El Rayo d’Iraola és un equip d’autor que s’expressa futbolísticament de memòria. Iraola és l’arquitecte de la idea i homes com ara Trejo i Isi Palazón l’executen amb pulcritud. És un equip treballat des del laboratori. Un equip madur que camina sol. Un equip construït a imatge del seu entrenador. Un Rayo amb segell, personalitat i vida pròpia. I aquesta és la mare dels ous. Això és el que aspira assolir Xavi amb el seu Barça. No jugar com el Rayo, és clar, però sí que l’engranatge funcioni amb la mateixa harmonia. Ara, això encara no passa. És la primera jornada i no és alarmant, però aquest és el gran repte de Xavi en aquest nou projecte. Perquè ningú no dubta que, palanca rere palanca, el Barça ha confeccionat una gran plantilla, plena de talent, amb noms importantíssims com ara el del Lewandowski, però el futbol no és només enganxar cromos a l’àlbum. Cal que tot flueixi amb dinamisme damunt la gespa i no esperar sempre que sigui una individualitat qui resolgui. Sense harmonia no hi ha alegria.

Aquest és un Barça que s’expressa des dels extrems. I ni a Raphinha ni a Dembélé se’ls va veure, ahir, amb la màgia que sí que han exhibit en la pretemporada. A tots dos se’ls va veure pecar de precipitació en la majoria d’accions. Massa accelerat Dembélé i poc precís Raphinha. Hi havia massa ganes d’agradar per part de tot l’equip i això acostuma a passar factura. Els fitxatges fets en aquest mercat d’estiu han reactivat el barcelonisme i hi ha moltes esperances dipositades en aquest Barça. El vestidor ho nota i, ahir, potser el problema va raure a saber canalitzar tota aquesta eufòria. Es va veure un Barça enèrgic, amb fam, però menys fluid del que Xavi segurament hauria volgut.

Iraola va saber ofegar la sortida de pilota del Barça en el primer tram de partit. La pressió alta de Camello, Isi, Trejo i Álvaro va posar en moltes dificultats el Barça. A Ter Stegen li costava trobar l’home lliure. Això va quedar corregit en la segona part, en què l’esma del Barça va acabar fent acular el Rayo per una qüestió d’inèrcia col·lectiva. El Barça va ser millor en el segon acte que en el primer. Els canvis van influir-hi: Ansu i Aubamenyang van aportar dinamisme i Kessié i De Jong, energia nova al mig del camp, perquè ni Gavi ni Pedri van tenir el protagonisme desitjat en els primers 45 minuts.

Ter Stegen va salvar el Barça en el minut 46 de la primera part. Álvaro va deixar retratat Araujo amb una gran retallada dins l’àrea i el porter alemany va salvar el gol fent el pas endavant per reduir espais i aturar la rematada del jugador del Rayo. Va ser la millor oportunitat de gol dels madrilenys en tot el partit. El Barça en va tenir moltes més. Dembélé va xutar tou a les mans de Dimitrievski (33’) i Pedri va xutar ajustat al pal (35’) en les dues aproximacions més clares del primer temps. El Barça va estar més a prop del gol en la segona part. Ansu Fati va fer lluir Dimitrievski després d’un gran xut de primeres després d’una passada de Dembélé (64’) i Aubameyang va veure com entre el porter macedoni i la seva defensa evitaven el gol en el 39’ de la segona.

En el temps afegit, el canari Alejandro Hernández Hernández va expulsar Sergio Busquets amb doble groga, després d’un cop a la cara de Falcao. Problema a la vista per a Xavi de cara a la sempre difícil visita a Sant Sebastià de la jornada 2. Massa aviat per haver de recordar-se ara de Nico. Miralem Pjanic o De Jong, si encara continua en la plantilla, candidats a cobrir el buit.