altes amb Koundé, una petició de Xavi Hernández. El central vol créixer més al Barça, on trobarà una forta competència.
L’exjugador del Sevilla és un més dels nombrosos centrals francesos que han jugat a Barcelona. Els anteriors, però, van passar amb més pena que glòria pel Camp Nou. Curiosament, qui millor va rendir en aquesta posició va ser Eric Abidal, que va arribar al Barça com a lateral esquerre, però que es va reconvertir fins a ser una peça clau d’aquell equip entrenat per Guardiola. La resta no van destacar pel seu nivell. Un d’ells encara continua formant part de la plantilla blaugrana: Samuel Umtiti. Va arribar l’estiu del 2016 procedent del Lió, amb tan sols 22 anys i una gran projecció. El francès va ser titular en els seus dos primers cursos, però unes molèsties al genoll a finals de la temporada 2017/2018 ho van trencar tot. Umtiti va forçar per disputar el mundial de França aquell estiu, en què la selecció bleu va alçar-se com a campiona. Després, va estar-se diversos mesos fora dels terrenys de joc i només va jugar 15 partits el curs 2018/2019. Una lesió de la qual no ha fet net mai, sumat a un rendiment discutible en els pocs minuts que ha tingut, l’han convertit en un jugador que no compta per a Xavi i a qui es busca una sortida.
Amb qui no es trobarà Koundé és amb Lenglet. El central jugarà cedit aquesta temporada al Tottenham després de quatre temporades en què va anar de més a menys. De ser titular en molts partits els primers dos anys, a ser un futbolista assenyalat per diverses errades o penals que van acabar costant molts punts al Barça 2020/2021. La temporada passada només va jugar quan les baixes així ho obligaven.
El Barça guanyador de l’última Champions tenia un central francès a les seves files. Jérémy Mathieu va fitxar pel club blaugrana amb 30 anys el curs 2014/2015 i a canvi de 20 milions d’euros. A l’ombra de la parella formada per Piqué i Mascherano, el francès tenia un paper secundari. Serà recordat per un gol contra el Madrid. Va arrossegar diverses lesions les dues següents temporades abans de marxar a l’Sporting de Portugal.
Estades efímeres
Altres centrals nascuts a França van fer una escala molt breu a Barcelona. Lilian Thuram va fitxar pel Barça l’estiu del 2006, just després del descens administratiu del Juventus que va provocar la marxa d’algunes de les seves estrelles. Va ser més una oportunitat de mercat que un fitxatge necessari. Va jugar dos anys al Camp Nou just abans de retirar-se. També va vestir la samarreta del Barça dues temporades Philip Christanval. Fins a 17 milions d’euros en va pagar l’entitat blaugrana al Mònaco l’any 2001. Va disputar 39 partits el primer cus, però en el segon només es va vestir de curt 8 vegades. Va marxar sense deixar ni un euro a la caixa.
A la dècada dels 90, dos centrals més van arribar a Barcelona. Un tenia molt de cartell, Laurent Blanc. Va guanyar la recopa, la copa i la supercopa jugant 40 partits, però va marxar al cap d’un any. L’altre, Frédéric Dehú. Va arribar gratis després d’acabar contracte amb el Lens de la Ligue 1. També va resistir un curs al Barça, on va jugar 24 partits. Més residual va ser el paper de Todibo, pràcticament insignificant. Només va jugar cinc partits al Barça i va encadenar diverses cessions al Schalke, el Benfica i el Niça, que el va acabar comprant per 8,5 milions d’euros.
