Mandíbula de vidre
El Barça va oferir una convincent i prometedora versió al feu del Bayern, fins que va rebre el cop del primer gol, del qual no es va saber recuperar i ja no va reaccionar
En els darrers anys, aquesta és la tònica d’un equip que s’esfondra quan van mal dades i que llença partits en petits trams fatídics
Les sensacions amb les quals va marxar el Barça de Munic dimarts a la nit van ser més aviat bones, tot i la desfeta (2-0). “És un resultat enganyós. A la primera part crec que ens mereixíem més. És un partit agredolç, podíem haver aconseguit algun punt aquí”, va assegurar Pedri. “Traient petits detalls, hem estat bé. Cal millorar, ser positius i seguir lluitant”, va afegir un altre dels integrants del vestidor, Jules Kounde. “Hem estat millors que el Bayern en molts aspectes. Els hem sotmès, hem estat superiors, però això és la Champions”, va afirmar Xavi Hernández posant èmfasi en l’escenari, la Champions, la màxima competició continental de clubs, Europa. “Estic enfadat perquè era un dia per guanyar”, va afegir l’entrenador, que es va lamentar que el seu equip deixés escapar en només cinc minuts un partit que tenia a la mà i en el qual havia disposat de diverses oportunitats per avançar-se. Lucas Hernández va fer l’1-0 (50’) i, sense temps per a res, Leroy Sané va anotar el 2-0 (54’).
Després d’anys i imatges mediocres en les grans cites europees, l’entorn culer, en general, s’ha mostrat comprensiu amb un equip que va oferir una cara positiva contra un Bayern al qual hauria pogut noquejar en la primera part, encara que en la segona qui va acabar a la lona va ser el Barça. I és que, tot i la bona versió, el final va ser el de sempre. És la tònica de l’equip blaugrana a Europa; davant d’un rival d’envergadura, no sap encaixar la primera trompada i s’esfondra. Té la mandíbula de vidre i amb un cop n’hi ha prou perquè se li trenqui i caigui. Dimarts, el gol de Lucas Hernández va ser definitiu, ja que el grup no va ser prou fort per resistir la batzacada i el posterior gol de Sané ja va ser un revés del qual no es va aixecar.
Els precedents
Això que li va passar al Barça a l’Allianz Arena, li ha passat els últims anys a Europa. Mentalment cau i llença els partits, eliminatòries en alguns casos, en un moment. La primera vegada que va experimentar-ho va ser en el 4-0 a Anfield (2018/19) en la tornada de semifinals. Amb la lliçó del curs anterior (2017/18) de Roma –no apresa–, on va malbaratar un 4-1, el Barça va presentar-se al feu del Liverpool amb un avantatge de 3-0, però es va deixar anar quan va encaixar dos gols seguits de Wijnaldum (54’ i 56’) que van empatar l’enfrontament. Aquell dia, el primer gol del neerlandès, el 2-0, ja va estabornir els blaugrana, que van rebre el següent a l’instant i ja no es van tornar a aixecar.
La temporada següent (2019/20) va succeir una cosa semblant. Òbviament els resultats i les actuacions d’un equip no es redueixen al cap i, encara que tot va relacionat, aquest Barça acumulava altres problemes futbolístics, però també és cert que desplomar-se d’aquesta manera mentalment acaba sent condemnatori. Li va passar també en el 2-8 precisament contra el Bayern. A Lisboa, en una eliminatòria de quarts de final a partit únic que anava 1-1, va veure com en deu minuts, del 21’ al 31’, el conjunt bavarès se li posava 1-4. Perisic (21’) va fer l’1-2 i una altra vegada va quedar grogui, i Gnabry (27’) i Müller (31’) se’n van aprofitar. En el tram final, una altra abaixada de braços, ja que del minut 82 fins al final li van caure tres gols més.
I la història es va repetir en els vuitens de final de la campanya següent (2020/21) contra el PSG. En l’anada al Camp Nou, amb un resultat d’1-4, l’encreuament va quedar liquidat. I una altra vegada per no aguantar dempeus una patacada. Amb resultat d’1-1, Mbappé (65’) va fer l’1-2 i només cinc minuts després Kean (70’) va anotar un 1-3 mortal.
L’últim precedent d’aquest estil, abans del de dimarts, va ser al mateix escenari fa nou mesos (2021/22), en l’últim matx de la fase de grups. El conjunt culer havia de guanyar el Bayern per classificar-se, era un duel a cara o creu, però, de nou, en un breu instant es va decidir. Müller (34’) va fer l’1-0 i no van passar ni deu minuts quan Sané (43’) va enterrar qualsevol possibilitat blaugrana. El resultat final va ser de 3-0.
A l’equip orientat per Xavi, doncs, no li queda cap més remei que millorar en aquest aspecte per poder tornar a competir contra els grans. De res serveix mostrar una versió convincent i prometedora com a Munic si després de rebre una diana en contra el conjunt s’ensorra. “Hem d’aprendre dels nostres errors. Quan la situació és dolenta, n’aprens”, va repetir l’entrenador.
