La protagonista
Salma Paralluelo
Un talent natural
La futbolista aragonesa aterra al Barça després d’haver-se proclamat campiona del món sub 20 amb la selecció espanyola en un torneig en què ha estat protagonista
Amb una condició física que combina força i velocitat, ha guanyat títols importants tant en atletisme com en futbol
Amb només 18 anys, ha hagut de triar entre un dels dos esports
Salma Paralluelo (Saragossa, 2003) està radiant. Proclamada recentment campiona del món sub 20 amb la selecció espanyola, en un torneig en què ha estat protagonista –ha estat l’MVP de les semifinals i ha marcat un doblet en la final–, la futbolista aterra ara al Barça, un dels grans equips d’Europa. Això ha suposat un canvi important en la seva vida. I és que quan un esportista professional decideix fer un canvi en la seva carrera, normalment és perquè vol provar un altre club, una altra posició, un altre estil o una altra distància, però no és gens comú que la mudança sigui de disciplina. Un cas excepcional és el del pilot qatarià Nasser al-Attiyah, que abans de proclamar-se quatre vegades campió del ral·li Dakar, va aconseguir el bronze als Jocs Olímpics de Londres 2012 en tir esportiu. Amb només 18 anys, Salma Paralluelo s’ha vist obligada a escollir entre dos dels seus somnis, ja que un elimina automàticament l’altre: aixecar la copa de campiona mundial o penjar-se la medalla d’or olímpica. Prioritzar entre el camp o la pista és el dilema al qual ha hagut de fer front la campiona d’atletisme i també de futbol. És evident que Paralluelo s’ha quedat amb la pilota, però en cap cas ha estat una decisió fàcil. Així ho assegura el seu ja exentrenador Félix Laguna. “Li vaig proposar que continués un temps més a l’atletisme, que es dediqués a disputar dos Jocs Olímpics i amb 24 anys podia tornar al futbol d’elit”, explica Laguna. Salma hi va rumiar fins fa poques setmanes, i és que fitxar pel Barça era totalment incompatible amb la pràctica d’un altre esport pel nivell d’exigència, la gestió de la disponibilitat i el risc de lesions.
Per altra banda, combinar el primer equip blaugrana amb l’atletisme “tampoc era conciliable, ja que a la pista podria haver mantingut el nivell, però no millorar. És a dir, podria haver arribat a ser una molt bona atleta, però no una crac”, comenta Laguna. Si només depengués d’ella, Paralluelo no hauria renunciat a res, però l’oferta del FC Barcelona era molt atractiva per a una esportista. I més encara si és culer des de ben petita. “El Barça ha tingut una sort enorme, però cal que la cuidi”, diu Laguna, que parla des del sentiment protector de qui ha estat un segon pare per a la saragossana. “Salma té només 18 anys, per molt que sigui una professional. Inclús quan parles amb ella, un s’oblida de la seva edat, però no s’ha de tenir pressa perquè això pot portar problemes”, adverteix l’entrenador. Sobretot després de l’edema als bessons i el traumatisme al soli que es va fer la jugadora durant la concentració de la selecció espanyola per a l’Eurocopa. Se’n va recuperar, i va poder competir a un gran nivell en el mundial sub 20. L’abril del 2021 Paralluelo també es va trencar els lligaments encreuats del genoll esquerre, exactament la mateixa lesió que té Alexia Putellas.
Múscul i tècnica
Salma a ple rendiment destaca per la “capacitat d’aprenentatge, d’adaptació i de superació”. Félix la descriu com una noia “incansable amb un portent físic molt fort”, que de ben segur servirà per enfrontar-se a rivals tan durs com l’Olympique de Lió o qualsevol de les potències europees. Tot i venir de l’atletisme, la saragossana no és velocista, “però té la qualitat d’aguantar, d’esprintar, de tornar i defensar, d’atacar” i tècnicament “només cal veure el gol que va fer a les seves noves companyes”, recorda.
Fora del terreny de joc, el nou fitxatge del FC Barcelona és una noia “entregada, madura i amb les idees molt clares”, descriu algú que la coneix des de la infantesa. “Té un magnetisme que et motiva i alhora t’exigeix” quan es tracta d’assolir reptes i posar-la a prova. Per totes aquestes qualitats, Laguna no titubeja quan afirma que és “un diamant en brut”.
Inicis com a doble esportista
Félix Laguna era coordinador de l’escola d’atletisme Scorpio-71 quan va conèixer personalment Salma Paralluelo. No era la primera vegada que la veia, i és que ja la tenia controlada per haver-se proclamat guanyadora de diverses curses infantils, entre altres la Jean Bouin de Barcelona. Salma va demanar entrenar-se només un parell de dies a la setmana perquè també jugava a futbol, i ho feia en un equip de nois on s’havia convertit en la líder del vestidor.
Sent atleta sub 14, Salma Paralluelo ja guanyava tot allò que disputava i va estar molt a prop de batre el rècord estatal en el triple salt, en possessió d’Ana Peleteiro. “Feia marques similars a les de les millors plusmarquistes, sense gairebé entrenar-se”, recorda el coordinador, que defineix Paralluelo com una “excepció genètica”. “Té realment un talent innat”, o en aquest cas, en té dos, i és que, com diu el mateix Laguna: “El Barça ha contractat una futbolista i una atleta.” Tant de bo no s’hagi equivocat amb l’esport escollit.
