Només un esco­llit acon­se­gueix amb 18 anys con­ver­tir-se en una peça indis­cu­ti­ble en un club gegant i una selecció inter­na­ci­o­nal potent. És el cas de Pablo Martín Páez Gavira (Los Pala­cios, Sevi­lla, 2004), més cone­gut com a Gavi, que tot just estre­nada la majo­ria d’edat és pro­ta­go­nista tant amb el Barça, com amb Espa­nya, amb la qual va ser titu­lar en el mun­dial pas­sat. El jove blau­grana està tenint una pro­gressió meteòrica, des que va debu­tar sota les ordres de Ronald Koe­man no fa tant, el 29 d’agost del 2021, en un Barça-Getafe de lliga en què va dis­pu­tar l’últim quart d’hora, i des d’ales­ho­res s’ha anat gua­nyant la con­fiança de tot­hom. “És un noi que emo­ci­ona quan el veus com­pe­tir així”, va asse­gu­rar el seu entre­na­dor, Xavi Hernández, després del tri­omf culer diu­menge en la final de la super­copa (1-3) con­tra el Real Madrid, en què va fer el seu millor par­tit amb la samar­reta del pri­mer equip.

En el clàssic, doncs, el fut­bo­lista va ser abso­lu­ta­ment dife­ren­cial per a l’esde­ve­ni­dor del duel amb un gol i dues assistències i, amb això, la influència que va tenir en el joc ofen­siu de l’equip, la deter­mi­nació en els últims metres, va ser el que més va impac­tar de la seva actu­ació. I és que, en aquest any i mig que fa que juga a l’elit, Gavi no havia ofert una versió així. De fet, tot i ser un mig­cam­pista molt polit amb la pilota, que té Ini­esta i Ver­ratti com a ídols i refe­rents, que és capaç d’asso­ciar-se i donar con­tinuïtat i sen­tit al joc, el més des­ta­ca­ble del seu fut­bol és tot el que apor­tava sense pilota. Sem­pre a un ritme alt, dili­gent en la pressió, sense refu­sar ni un duel i gua­nyant-ne la majo­ria, recu­pe­rant i xocant, era una garan­tia en fase defen­siva, encara que en l’ofen­siva li fal­tava un punt per aca­bar d’apor­tar. Òbvi­a­ment, el col·lec­tiu influ­eix en el ren­di­ment indi­vi­dual, però la rea­li­tat és que jugant com a inte­rior han estat molts els par­tits en què ha tin­gut difi­cul­tats per rebre entre línies, per girar-se, gene­rar joc i, en defi­ni­tiva, pesar en el fut­bol d’atac del seu equip.

Diu­menge a l’estadi King Fahd de Riad (l’Aràbia Sau­dita), par­tint d’una posició més esco­rada a l’esquerra per fora, però anant a dins igual­ment, va demos­trar que és molt més que brega i inten­si­tat i sí que va acon­se­guir ser trans­cen­dent amb l’esfèrica, a banda dels gols que va ori­gi­nar. El jove talent va ser tro­bat sovint en zones interes­sants, més a prop de l’àrea, on es pot fer mal, i també va com­bi­nar bé amb els seus com­panys. Per exem­ple, en aquesta super­copa, Gavi ha tin­gut una mit­jana de 32,5 pas­sa­des per par­tit efec­tu­a­des a camp rival, quan en la lliga aquesta és de 19,5, un aug­ment nota­ble, i també va fer 2 pas­sa­des clau per matx [1 con­tra el Betis i 3 con­tra el Madrid], quan a la lliga en fa 1,3. “Estic molt feliç i con­tent pel pri­mer títol amb el Barça. Ho desit­java des que vaig debu­tar”, va mani­fes­tar el juga­dor, radi­ant al final del duel. “Em sento molt bé i em queda molt per millo­rar”, hi va afe­gir l’andalús, que, tot i tenir aquest marge de millora encara impor­tant, té tot­hom enci­sat, ja que amb la seva actu­ació va posar el seu nom en boca de tot­hom. “Té una ànima, un cor i un caràcter que con­ta­gia a l’equip i només té 18 anys”, va dir Xavi. “És espec­ta­cu­lar. Ho he dit mol­tes vega­des i no em canso d’elo­giar-lo. Que no freni. No té sos­tre”, hi va afe­gir el tècnic, que va com­ple­tar: “Té una capa­ci­tat de lide­ratge innata, li surt de dins.” D’aquest espe­rit de líder també va par­lar-ne qui ara serà el seu entre­na­dor al com­bi­nat esta­tal, que va nome­nar-lo el millor juga­dor de l’enfron­ta­ment. “Estem veient un juga­dor de 18 anys amb una capa­ci­tat de lide­ratge que demana amb la seva pròpia acti­tud”, va dir el tècnic que donarà la seva pri­mera con­vo­catòria el mes de març i en la qual seria una sor­presa que Gavi no hi fos. Qui no hi serà segur és Ser­gio Bus­quets, ja reti­rat com a inter­na­ci­o­nal, però que té molt a ense­nyar-li. “És un ani­mal com­pe­ti­tiu”, va dir el capità sobre el seu com­pany. “És super­jove. Amb aquesta edat la majo­ria de juga­dors són al juve­nil o al filial i ell està jugant al pri­mer equip, a un nivell increïble, mar­cant gols i donant assistències. Té un futur bri­llant perquè encara té molt marge de millora. Jo li diria que con­tinuï apre­nent i escol­tant. Tant de bo mar­qui època al Barça”, va cloure Busi. I també Joan Laporta el va lloar: “Ha mar­cat un golàs i n’ha donat dos més. Ha jugat un par­tidàs i es mereix l’honor d’haver estat el millor juga­dor del par­tit”, va afir­mar el diri­gent, que està tre­ba­llant per fer-li la fitxa del pri­mer equip, cosa que encara el club no ha pogut fer, per això con­ti­nua por­tant el dor­sal 30, pels recur­rents pro­ble­mes amb el fair-play finan­cer. El pre­si­dent, com tot el bar­ce­lo­nisme, vol Gavi durant molts anys a l’enti­tat, en la qual ha de con­ti­nuar crei­xent. La final, la trans­cendència que va tenir, és un punt d’inflexió i un impuls per al pre­sent Gol­den Boy.