El Barça rutlla i les noves incorporacions definitivament li han permès entrar en una dimensió coneguda però que quedava llunyana en el temps. Aquell escenari en el qual el conjunt blaugrana se sentia superior i atropellava els rivals. Això ho va aconseguir al Ramón Sánchez Pizjuán, sobretot, després de fer el 0-1 i espolsar-se la pressió asfixiant del Sevilla. Obrir la llauna va ser clau per estripar la defensa sevillista, un ninot quan els de Xavi podien iniciar transicions amb velocitat, tot un espectacle. I en moltes d’aquestes va ser clarament protagonista Raphinha. El brasiler va estar en el lloc adequat per fer la primera diana blaugrana amb el cap després de continuar una jugada que va iniciar Gavi amb una recuperació, Busquets generant joc, Dembelé conduint amb velocitat i Lewandowski picant per damunt de Bono. El de Porto Alegre va caçar molt a prop de la porteria el refús a la desesperada de Fernando per estrenar-se com a golejador amb la samarreta del Barça.

Sobretot en el segon acte, a Raphinha el partit se li va posar de cara per lluir. I ho va aprofitar. L’extrem esquerrà, que juga enganxat a la dreta, va fixar-se a la banda per fer gran i llarg l’equip i així generar espais a un Sevilla que no s’atrevia a anar a totes a retallar distàncies ja amb el 0-2 al marcador. En el 0-3 definitiu, l’ex del Leeds United va entendre’s amb Dembélé per servir un córner en curt i centrar una pilota al segon pal, on arribava Koundé, que va cedir a pler la diana a Eric Garcia. Poc després, ja agradant-se, va servir en safata dos gols més, primer a Dembélé, que no va saber definir bé (58’), i després a Lewandowski, que va provar de picar la pilota per damunt de Bono però el marroquí li va endevinar les intencions (73’). La passada en diagonal al desmarcatge del polonès va ser exquisida, tensa i entre els centrals, on més mal fa.

Raphinha va guanyar-se l’honor de provar el xut en dues faltes des de la frontal, això sí, sense gaire encert.