Arriba la copa del món, que es disputa del 20 de novembre al 18 de desembre, i el Barça marxa de vacances. Exempt de disputar la primera eliminatòria de copa perquè com els tres altres equips –Betis, Madrid i València– que participen en la supercopa se’n deslliura, l’equip –els no mundialistes– s’atura des d’ara fins a principis de desembre, quan tornarà a la feina amb la mirada posada en el derbi contra l’Espanyol, que es podria disputar l’últim dia del 2022. Es desconnecta el grup, que tanca així el primer tram de curs amb un regust agredolç, líder en la lliga però fracassat, un any més, en la Champions.

I és que el projecte de Xavi Hernández continua fent-se, després de tres mesos ja de competició. L’equip no és prou madur encara, d’acord amb el que ha palesat en un primer període de llums i ombres, que l’han portat a la situació actual. Sí que hi ha coses positives en aquest Barça, que ha protagonitzat partits rodons com les golejades a rivals interessants com el Sevilla (0-3), el Vila-real (3-0) o l’Athletic (4-0) i que s’ha mostrat molt fiable en la lliga, sostingut, sobretot, pels gols de Lewandowski (13) i les aturades de Ter Stegen en els dies de mal joc, que n’hi ha hagut, i molts. Al Barça li costa imposar-se a camp rival i quan no pot fer que els seus interiors, Pedri i Gavi, rebin entre línies, les alternatives són simples, i la més utilitzada és la pilota a banda, recurrentment a Dembélé. I això hipoteca el joc culer perquè el francès quan està inspirat és una arma poderosíssima, però quan no, tot sovint, fa saltar l’organització de l’equip, que no acaba jugades, està desendreçat quan perd la pilota i, al final, se’n ressent tant en atac com en defensa. Quan això passa, Sergio Busquets, el bastió a la medul·lar, és qui més assenyalat queda, amb un latifundi al davant i al darrere que no és capaç d’abastar. En aquest context, a més, la línia defensiva també queda molt exposada i la mínima errada penalitza; Marcos Alonso, Eric Garcia o el ja retirat Piqué també han quedat retratats en diverses ocasions.

En la lliga, cada cop més erosionada i amb rivals de menys nivell, el grup ho ha suportat i els números són una meravella: 12 victòries, 1 empat, 1 derrota i 33 gols a favor i 4 en contra, en 14 jornades. En canvi en la Champions, en els matxs grans, s’ha desmuntat. En cap dels quatre duels contra l’Inter i el Bayern ha estat bé, només contra els bavaresos al seu feu, en la primera part. El bagatge és un empat (Barça-Inter, 3-3) i tres derrotes (Bayern-Barça, 2-0; Inter-Barça, 1-0; Barça-Bayern, 0-3). En l’altre partit potent que ha jugat, contra el Madrid, la imatge també va ser descoratjadora, amb una desfeta per 3-1. Finalment, en el pla individual hi ha jugadors que han de fer un pas endavant perquè el conjunt faci el salt de qualitat necessari per aspirar a tot. D’homes com Ferran Torres i Ansu Fati, que darrerament estan progressant, o Frenkie de Jong, s’espera molt més rendiment. El 2023, continuarà.