Només un escollit aconsegueix amb 18 anys convertir-se en una peça indiscutible en un club gegant i una selecció internacional potent. És el cas de Pablo Martín Páez Gavira (Los Palacios, Sevilla, 2004), més conegut com a Gavi, que tot just estrenada la majoria d’edat és protagonista tant amb el Barça, com amb Espanya, amb la qual va ser titular en el mundial passat. El jove blaugrana està tenint una progressió meteòrica, des que va debutar sota les ordres de Ronald Koeman no fa tant, el 29 d’agost del 2021, en un Barça-Getafe de lliga en què va disputar l’últim quart d’hora, i des d’aleshores s’ha anat guanyant la confiança de tothom. “És un noi que emociona quan el veus competir així”, va assegurar el seu entrenador, Xavi Hernández, després del triomf culer diumenge en la final de la supercopa (1-3) contra el Real Madrid, en què va fer el seu millor partit amb la samarreta del primer equip.

En el clàssic, doncs, el futbolista va ser absolutament diferencial per a l’esdevenidor del duel amb un gol i dues assistències i, amb això, la influència que va tenir en el joc ofensiu de l’equip, la determinació en els últims metres, va ser el que més va impactar de la seva actuació. I és que, en aquest any i mig que fa que juga a l’elit, Gavi no havia ofert una versió així. De fet, tot i ser un migcampista molt polit amb la pilota, que té Iniesta i Verratti com a ídols i referents, que és capaç d’associar-se i donar continuïtat i sentit al joc, el més destacable del seu futbol és tot el que aportava sense pilota. Sempre a un ritme alt, diligent en la pressió, sense refusar ni un duel i guanyant-ne la majoria, recuperant i xocant, era una garantia en fase defensiva, encara que en l’ofensiva li faltava un punt per acabar d’aportar. Òbviament, el col·lectiu influeix en el rendiment individual, però la realitat és que jugant com a interior han estat molts els partits en què ha tingut dificultats per rebre entre línies, per girar-se, generar joc i, en definitiva, pesar en el futbol d’atac del seu equip.

Diumenge a l’estadi King Fahd de Riad (l’Aràbia Saudita), partint d’una posició més escorada a l’esquerra per fora, però anant a dins igualment, va demostrar que és molt més que brega i intensitat i sí que va aconseguir ser transcendent amb l’esfèrica, a banda dels gols que va originar. El jove talent va ser trobat sovint en zones interessants, més a prop de l’àrea, on es pot fer mal, i també va combinar bé amb els seus companys. Per exemple, en aquesta supercopa, Gavi ha tingut una mitjana de 32,5 passades per partit efectuades a camp rival, quan en la lliga aquesta és de 19,5, un augment notable, i també va fer 2 passades clau per matx [1 contra el Betis i 3 contra el Madrid], quan a la lliga en fa 1,3. “Estic molt feliç i content pel primer títol amb el Barça. Ho desitjava des que vaig debutar”, va manifestar el jugador, radiant al final del duel. “Em sento molt bé i em queda molt per millorar”, hi va afegir l’andalús, que, tot i tenir aquest marge de millora encara important, té tothom encisat, ja que amb la seva actuació va posar el seu nom en boca de tothom. “Té una ànima, un cor i un caràcter que contagia a l’equip i només té 18 anys”, va dir Xavi. “És espectacular. Ho he dit moltes vegades i no em canso d’elogiar-lo. Que no freni. No té sostre”, hi va afegir el tècnic, que va completar: “Té una capacitat de lideratge innata, li surt de dins.” D’aquest esperit de líder també va parlar-ne qui ara serà el seu entrenador al combinat estatal, que va nomenar-lo el millor jugador de l’enfrontament. “Estem veient un jugador de 18 anys amb una capacitat de lideratge que demana amb la seva pròpia actitud”, va dir el tècnic que donarà la seva primera convocatòria el mes de març i en la qual seria una sorpresa que Gavi no hi fos. Qui no hi serà segur és Sergio Busquets, ja retirat com a internacional, però que té molt a ensenyar-li. “És un animal competitiu”, va dir el capità sobre el seu company. “És superjove. Amb aquesta edat la majoria de jugadors són al juvenil o al filial i ell està jugant al primer equip, a un nivell increïble, marcant gols i donant assistències. Té un futur brillant perquè encara té molt marge de millora. Jo li diria que continuï aprenent i escoltant. Tant de bo marqui època al Barça”, va cloure Busi. I també Joan Laporta el va lloar: “Ha marcat un golàs i n’ha donat dos més. Ha jugat un partidàs i es mereix l’honor d’haver estat el millor jugador del partit”, va afirmar el dirigent, que està treballant per fer-li la fitxa del primer equip, cosa que encara el club no ha pogut fer, per això continua portant el dorsal 30, pels recurrents problemes amb el fair-play financer. El president, com tot el barcelonisme, vol Gavi durant molts anys a l’entitat, en la qual ha de continuar creixent. La final, la transcendència que va tenir, és un punt d’inflexió i un impuls per al present Golden Boy.