L’Elx viu immers en la celebració del centenari de la seva fundació. Cent anys d’història en què la seva època més gloriosa la trobem en les dècades dels seixanta i setanta. És el període en què l’Elx va assentar-se en la primera divisió i quan va aconseguir puntuar per darrera vegada al Camp Nou, un estadi on no ha guanyat mai. Va ser la temporada 1974/75. Després d’un subcampionat de copa el 1969, un descens el 1971 i un retorn a primera el 1973, l’Elx va mostrar-se decidit a lluitar contra gegants. Dit i fet. Va arrencar el curs 1973/74 derrotant el Barça i, una temporada després, va repetir la gesta a l’antic estadi d’Altabix. No en tenia prou i es va plantar al Camp Nou per esgarrapar un punt (0-0) davant un conjunt culer dirigit per Rinus Michels i amb futbolistes com Sadurní, Migueli, Rifé, Rexach, Asensi o Johan Cruyff –vigent pilota d’or– sobre la gespa. Tota una gesta. “Per un equip petit, empatar al Camp Nou era motiu de satisfacció. Uns 20 autocars es van desplaçar a Barcelona”, recorda el periodista especialitzat en l’Elx Santiago Gambín.

Aquell equip dirigit per Néstor Rossi va ser capaç de sumar quatre dels sis punts contra el Barça. Un curs brillant en què els il·licitans van fregar la classificació europea. “Va ser una magnífica temporada. Aquell Elx jugava fent molt bon futbol”, explica Gambín. Esteban, Cano, González, Indio, Llompart, Cano, Sitjà o Melenchón eren alguns dels protagonistes d’aquella plantilla. També Félix Palomares, que va trepitjar el Camp Nou amb només 20 anys. “Jugar en aquells estadis era al que aspiràvem tots quan arribàvem a primera. Érem un equip treballador, com una família. Crec que la disciplina ens va permetre resistir a primera. Contra els equips grans jo acostumava a fer bons partits”, recorda. Tant que va acabar cridant l’atenció del mateix Barça: Palomares va ser el primer fitxatge de Josep Lluís Núñez. “El meu germà va venir amb mi fins a Barcelona i va negociar amb ell. El canvi d’estar en un equip com l’Elx a jugar al Barça era enorme. Jo no havia sortit de casa, tot allò era nou per a mi”, recorda.

Passats 47 anys, puntuar al Camp Nou continua sent complicat. El curs no ha començat gens bé per als il·licitans, que només han pogut sumar un punt. “El Barça ho tindrà més fàcil. Espero que l’Elx reaccioni, però serà molt difícil treure alguna cosa”, explica Félix Palomares. Més possibilitats li dona Santiago Gambín. “No és el moment propici, però el futbol és una moneda a l’aire. Tot és possible. Quan comenci el partit, l’Elx tindrà un punt. A veure si el conserva.”