El porter. Aquella figura que viu els partits en solitud, oblidada durant molts minuts, però que ha de respondre en els moments decisius. Pot ser l’heroi o pot errar. Quan arriba una tanda de penals, tots els focus se centren en ell. És el seu gran moment de glòria. Ahir, a Riad, Marc-André ter Stegen va vestir-se d’heroi per guiar el Barça cap a la primera final de Xavi des que va arribar a la banqueta. En una tanda en què tothom estava encertant, l’alemany va erigir-se com l’estrella. Ell va aturar dos llançaments, a Juanmi i a William Carvalho, que acabarien sent decisius i que van aplanar el camí als blaugrana. “El que mires i estudies, no sempre passa. També hi ha un punt de sort. Des de fa un any estic a un molt bon nivell. Compto amb un equip espectacular que em fa millor cada dia”, va assegurar Ter Stegen a Movistar.

Tothom recordarà les dues aturades de la tanda, però el porter del Barça ja havia brillat i estat decisiu al llarg dels 120 minuts de partit. En la primera meitat, i encara amb empat a zero, va evitar el gol de Pezzella a la sortida d’un córner amb una mà poc elegant, però molt efectiva (31’). Encara abans del descans va regalar als espectadors una aturada espectacular a rematada de Luiz Henrique, un dels futbolistes més perillosos del Betis ahir. Una mà providencial i complicada que va mantenir el Barça a davant en l’electrònic de camí als vestidors (45’). El porter blaugrana no va poder fer res en l’empat de Fekir, però va treure un xut de Miranda en els instants finals del temps reglamentari (84’).

Va ser una actuació estel·lar de l’alemany, que està sent un dels jugadors de la temporada després d’uns cursos de crítiques i mals moments. És, un altre cop, aquell Ter Stegen que dona victòries. Ben tornat, Marc.