Barça
LUIS MILLA
EX FUTBOLISTA DE BARÇA I REAL MADRID
“El Barça està en el camí”
“El Madrid el veig sòlid i compacte i el Barça encara té marge de millora i un procés d’adaptació”
“Xavi dona continuïtat al que han fet altres entrenadors que han seguit i polit la idea primera de Johan Cruyff, que és qui ho va instaurar tot”
Luis Milla (Terol, 1966) forma part d’una llista no gaire extensa de futbolistes que han jugat al Barça i al Real Madrid. Tenia 17 anys quan jugava al Terol, a tercera divisió, i el club blaugrana el va reclutar i li va canviar la vida. La Masia, el filial, Johan Cruyff, el primer equip (1988-90) i unes desavinences arran de les negociacions per a la seva renovació que van fer que decidís agafar el pont aeri i fitxar pel Real Madrid. Allà hi va jugar set temporades (1990-97), abans de posar el rumb cap al València, on va jugar-n’hi quatre (1997-2001) i es va retirar. I de la gespa va passar a la banqueta i ha entrenat Espanya sub 21, l’Al Jazira, el Lugo, el Saragossa, la selecció d’Indonèsia i, ara mateix, el Persib, també del país asiàtic, recentment protagonista per la tragèdia que va succeir en un estadi, en què van morir 131 persones. Abans del clàssic, Milla atén L’Esportiu des d’Indonèsia, on està instal·lat.
Està avesat a Indonèsia ja.
Vaig tenir una primera etapa de prop de dos anys en què entrenava la selecció nacional i ara fa uns dos mesos que estic aquí, començant un projecte nou, al Persib. Conèixer el país, conèixer la cultura, conèixer la gent va ser el que em va convèncer per tornar una altra vegada. Estem contents amb el treball, amb el club, la seva organització, els jugadors. Ara el que passa és que estem sorpresos pel que va passar, i, després, parats. La lliga està aturada i estem esperant a veure si al novembre totes les parts –govern, federació i clubs– entenen que podem començar la lliga sense problemes.
La commoció deu ser important...
Imagini’s... Ja va ser-ho en l’àmbit mundial, imagini’s aquí. S’han de posar seriosos. Aquí es juga el mundial sub 20 i la FIFA intentarà donar suport a la federació, als clubs i al govern perquè es facin uns protocols als estadis perquè això no torni a passar, i ara esperem que aquesta bona feina es produeixi i que no torni a succeir una desgràcia com aquesta.
Diu que conèixer el país és el que el va convèncer per tornar-hi. Què me’n diu, de la cultura i la vida d’Indonèsia?
Pensi que aquest és el quart país més poblat del món, el 80 o 85% de la gent és musulmana. Una cultura molt musulmana, i molt amable i molt respectuosa amb tot tipus de religions, que aquí n’hi ha diverses: cristianisme, hinduisme, budisme... La gent respecta molt. Els anys que vaig estar aquí vaig estar bé, a gust, em vaig sentir valorat i respectat, i per això vaig voler tornar a provar aquesta aventura.
És un gran canvi d’entrenar la selecció?
És diferent, sí. En un club és una altra velocitat, molt més intens, més estressant, però ja estem adaptats. Els jugadors ens van acceptar molt bé, vam sumar victòries, estàvem en un bon moment, fins que ens hem hagut d’aturar.
En quin punt està el futbol respecte a Europa?
No es pot comparar. A l’Àsia es van apropant, potser el Japó... En els mundials es veu la diferència que hi ha entre els països asiàtics i els europeus i sud-americans. Crec que Indonèsia està fent passos bons de cara al futur. La federació està treballant bé, però això porta el seu temps i el seu procés. La sensació que tinc és que en els darrers cinc anys està creixent.
Què falta?
Nosaltres a Europa tenim un alt nivell de competició. Jo, en aquest sentit, me’n vaig a la base, al futbol de base, que és on s’inicia tot. A Espanya, per exemple, hi ha unes competicions adequades per als joves, hi ha entrenadors de molt nivell per als joves, hi ha unes instal·lacions de molt nivell per als joves, i en línies generals es fa un gran treball. Aquest camí crec que és el que han d’agafar a l’Àsia. Per exemple, en les competicions per a joves, hi ha competicions sub 16, sub 19 i potser duren tres mesos; mentre que a Espanya a aquestes edats ja estan competint des dels sis o set anys, a Indonèsia a aquestes edats encara no estan competint. Crec que és un tema de base, de temes que han de polir, i no és fàcil. És com la qualitat dels entrenadors; a Europa hi ha molt de nivell i en aquest aspecte han de créixer, amb escoles per a entrenadors. Sobretot entrenadors per a joves.
Seguint amb el futbol de base, vostè va estar a La Masia. Quin record en té?
Molt bo. Vaig arribar-hi amb 17 anys, vaig estar-hi un parell d’anys i després vaig anar a un pis. És un record inesborrable, sis anys a Barcelona i els primers a la Masia. T’eduques en una sèrie de valors importants i, en aquest aspecte, crec que el Barça és ideal per als joves. Surts amb una molt bona educació. En tinc molt bons records, vaig fer molts bons amics.
Allà va créixer, es va formar fins a arribar al primer equip. Johan Cruyff va ser qui el va fer pujar, quina va ser la seva primera impressió d’ell?
El meu primer record de Johan és en una pretemporada que vaig fer amb el primer equip. Jo era un jove que feia un any i mig que estava al filial i fins que va arribar ell no era fàcil que es donessin oportunitats als joves. Era un home amb molta personalitat, les idees molt clares, amb una forma d’entendre el joc que per a nosaltres era molt nova i sorprenent.
Va canviar el futbol?
És un home que va traslladar la idea de l’Ajax, la seva idea futbolística, perquè ell ja havia entrenat l’Ajax, i va venir al Barça amb una forma d’entendre el joc que és la base del Barça ara. Després s’ha anat millorant amb entrenadors amb la mateixa idea com Guardiola i Luis Enrique, que han anat polint la forma de jugar, però el que ho va instaurar tot va ser Johan Cruyff fa 35 anys.
Va participar en la creació del ‘dream team’, però va marxar abans de la seva eclosió. No sé si de vegades ha pensat “si m’hagués quedat...”
No, no. Al final van ser uns anys meravellosos, però en aquell moment vaig haver de prendre una decisió. A la vida s’han de prendre decisions, decisions valentes, i no mirar enrere, i això és el que vaig fer. Vaig anar al Madrid, vaig estar-hi set anys. A mi individualment no em va anar malament a Madrid i no me’n penedeixo gens.
I com va experimentar aquell canvi des del punt de vista futbolístic?
El futbolista al màxim nivell s’ha d’adaptar. I en una carrera de 15 anys et trobes entrenadors diferents, equips amb un estil definit i t’has d’adaptar a la idea, l’estil, a la forma d’entendre el joc de cada lloc, de cada entrenador. Hi havia diferències, sí.
I a nivell de clubs? Es nota molt el canvi?
No. No són gaire diferents. Són clubs molt grans en què hi ha molta responsabilitat, molta pressió, un grandíssim nombre d’aficionats al darrere, i no només la gent de Barcelona o Madrid sinó en l’àmbit internacional. Ara que porto quatre anys fora és quan m’adono de la magnitud del Barça i del Madrid i d’un clàssic. Són similars, amb les mateixes exigències, els mateixos objectius, grans equips.
Ha jugat clàssics amb les dues samarretes. Com és un clàssic?
És un partit especial per al jugador. Durant la setmana tens la sensació que hi ha un ambient especial, la gent t’ho transmet. Hi ha molta pressió, també de la premsa. L’entorn està molt pressionat i el futbolista ha d’intentar portar una setmana tranquil·la perquè hi ha molta responsabilitat, molta pressió, és un partit important. És diferent. Quan un és nen i somia a jugar a futbol, són els partits que vol jugar. En aquest aspecte, he tingut molta sort.
El de demà es presenta amb igualtat a la lliga. Com veu el Madrid?
Molt bé. Un equip compacte, un equip fet i el que ha fitxat ho ha fitxat molt bé. És un equip amb les idees molt clares i els jugadors confien en l’entrenador. Té diversos registres; és molt físic, et pot fer gol corrent, et pot fer gol combinant, et pot fer gol a pilota aturada... És un equip molt dur, molt fort i que està fent les coses bé.
I el Barça?
És un projecte nou. Han fitxat bé. Crec que Laporta està fent una gran feina, dins del que s’ha trobat. El que passa és que té moltes peces noves, que ha d’anar adaptant, però en la lliga ha començat bé. Té els mateixos punts que el Madrid, però tinc la sensació que el projecte no és tan sòlid com el del Real Madrid. Veurem el clàssic i com es comporten els dos equips.
Costa més implantar un model de joc com el que vol implantar Xavi?
Jo crec que no. Estem parlant que aquest model de joc està instaurat des de fa molts anys, Xavi dona continuïtat al que han fet altres entrenadors que han seguit la idea primera de Cruyff. Aleshores Xavi sí que s’ha trobat amb un canvi de cicle, en els últims dos anys el club ha hagut de treure jugadors perquè l’equip estava esgotat i no arribava al nivell que s’exigeix a una entitat com el Barça. I sí que és veritat que aquest canvi de cicle suposa col·locar unes peces que penso que estan ben fitxades perquè són jugadors que estan en la línia del que busca el Barça. El Madrid el veig sòlid i compacte i el Barça encara té marge de millora i un procés d’adaptació en el camí.
Parlem de migcampistes, la seva especialitat, i a més ha entrenat la selecció espanyola sub 21, per tant ha vist moltíssims futbolistes joves amb projecció. Què em diu de Pedri?
És un gran talent. Un jugador d’aquells que es troben a faltar; del carrer, amb creativitat, un futbolista top per a la forma d’entendre del Barça. Li va com l’anell al dit i, a més, té marge de millora per l’edat que té.
I de Gavi?
És el fruit d’aquesta bona feina que fa el Barça a la Masia. Aporta coses al primer equip ja, però amb l’edat que té és un jugador molt madur que ja és a la selecció espanyola. És un projecte de jugador molt fiable tot i la seva joventut.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dilluns,23 setembre 2024
