A la vida és tan impor­tant el talent natu­ral com el con­trol de les emo­ci­ons. Brais Méndez és un d’aquells fut­bo­lis­tes fins, amb bon peu i gust per la pilota. Després de tota una vida a Balaídos, ha tro­bat ara a la Real les con­di­ci­ons idònies per fer bri­llar el seu millor fut­bol. Brais és un dels noms de moda d’aquesta Real d’Ima­nol, que és ter­cera en la lliga. Ha mar­cat set gols en la lliga, un en la copa i dos en l’Europa Lea­gue, i és un dels grans cana­lit­za­dors del joc d’aquest equip. Ell, Take Kubo, Oyar­za­bal i els absents ahir David Silva i Mikel Merino fan jugar com els àngels aquesta Real, que a Europa ha estat fins i tot capaç de superar el Manc­hes­ter Uni­ted, el pròxim rival del Barça en l’Europa Lea­gue. Aquesta Real ha gua­nyat a Old Traf­ford. I saben qui hi va fer el gol? En efecte, Brais Méndez. Ahir, con­tra el Barça, se li van fon­dre els ploms, al dor­sal 23. Amb tot el Camp Nou pen­dent del retro­ba­ment entre Gil Man­zano i Robert Lewan­dowski, el con­vi­dat impre­vist a la festa va ser Brais. La seva estúpida expulsió va dei­xar amb deu homes la Real durant més de 50 minuts i va apla­nar el camí del Barça cap a les semi­fi­nals de la copa.

Brais va ser víctima del seu impuls i el seu mal cap. Minuts abans de l’expulsió, havia rebut un cop amb el braç a la cara per part de Lewan­dowski. Gil Man­zano no va veure res puni­ble en l’acció i allà van començar tots els mals de la Real. Brais va voler fer justícia pel seu compte i va errar de ple. Pri­mer, va etzi­bar a Pedri un cop a la cara, també amb el braç, en una acció molt simi­lar a la que ell havia rebut –aquí tam­poc va dir res Gil Man­zano–; després, va caçar Lewan­dowski amb una entrada dura a baix, i ho va ama­nir tot amb una planxa duríssima al tur­mell de Ser­gio Bus­quets, que Gil Man­zano va amo­nes­tar amb una groga, si bé Sánchez Martínez, al VAR, el va con­vi­dar a cor­re­gir-ho. Brais es va anar escal­fant, va come­tre tres fal­tes segui­des i, en la ter­cera, cap a casa. Allà la Real va per­dre l’eli­mi­natòria.

El Barça va fer un bon fut­bol abans de l’expulsió de Brais. Xavi va repe­tir l’ali­ne­ació del dia de la final de la super­copa, amb l’únic movi­ment tàctic dife­rent d’inter­can­viar els rols de Kounde i Araujo. El francès va ser aquest cop el late­ral. Araujo ho havia estat con­tra el Madrid per fre­nar Vinícius. Es va veure un Barça amb ener­gia en la pri­mera mei­tat. Va gene­rar moltíssim més que el dia del Getafe. Però el gol va arri­bar ja amb supe­ri­o­ri­tat numèrica. Va ser Dembélé, en el minut 52, en una acció plena de velo­ci­tat. Kounde li va fer la pas­sada i el francès va resol­dre amb només dos tocs. El pri­mer, per con­tro­lar la pilota i fer-se una auto­pas­sada per esprémer la seva potència, i el segon toc ja va ser per afu­se­llar Remiro. Golàs.

La Real va tenir un tra­ves­ser de Kubo en el pri­mer temps i després del gol en con­tra encara va tenir alguna opor­tu­ni­tat per empa­tar. Sor­loth va fallar estre­pi­to­sa­ment a por­te­ria buida després d’una gran cen­trada de Kubo i Ter Ste­gen va haver d’arre­glar una errada prèvia seva en el ser­vei per evi­tar després el gol de Robert Navarro ja en el temps afe­git. Al Barça li va fal­tar tan­car el par­tit. Va jugar millor abans del gol que després. Li va fal­tar noque­jar el rival.

El gol de Dembélé val un bit­llet per a les semi­fi­nals. El Barça és a només tres par­tits de poder aixe­car un altre títol.