Ter Stegen i Bravo. Claudio i Marc-André. L’eterna batalla. El destí tenia reservat damunt la gespa del King Fahd International Stadium un nou capítol de la famosa rivalitat viscuda en èpoques pretèrites a la porteria del Barça. Aroma de déjà vu. Una confrontació d’anys encapsulada en una simple tanda de penals. Ter Stegen va guanyar el torcebraç llavors i va ser l’escollit per quedar-se en propietat la titularitat de la porteria blaugrana, i va sortir victoriós també ahir en la semifinal de la supercopa. Feliç Andoni Zubizarreta. Els penals aturats a Juanmi i William Carvalho valen un bitllet per a la final de la supercopa. Dues aturades que valen un clàssic. Bravo havia estat l’heroi de Xile en les dues copes Amèrica guanyades contra l’Argentina de Messi el 2015 i el 2016, i és un especialista en aquest tipus de batalles psicològiques, però aquesta vegada li va tocar perdre. Lewandowski, Kessie, Ansu i Pedri no van fallar. Bravo no va aturar cap penal, i Ter Stegen, dos de quatre. Premi per a l’alemany, que té una cita diumenge amb un Courtois que el dia abans també va donar la classificació al Real Madrid en la tanda. Hi haurà un Barça-Madrid.

El Barça jugarà la final de la supercopa després de suar sang. No perquè el Betis fes un gran partit, més aviat per un error de càlcul propi en els tempos. Quan contemporitzes en excés i no resols, et pots acabar cremant, i això és el que li va estar a punt de passar a l’actual líder de la lliga. El Barça va ser superior durant el partit, però es va oblidar de buscar la porteria rival durant molts minuts. Va semblar conformar-se amb el 0-1 i no li va sortir bé. També Xavi va mirar més enllà en lloc de centrar-se en el present. Ousmane Dembélé va ser, de molt, el millor futbolista del Barça durant la primera meitat i, curiosament, va ser el primer substituït a l’hora de partit. El francès va ser el factor diferencial del Barça i Aitor Ruibal va respirar quan Xavi va decidir donar per acabada la seva actuació. Dembélé va jugar canviat de banda i va generar tot el perill del Barça en el primer temps. De les seves botes van néixer la majoria d’accions i també la del gol de Lewandowski. Sotanes, canvis de ritme, driblatges amb totes dues cames... El Dembélé més desencadenat.

Sense Canales, Fekir va ser la carta de Pellegrini en la segona part. El dorsal 8 del Betis va sostenir el seu equip i va forçar la pròrroga.

El VAR va anul·lar per fora de joc de Raphinha i Ferran dos gols a Pedri i Lewandowski. Però el gol d’Ansu tres minuts després de la pròrroga curava ferides. Amb Dembélé desactivat per Xavi i Fekir canviat per problemes físics, la quota de talent la va assumir un actor secundari. Loren Morón, a qui a Cornellà-el Prat no van veure mai fer una acció així durant la seva cessió a l’Espanyol, va inventar-se una acció plena de màgia per portar el partit als penals. Defensat per Araujo i d’esquena a porteria, va batre Ter Stegen amb un toc d’esperó inversemblant. L’única escletxa de l’alemany, que durant els 120 minuts de partit va estar excels. Va salvar el Barça en quatre ocasions. Providencial en el primer temps per salvar damunt la línia de gol un cop de cap de Pezzella a la sortida d’un córner. Doble intervenció magnífica abans del descans a xuts de Rodri i Luiz Henrique. I de nou gran resposta a poc per arribar al noranta de partit per desfer el xut de Miranda.

El 2023 comença agitat. Un Barça-Madrid amb un títol en joc. El món mira cap a Aràbia.