Tot equip que aspira al màxim necessita un futbolista diferencial, aquell que del no res desencalla una situació, que és capaç d’escurçar el camí cap a la victòria amb una acció puntual, que apareix en els moments de més dificultat. I aquest Barça, que manté el pas ferm, el té en la figura de Robert Lewandowski. L’ariet de 34 anys ha caigut dempeus en el club blaugrana; ja no és només que faci gols a dojo, sinó que també afegeix personalitat al grup, és un referent per als companys, a qui orienta, és una amenaça per als rivals, a qui castiga si té un metre de més, i té el Camp Nou encisat. I és que la parròquia culer, mancada d’il·lusió en els darrers temps i que té ganes de futbol –85.073 espectadors ahir–, està atenta a cada moviment del nou ídol i l’aclama ràpid. Només cal un toc d’esperó, un retall en sec, una paret amb intenció o fins i tot un esprint abans de començar el partit perquè l’afició aplaudeixi i ovacioni l’astre polonès. I, a més, si va marcant gols –realment li cauen de les butxaques– com ahir, que va liderar la golejada (3-0) contra l’Elx amb un doblet, tot plegat agafa més força. El “Ro-bert, Le-wandoski”, que li canta l’afició, ja sona cada dia a l’estadi i s’està convertint en un clàssic.

Lewy, doncs, va tornar a decidir un matx del conjunt dirigit per Xavi Hernández, en una tarda que va acabar sent plàcida, però que no feia tan bona pinta al començament. L’Elx, que encara no ha sumat ni un triomf en el campionat, va sortir ben endreçat al seu camp amb un 5-4-1, disposat a resistir al darrere i a viure al davant amb pilotades llargues a Lucas Boyé, un punta que se sap buscar bé la vida, i al Barça li va costar generar en aquest primer tram. En un segon, però, l’escenari va canviar quan Gonzalo Verdú va fer caure Lewandowski –qui si no– quan aquest encarava porteria i es va guanyar la vermella directa. No s’havia complert ni un quart d’hora de joc (14’) que l’equip entrenat per Francisco es quedava amb deu homes i el duel, òbviament, se li va fer llarg. No havien xutat a porteria els culers fins aleshores, però a partir d’aquí en van fer prou amb paciència, fent circular la pilota d’una banda a l’altra, per desarborar el sistema defensiu visitant.

Sense Busquets ni Gavi en l’onze inicial, Frenkie de Jong i Kessié van ser els escollits per acompanyar en la medul·lar Pedri, el més clarivident i, de fet, les dues primeres dianes van néixer de les seves botes. No va desentonar De Jong, de migcentre, malgrat que no va poder lluir les seves conduccions davant d’un contrincant enfonsat a la seva àrea, ni tampoc va ser la tarda de Kessié, sense espais per córrer i sorprendre arribant, i condicionat des del primer minut amb una groga que el va fer anar amb peus de plom.

Qui sí que va saber fer mal és Alejandro Balde, un altre cop titular, que va ser clínic i puntual arribant a la línia de fons des de la banda esquerra. Amb ell va connectar Pedri en dues ocasions que van servir per liquidar l’enfrontament. En la primera, el jove lateral va fer una bona centrada que Lewandowski (34’), al segon pal per empènyer, va aprofitar per marcar el camí; i en la segona va trobar Memphis (41’), que va rebre d’esquena al defensa dins l’àrea i es va treure del barret un revers esplèndid, en una acció similar a la que va protagonitzar en la pretemporada contra l’Inter Miami, per quedar encarat a porteria i obrir escletxa. Totes dues dianes, és cert, van estar al límit del fora de joc, però el VAR se les va mirar i les va validar, cosa que no va fer amb una altra de Pedri just abans del descans, anul·lada un cop celebrada.

Poca història va tenir la segona part, que es va inaugurar amb un altre gol de Lewandowski (48’), el vuitè a la lliga, l’onzè en tot el curs, en una altra demostració de caçador amb què va sentenciar. Amb un Elx entregat, que amb prou feines va passar del mig del camp, tant el mateix Lewandowski, com Dembélé i Memphis van buscar ampliar el marcador sense èxit abans de ser rellevats i deixar el seu lloc a Ansu Fati i Ferran Torres. Tots dos, necessitats de rescabalar-se i reivindicar-se, Ansu per l’esquerra i Ferran en punta, van intentar-ho però, un xic ansiosos, tampoc ho van aconseguir. Tres punts més per als blaugrana, que, impulsats pel factor Lewandowski, pressionen el Madrid pel lideratge.