Al Metro­po­li­tano el Barça neces­si­tava gua­nyar i convèncer. I va fer el més impor­tant: gua­nyar, sumar els tres punts. Ara, convèncer, no ho va acon­se­guir del tot. I és que l’equip diri­git per Xavi va tor­nar a mos­trar-se incons­tant en el seu fut­bol, va viure a mercè de l’Atlético durant molts minuts, sos­tin­gut, sobre­tot, per Araujo, una bene­dicció al dar­rere, i, des­na­tu­ra­lit­zat per com­plet, va patir una bar­ba­ri­tat. De fet, en l’últim sos­pir, en el minut 95, el cen­tral uru­guaià va sal­var la victòria, tra­ient un peu sobre la línia de gol en un xut a boca de canó de Gri­ez­mann que ja havia superat Ter Ste­gen i que al feu colc­ho­nero ja es can­tava. A l’equip blau­grana li va tocar, doncs, sobre­viure, cosa que està fent ja habi­tu­al­ment, i que per una banda no és bona notícia perquè indica que el grup no car­bura del tot. Però en canvi, per una altra banda, sí que se’n pot fer la lec­tura posi­tiva, ja que també mos­tra que té capa­ci­tat per ser­rar les dents i com­pe­tir quan van mal dades. El cas és que va vèncer i va asso­lir un tri­omf trans­cen­den­tal que li per­met posar-se líder en soli­tari, amb tres punts d’avan­tatge sobre el Real Madrid. I, és clar, des del pri­mer lloc de la clas­si­fi­cació sem­pre és més fàcil créixer.

Perquè el con­junt blau­grana ho ha de fer. Ho palesa en cada enfron­ta­ment. Sense Lewan­dowski, ahir Xavi va ajus­tar encara més el seu plan­te­ja­ment habi­tual i, amb Ansu Fati de 9, va posar alhora Ser­gio Bus­quets, Pedri, Gavi i Frenkie de Jong, qua­tre mig­cam­pis­tes. És la falta de joc per dins, que els inte­ri­ors puguin rebre entre línies, un dels prin­ci­pals pro­ble­mes que té el con­junt culer, i el tècnic va inten­tar solu­ci­o­nar-ho amb aquesta fórmula, que alli­be­rava més Pedri quan l’equip tenia la pilota. I, amb Dembélé, fixant per la dreta, i a la rere­guarda, la millor defensa que ara mateix pot ali­near, for­mada per Kounde, Araujo, Chris­ten­sen i Balde, el pla li va fun­ci­o­nar. Només mitja hora, això sí. Durant aquest tram ini­cial, el Barça va com­bi­nar, va gene­rar arri­ba­des i va tro­bar Pedri sovint. Així va arri­bar el gol, que va ser el defi­ni­tiu, quan el canari va rebre al mig del camp entre tres rivals, va fin­tar i va con­duir de forma feno­me­nal, va pas­sar per a Gavi dins de l’àrea i aquest va des­car­re­gar per a Dembélé (22’), que va mar­car amb un xut cre­uat. Pin­tava bé la nit per als blau­grana, que tenien el par­tit on volien con­tra un Atlético molt endar­re­rit i incapaç de des­ple­gar-se.

El gol i el que estava pas­sant va fer can­viar d’idea Sime­one, que va fer pres­si­o­nar a dalt els seus, i l’enfron­ta­ment va can­viar del tot. Des d’aquest moment el joc va pas­sar a dis­pu­tar-se a ter­reny del Barça, que no va saber com des­fer-se d’aquesta pressió i es va fer un fart de per­dre pilo­tes, tant inten­tant treure la pilota en curt com en llarg. Fins al des­cans, l’Atlético va crear múlti­ples oca­si­ons que només la mala pun­te­ria de Llo­rente, Gri­ez­mann, Giménez i Rei­nildo va impe­dir que es con­ver­tis­sin en l’empat.

Res va can­viar en el segon temps, que va ser pràcti­ca­ment un cal­vari per als culers. L’equip diri­git per Xavi no acon­se­guia ajun­tar-se a ter­reny rival, per enca­de­nar-hi pas­sa­des, i l’únic argu­ment que va tro­bar per des­fer-se de l’acla­pa­ra­ment colc­ho­nero va ser la pilo­tada llarga bus­cant Dembéle. Se’n va sor­tir prou bé, el francès, en aquest rol, i en una d’aques­tes va acon­se­guir plan­tar-se davant d’Oblak i rema­tar al pal. Però aquesta res­posta que con­sis­tia a bus­car Dembélé, només supo­sava un alleu­ja­ment momen­tani, ja que quan el 7 no acon­se­guia fina­lit­zar la jugada, l’equip estava desen­dreçat, no podia recu­pe­rar la pilota i li tocava defen­sar una altra vegada. Tam­poc els can­vis: van entrar Fer­ran Tor­res –que va aca­bar expul­sat per una bara­lla amb Savic–, Kes­sie, Rap­hinha, Mar­cos Alonso i Sergi Roberto van can­viar el guió, i l’equip va aca­bar dema­nant l’hora. Sort en va tenir de l’impe­rial Araujo, i també de Chris­ten­sen, molt sobri, com Kounde, que van fer sub­sis­tir el grup en els moments més deli­cats. Final­ment, tres punts vitals, de molt mèrit, dels que donen lli­gues, com diu el tòpic, però que no poden ama­gar que els culers estan obli­gats a millo­rar, ja que amb la versió oferta ahir al camp roig-i-blanc el més nor­mal hau­ria estat empa­tar o per­dre.