La defensa del relleu
Xavi va repetir línia defensiva per segon partit consecutiu: Kounde, Araujo, Eric Garcia i Balde, que van rendir a un nivell alt
Futbolistes joves de present i de futur que exemplifiquen el relleu generacional d’aquest Barça, amb Jordi Alba i Piqué perdent protagonisme
El Barça va entonant-se cada dia que passa. Després d’un debut decebedor i una golejada enganyosa contra la Real Sociedad, l’equip de Xavi Hernández ha encadenat dues victòries contundents i convincents. Sobretot la de dissabte a Sevilla. Després d’uns primers minuts dubitatius, els blaugranes van passar per sobre dels andalusos fins a certificar la tercera victòria consecutiva. Cada vegada, hi ha més notes positives en aquest Barça, i Xavi comença a dibuixar l’onze de gala. Contra el Valladolid i el Sevilla va repetir alineació: Ter Stegen, Kounde, Araújo, Eric, Balde, Busquets, Pedri, Gavi, Raphinha, Lewandowski i Dembélé. Una mescla entre jugadors experimentats i una multitud de futbolistes joves que representen el present i el futur d’aquest Barça. Entre aquests onze protagonistes, n’hi ha quatre que exemplifiquen perfectament el relleu generacional que està vivint l’equip. Es tracta de la línia defensiva, que no supera els 21 anys de mitjana.
El pas de les setmanes i els partits dictaran si realment és la defensa titular que vol Xavi, però la realitat és que tots quatre han arrencat la temporada a un nivell molt bo. A Sevilla, dos d’ells van ser protagonistes. Jules Kounde, de nou al lateral dret, va fer dues assistències de gol: una a Lewandowski i una a Eric Garcia. El central martorellenc ha arrencat la temporada com un tro i ha deixat enrere tots els dubtes que el sobrevolaven el curs passat. Eric, que porta l’ADN Barça a la sang, ha jugat de titular les quatre jornades de lliga i, si no fos per les molèsties que va notar a Sevilla, hauria jugat tots els minuts. El seu primer gol com a professional va ser la cirereta del pastís a un inici de temporada prometedor. Xavi no es cansa d’elogiar-lo, de catalogar-lo de líder i capità, i el central de Martorell està responent sobre la gespa. D’altra banda, el rendiment d’Araújo no sorprèn. Ja la temporada passada va ser un futbolista capital i la seva titularitat és inqüestionable. El seu potencial físic el converteix en un central pràcticament intractable en els duels individuals. I el quart és Balde. La sorpresa positiva. El lateral esquerre no va disposar de gaires minuts amb el primer equip el curs passat, any del seu debut oficial. Durant la pretemporada, ha convençut Xavi, s’ha aferrat a la titularitat i no sembla disposat a deixar-la escapar.
El relleu
Gerard Piqué ha estat el central blaugrana des de la temporada 2008/2009. Jordi Alba no s’ha mogut del lateral esquerre des que va arribar, el curs 2012/2013. Dos jugadors que han estat líders del Barça la darrera dècada i que han ofert un gran rendiment. L’equip patia quan un d’ells faltava. Ara, les coses han canviat. La competència ha arribat a l’eix de la defensa. A Araújo i Eric, se’ls han sumat Christensen i Kounde, si bé el francès ha jugat de lateral dret. Tot plegat ha provocat que Piqué, amb 35 anys i arrossegant lesions els darrers anys, encara no hagi jugat ni un sol minut. D’altra banda, Jordi Alba ha quedat relegat a un segon pla per donar pas a un jove de 18 anys i que va arribar al club quan en tenia 8. Ha passat per cada categoria inferior i sembla haver trobat el premi.
El Barça acaba de fitxar dos laterals purs, petició de Xavi, però caldrà veure quin protagonisme tenen. Sembla difícil poder fer asseure gaire a la banqueta Kounde, Araújo i Eric Garcia. El tècnic de Terrassa ja pot comptar amb Héctor Bellerín, però la fórmula del francès ha funcionat al carril dret i podria repetir posició en molts duels d’aquesta temporada. A l’altre costat, l’esquerre, ha arribat Marcos Alonso, un futbolista experimentat. Però la irrupció de Balde, que ha aprofitat cada minut que ha jugat, converteixen el futbolista del filial en el lateral titular del moment. El barceloní ja encadena tres titularitats consecutives i, cada cop, se’l veu més còmode i segur.
Xavi té on triar i remenar. Beneït problema. La competència ferotge en totes les posicions dona marge al tècnic per fer rotacions. Els jugadors estan més alerta. “És la meritocràcia”, ha dit sempre el terrassenc. Kounde, Araújo, Eric Garcia i Balde. Els mèrits hi són.
