A la vida és tan important el talent natural com el control de les emocions. Brais Méndez és un d’aquells futbolistes fins, amb bon peu i gust per la pilota. Després de tota una vida a Balaídos, ha trobat ara a la Real les condicions idònies per fer brillar el seu millor futbol. Brais és un dels noms de moda d’aquesta Real d’Imanol, que és tercera en la lliga. Ha marcat set gols en la lliga, un en la copa i dos en l’Europa League, i és un dels grans canalitzadors del joc d’aquest equip. Ell, Take Kubo, Oyarzabal i els absents ahir David Silva i Mikel Merino fan jugar com els àngels aquesta Real, que a Europa ha estat fins i tot capaç de superar el Manchester United, el pròxim rival del Barça en l’Europa League. Aquesta Real ha guanyat a Old Trafford. I saben qui hi va fer el gol? En efecte, Brais Méndez. Ahir, contra el Barça, se li van fondre els ploms, al dorsal 23. Amb tot el Camp Nou pendent del retrobament entre Gil Manzano i Robert Lewandowski, el convidat imprevist a la festa va ser Brais. La seva estúpida expulsió va deixar amb deu homes la Real durant més de 50 minuts i va aplanar el camí del Barça cap a les semifinals de la copa.

Brais va ser víctima del seu impuls i el seu mal cap. Minuts abans de l’expulsió, havia rebut un cop amb el braç a la cara per part de Lewandowski. Gil Manzano no va veure res punible en l’acció i allà van començar tots els mals de la Real. Brais va voler fer justícia pel seu compte i va errar de ple. Primer, va etzibar a Pedri un cop a la cara, també amb el braç, en una acció molt similar a la que ell havia rebut –aquí tampoc va dir res Gil Manzano–; després, va caçar Lewandowski amb una entrada dura a baix, i ho va amanir tot amb una planxa duríssima al turmell de Sergio Busquets, que Gil Manzano va amonestar amb una groga, si bé Sánchez Martínez, al VAR, el va convidar a corregir-ho. Brais es va anar escalfant, va cometre tres faltes seguides i, en la tercera, cap a casa. Allà la Real va perdre l’eliminatòria.

El Barça va fer un bon futbol abans de l’expulsió de Brais. Xavi va repetir l’alineació del dia de la final de la supercopa, amb l’únic moviment tàctic diferent d’intercanviar els rols de Kounde i Araujo. El francès va ser aquest cop el lateral. Araujo ho havia estat contra el Madrid per frenar Vinícius. Es va veure un Barça amb energia en la primera meitat. Va generar moltíssim més que el dia del Getafe. Però el gol va arribar ja amb superioritat numèrica. Va ser Dembélé, en el minut 52, en una acció plena de velocitat. Kounde li va fer la passada i el francès va resoldre amb només dos tocs. El primer, per controlar la pilota i fer-se una autopassada per esprémer la seva potència, i el segon toc ja va ser per afusellar Remiro. Golàs.

La Real va tenir un travesser de Kubo en el primer temps i després del gol en contra encara va tenir alguna oportunitat per empatar. Sorloth va fallar estrepitosament a porteria buida després d’una gran centrada de Kubo i Ter Stegen va haver d’arreglar una errada prèvia seva en el servei per evitar després el gol de Robert Navarro ja en el temps afegit. Al Barça li va faltar tancar el partit. Va jugar millor abans del gol que després. Li va faltar noquejar el rival.

El gol de Dembélé val un bitllet per a les semifinals. El Barça és a només tres partits de poder aixecar un altre títol.