És l’únic que queda. L’argentí Maxi Fjellerup (Argentina, 1997) no és Tom Cruise, però s’ha convertit en un dels jugadors emblemàtics del club i, després de la sortida de Jaume Sorolla de l’equip, en el darrer testimoni en actiu de la història recent del Bàsquet Girona. El jove va arribar a l’equip el gener del 2022, compartint vestidor amb un Marc Gasol que s’havia posat entre cella i cella l’ascens del club dels seus somnis. Dit i fet. Sis mesos després, un 19 de juny que quedarà gravat en els annals de la història de la ciutat, Girona tornava a tenir un equip a l’ACB.

En la seva primera temporada a la màxima categoria, es recriminava l’excés de confiança i la particular mecànica de tir d’un escorta amb unes condicions físiques envejables però mancat de sang freda i ment col·lectiva en moments importants. Allò típic de: la puc passar però me la jugo tot sol. En el seu tercer any a la màxima categoria, Fjellerup ha viscut més derrotes que victòries, assumint la lluita per la permanència com una constant i comptant amb la desconfiança de més d’un dels tècnics que han desfilat per la banqueta gironina. Malgrat tot, ha resistit.

Potser per viure l’escut amb intensitat o per ser conscient de la volatilitat de les temporades, Fjellerup ha sorprès tothom en els darrers partits fent un pas endavant i convertint-se inesperadament en aquell actor que passa del paper turmentat al de protagonista.